Enric el Pelegrí
| Nom original | (de) Heinrich I, Herr zu Mecklenburg, „der Pilger“  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1230 |
| Mort | 2 gener 1302 (71/72 anys) |
| Sepultura | Abadia de Doberan |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Casa de Mecklemburg |
| Cònjuge | Anastàsia de Pomerània (1259–1302) |
| Fills | Enric II de Mecklemburg, Joan III de Mecklemburg, Ludgarda de Mecklenburg |
| Pares | Joan I de Mecklemburg i Luitgarda de Henneberg |
| Germans | Elisabet de Mecklemburg, Albert I de Mecklemburg, Nicolau III de Mecklemburg i Joan II de Mecklemburg |
 | |
Enric el Pelegrí (c. 1230 - 2 de gener del 1302) va governar efectivament el senyoriu de Mecklenburg de 1264 a 1275 i de 1299 fins a la seva mort.
Família[modifica]
Era el fill gran del Senyor Joan I. Al voltant del 1259 es casà amb Anastàsia (c. 1245 - 15 de març del 1317) filla de Duc de Pomerània Barnim I. Els seus fills foren:
- Lutgarda (ca. 1260-1261 - després del 14 de desembre del 1283), muller de Premislau II de la Gran Polònia.
- Enric el Lleó (ca. 1267 - 1329).
- Joan III (ca. 1266 - 1289).
Govern[modifica]
Després de la mort del seu pare governà al principi conjuntament amb el seu germà Albert I. Després de la mort d'Albert el 1265, Joan va governar sol. A partir del 1266 va requerir al jueus de Wismar que paguessin per la seva protecció. Aquell mateix any va començar el programa de "donació de pa i vi", en les que vint esglésies a l'àrea d'Ilow subministrarien amb vi i hòsties de per la Sala de Ciutat en Wismar. Per moltes esglésies en l'àrea, aquest decret és el primer cop ells és esmentat en un document.[1] El 1270 va emprendre la croada lituana, que no havia sofert encara la cristianització.
El 1271 va fer un pelegrinatge a la Terra Santa. De camí fou fet presoner i deportat al Caire, on fou retingut en captivitat pels àrabs durant 27 anys. En la seva absència Mecklenburg va ser governat pels seus germans Joan II i Nicolau III, després d'una lluita entre els seus germans i cosins sobre la regència i la tutela dels seus nens. Després que Joan II va morir dins 1283, Nicolau III governà sol, fins que Henry II va venir d'envellir dins 1290.
Enric retornà a Mecklenburg via Morea i Roma el 1298. El 1299 reprengué formalment el seu regnat, tot i que probablement deixà els afers de govern majoritàriament al seu fill Enric II.
Enric morí el 1302 i va ser enterrat a la cripta ducal al monestir de Doberan.
Notes[modifica]
- ↑ Aquest decret s'inclou al Wismarschen Weinregister von 1479, Llibre d'actes de Mecklenburg, 1059, 2622
Bibliografia[modifica]
- Ludwig Fromm (1880), "Heinrich I. der Pilger, Fürst von Mecklenburg", Allgemeine Deutsche Biographie (ADB) (alemany), 11, Leipzig: Duncker & Humblot, p. 541
Enllaços externs[modifica]
- Literatura sobre Heinrich <Mecklenburg, Herr, I.> a la Bibliografia de l'Estat (Landesbibliographie) de Mecklenburg-Vorpommern
- Taula genealògica de la Casa de Mecklenburg
Enric el Pelegrí Mort: 2 de gener 1302
| ||
| Precedit per: Joan I
|
Senyor de Mecklenburg 1264-1275 and 1299-1302
|
Succeït per: Enric II |