Enric d'Ossó i Cervelló

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Enric d'Ossó
OssóMontserat.jpg
Escultura del sant a la plaça del monestir de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEnric Antoni d'Ossó i Cervelló
16 octubre 1840 Modifica el valor a Wikidata
Vinebre (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1896 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Gilet Modifica el valor a Wikidata
SepulturaResidència de les Germanes Teresianes (Tortosa
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Conegut perFundador de la Germandat Josefina i la Companyia de Santa Teresa de Jesús
Activitat
OcupacióPrevere catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Santa Teresa de Jesús Modifica el valor a Wikidata
prevere, fundador
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació14 d'octubre del 1979 , Roma nomenat per Joan Pau II
Canonització16 de juny del 1993 , Madrid nomenat per Joan Pau II
Festivitat27 de gener
IconografiaCom a prevere
Patró deCatequistes

Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896) fou un eclesiàstic català, fundador de la Companyia de Santa Teresa o Teresianes.

Biografia[modifica]

Nascut a Vinebre, fill de Jaume d'Ossó i Català i Miquela Cervelló i Jové, pagesos acomodats que el van educar en la devoció cristiana i van fer que s'aficionés a les coses de l'església. Va manifestar el seu desig de ser mestre i ensenyar, però el seu pare l'envià a Quinto (província de Saragossa) amb un oncle, perquè hi aprengués comerç. Allí cau greument malalt i atribueix la seva recuperació a la Mare de Déu del Pilar. En 1854, mor la seva mare pel còlera; aquesta sempre havia dit al seu fill que es fes sacerdot i Enric, llavors, decideix seguir la carrera eclesiàstica. Escapa a Montserrat i el seu germà gran el va a buscar, prometent-li que li donarà el seu suport perquè es pugui fer sacerdot.

Va entrar al seminari de Tortosa en 1854 i hi va estudiar humanitats, filosofia, física, química i teologia; seguí els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, acabant-los en 1866 i especialitzant-se en l'estudi de santa Teresa de Jesús. Fou ordenat sacerdot el 28 de setembre de 1867. Fins al 1878, serà professor al seminari de Tortosa, impartint classes de matemàtiques i física.

En 1870 organitza l'Asociación de Congregantes de la Purísima Concepción per a joves. El 1872 comença a publicar una revista titulada Santa Teresa de Jesús, que va dirigir durant 24 anys. El 1873 fundà l'Associació de Filles de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús, que en 1875 va convertir-se, per obra de Pius IX, en Arxiconfraria Teresiana. i avui és el Moviment Teresià d'Apostolat. Amb l'objectiu d'"ésser cristians autèntics en l'ambient propi", els seus membres havien de dedicar un quart d'hora diari a la pregària individual: va escriure l'opuscle El cuarto de hora de oración en 1874 i va tenir una gran difusió i nombroses edicions (quinze en vida de l'autor); l'associació arribà a tenir unes 100.000 membres i, des del 1874, una branca infantil: el Rebañito del Niño Jesús.

Convent de les Teresianes de Jesús (Tortosa), fundat pel sant i lloc del seu enterrament.

Enric d'Ossó creia en l'efectivitat de les publicacions per a difondre el pensament cristià: escrigué diversos opuscles sobre qüestions eclesiàstiques, amb ànim divulgatiu i didàctic. En promulgar-se la Rerum novarum, va escriure una obra per tal de difondre la doctrina social de l'Església: Catecismo de los obreros y de los ricos. Va finançar l'erecció d'un monestir de carmelites descalces a Tortosa.

El 23 de juny de 1876 fundà a Tarragona la Companyia de Santa Teresa de Jesús, societat de vida en comú femenina dedicada a l'ensenyament que es convertí en congregació religiosa i fou aprovada per la Santa Seu el 22 de setembre de 1888. El mateix 1888, Enric d'Ossó encarregà a Antoni Gaudí la construcció del Col·legi de les Teresianes a Sant Gervasi de Cassoles, com a casa mare de la congregació. També en 1876 va fundar la Germandat Josefina, associació per a homes de qualsevol estat i edat.

Va morir durant una estada al convent franciscà de Sancti Spiritus a Gilet, el 27 de gener de 1896.

Fou beatificat per Joan Pau II el 14 d'octubre de 1979, i canonitzat el 16 de juny de 1993 a Madrid, en una visita de Joan Pau II. La seva festivitat se celebra el 27 de gener.

Era oncle de Lluís d'Ossó i Serra.[1]

Bibliografia i enllaços[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric d'Ossó i Cervelló

Referències[modifica]

  1. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.