Enric V de Luxemburg

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEnric V de Luxemburg
Henri V de Blonden.jpg
Vitrall de la capella de Clairefontaine.
Biografia
Naixement 1217 (Gregorià)
valor desconegut
Mort 24 desembre 1281 (Gregorià) (63/64 anys)
Magúncia
Lloc d'enterrament Clairefontaine Abbey Tradueix
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Comte
Família Casa de Luxemburg
Cònjuge Margaret of Bar Tradueix
Fills Enric VI de Luxemburg
Waleran I of Luxembourg, Lord of Ligny Tradueix
Isabel de Luxemburg
Philippa of Luxembourg Tradueix
Pares Walerà III de LimburgErmesinda I de Luxemburg
Germans Caterina de Limburg, Walerà de Monschau, Enric IV de Limburg, Gerard I de Durbuy i Marguerite of Bar Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Enric V de Luxemburg (1216 - Magúncia, 24 de desembre de 1281), nomenat el Ros, va ser el comte de Luxemburg, Laroche i Arlon des de 1247 fins a la seva mort, i el comte de Namur entre 1256 i 1264 com Enric III. Era fill i successor de Walerà III de Limburg i Ermesinda I de Luxemburg.

El 1240 Enric es va casar amb Margarida de Bar, filla d'Enric II de Bar i Felipa de Dreux que era la besnéta del rei Lluís VI de França. El matrimoni d'Enric amb Margarida va portar com a dot Ligny-en-Barrois, tanmateix, per una clàusula al contracte de matrimoni, es va mantenir sota la sobirania feudal del ducat de Bar. En menyspreu d'aquest, Enric va retre homenatge el 1256 a Teobald II de Navarra, en la seva qualitat de comte de Xampanya. El cunyat d'Enric, Teobald II de Bar, va aprofitar el conflicte que es lliurava entre Frederic III de Lorena i el bisbe de Metz. Enric V era partidari del duc i així Teobald es va posar de part del bisbe. Enric va ser capturat a la batalla de Prény el 14 de setembre de 1266. El 8 de setembre 1268, el rei Lluís IX de França va arbitrar entre els dos comtes i Enric va ser alliberat i embargat de Ligny, però sota la sobirania de Barrois.

L'any 1256, Enric es va apoderar de Namur, mentre que el marcgravi regnant, Balduí II, també regnava com a emperador de Constantinoble. Balduí va cedir els seus drets de Namur a Guiu I de Flandes, que va reprendre el marcgraviat d'Enric. Les dues parts van signar la pau i Guiu es va casar amb la filla d'Enric.

Descendència[modifica]

De Margarida va tenir els següents fills:

  • Enric VI (1250-1288), comte de Luxemburg
  • Walerà I (mort el 1288), comte de Ligny i Roussy
  • Elisabet (1247-1298), casada amb Guiu I de Flandes
  • Felipa (1252-1311), es va casar amb Joan II, comte d'Holanda
  • Margarida casada amb Joan III. Comte de Ghistelles
  • Joana (morta el 1310), abadessa de Clairefontaine
  • Balduí († 5 de juny de 1288)

També va tenir almenys tres fills bastards, incloent:

  • Enric, bastard de Luxemburg (mort el 1288), es va casar amb Elisabet d'Houffalize, hereva d'Houffalize .
Enric V de Luxemburg
Casa de Luxemburg
Nascut: 1216 Mort: 24 de desembre 1281
Precedit per:
Ermesinda


Comte de Laroche
1247–1281


Succeït per:
Walerà I
Comte de Luxemburg
1247–1281


Succeït per:
Enric VI
Precedit per:
Walerà III


Comte d'Arlon
1226–1281


Precedit per:
Balduí II


Comte de Namur
1256–1264


Succeït per:
Guiu

Referènccies[modifica]

  • Nicolas van Werveke: Heinrich V. (II.). In: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 11, Duncker & Humblot, Leipzig 1880, S. 537 f.
  • Lefort, Alfred, La Maison souveraine de Luxembourg, Reims, Imprimerie Lucien Monge, 1902.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric V de Luxemburg Modifica l'enllaç a Wikidata