Enric d'Ossó i Cervelló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personasant Enric d'Ossó
OssóMontserat.jpg
Escultura del sant a la plaça del monestir de Montserrat
prevere, fundador
Naixement Enric Antoni d'Ossó i Cervelló
16 d'octubre de 1840
Vinebre (Ribera d'Ebre, Catalunya)
Mort 27 de gener de 1896
Gilet (Camp de Morvedre, València)
Sepultura Residència de les Germanes Teresianes (Tortosa)
Ocupació sacerdot catòlic
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 14 d'octubre del 1979 , Roma per Joan Pau II
Canonització 16 de juny del 1993 , Madrid per Joan Pau II
Festivitat 27 de gener
Fets destacables Fundador de la Germandat Josefina i la Companyia de Santa Teresa de Jesús
Iconografia Com a prevere
Patronatge Catequistes
Modifica dades a Wikidata

Sant Enric d'Ossó i Cervelló (Vinebre, Ribera d'Ebre, 16 d'octubre de 1840 - Gilet, Camp de Morvedre, 27 de gener de 1896) fou un eclesiàstic català, fundador de la Companyia de Santa Teresa o Teresianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Vinebre, fill de Jaume d'Ossó i Català i Miquela Cervelló i Jové, pagesos acomodats que el van educar en la devoció cristiana i van fer que s'aficionés a les coses de l'església. Va manifestar el seu desig de ser mestre i ensenya, però el seu pare l'envià a Quinto (província de Saragossa) amb un oncle, perquè hi aprengués comerç. Allí cau greument malalt i atribueix la seva recuperació a la Mare de Déu del Pilar. En 1854, mor la seva mare pel còlera; aquesta sempre havia dit al seu fill que es fes sacerdot i Enric, llavors, decideix seguir la carrera eclesiàstica. Escapa a Montserrat i el seu germà gran el va a buscar, prometent-li que li donarà el seu suport perquè es pugui fer sacerdot.

Va entrar al seminari de Tortosa en 1854 i hi va estudiar humanitats, filosofia, física, química i teologia; seguí els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, acabant-los en 1866 i especialitzant-se en l'estudi de santa Teresa de Jesús. Fou ordenat sacerdot el 28 de setembre de 1867. Fins al 1878, serà professor al seminari de Tortosa, impartint classes de matemàtiques i física.

En 1870 organitza l'Asociación de Congregantes de la Purísima Concepción per a joves. El 1872 comença a publicar una revista titulada Santa Teresa de Jesús, que va dirigir durant 24 anys. El 1873 fundà una l'Associació de Filles de Maria Immaculada i Santa Teresa de Jesús, que en 1875 va convertir-se, per obra de Pius IX, en Arxiconfraria Teresiana. i avui és el Moviment Teresià d'Apostolat. Amb l'objectiu d'"ésser cristians autèntics en l'ambient propi", els seus membres havien de dedicar un quart d'hora diari a la pregària individual: va escriure l'opuscle El cuarto de hora de oración en 1874 i va tenir una gran difusió i nombroses edicions (quinze en vida de l'autor); l'associació arribà a tenir unes 100.000 membres i, des del 1874, una branca infantil: el Rebañito del Niño Jesús.

Convent de les Teresianes de Jesús (Tortosa), fundat pel sant i lloc del seu enterrament.

Enric d'Ossó creia en l'efectivitat de les publicacions per a difondre el pensament cristià: escrigué diversos opuscles sobre qüestions eclesiàstiques, amb ànim divulgatiu i didàctic. En promulgar-se la Rerum novarum, va escriure una obra per tal de difondre la doctrina social de l'Església: Catecismo de los obreros y de los ricos. Va finançar l'erecció d'un monestir de carmelites descalces a Tortosa.

El 23 de juny de 1876 fundà a Tarragona la Companyia de Santa Teresa de Jesús, societat de vida en comú femenina dedicada a l'ensenyament que es convertí en congregació religiosa i fou aprovada per la Santa Seu el 22 de setembre de 1888. El mateix 1888, Enric d'Ossó encarregà a Antoni Gaudí la construcció del Col·legi de les Teresianes a Sant Gervasi de Cassoles, com a casa mare de la congregació. També en 1876 va fundar la Germandat Josefina, associació per a homes de qualsevol estat i edat.

Va morir durant una estada al convent franciscà de Sancti Spiritus a Gilet, el 27 de gener de 1896.

Fou beatificat per Joan Pau II el 14 d'octubre de 1979, i canonitzat el 16 de juny de 1993 a Madrid, en una visita de Joan Pau II. La seva festivitat se celebra el 27 de gener.

Era oncle de Lluís d'Ossó i Serra.[1]

Bibliografia i enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric d'Ossó i Cervelló Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.