Enrico Betti
.svg){kind=logo}
Enrico Betti (Pistoia, 21 d'octubre de 1823 - Soiana, 11 d'agost de 1892) va ser un matemàtic italià, catedràtic de la universitat de Pisa.
Vida i obra
[modifica]El seu pare va morir quan encara era un nen com també les seves dues germanes. Va ser cuidat i educat per la seva mare, que el va portar a l'escola Forteguerri de Pistoia. Va estudiar a la universitat de Pisa on va tenir com a professors Ottaviano Fabrizio Mossotti i Carlo Matteucci. El 1846 es va graduar.[1]
La influència de Mossotti va anar més enllà del camp científic perquè el 1848 Betti s'enrolà en el Batalló d'estudiants toscans que va lluitar contra els austríacs a la batalla de Curtatone i Montanara.[2] El 1949 tornà a Pistoia i va fer de professor de secundària a la mateixa escola que havia estudiat: el liceu Forteguerri. Aquest relatiu aïllament científic marcarà les seves recerques matemàtiques.[3] El 1859 és nomenat professor de la universitat de Pisa i en aquesta època fa un viatge per Alemanya juntament amb Francesco Brioschi i Felice Casorati. En aquest viatge coneix, entre d'altres, Riemann, qui exercirà una influència notable en els seus treballs.[4]
De 1863 a 1865 Riemann sojorna a Pisa, per millorar la seva salut, cosa que fa que la seva amistat i influència es faci més estreta.[5] Des de 1863 és editor de Il Nuovo Cimento, la revista fundada per Matteucci i Piria, i des de 1865 és director de l'Escola Normal Superior de Pisa, excepte uns anys en què és nomenat sotssecretari del Ministeri d'Ensenyament.[6]
Betti va ser el primer matemàtic en presentar la Teoria de Galois amb demostracions més rigoroses que les que havia fet el propi Galois,[7] en els seus articles Sopra la risolubilità per radicali delle equazioni irriduttibili di grado primo (1851) i Sulla risoluzione delle equazioni algebriche (1852).[8] Tot i així, les primeres classes e nivel universitari sobre aquesta teoria no es faran a Itàlia fins una anys més tard per boca d'un dels seus deixebles, Cesare Arzelà.[9]
Betti també va estudiar diferents aspectes de la física matemàtica com la capil·laritat i l'elasticitat.[10][11]
Els nombres de Betti porten aquest nom en el seu honor, tot i que no va ser ell qui els descobrí sinó Henri Poincaré, qui es va inspirar en un article de Betti titulat Sopra gli spazi di un numero qualunque di dimensioni (1870), desenvolupant, així, una teoria de la homologia.[12]
Betti va viure l'època del risorgimento i l'unificació italiana, moviments polítics amb els que es va comprometre des de la seva ideologia lliberal.[13] Ja es va veure amb la seva incorporació a files el 1848, però després de l'unificació va ser diputat en diferents legislatures i nomenat senador el 1884; des d'aquests càrrecs va posar tits els seus esforços en millorar el sistema educatiu, des de les escoles fins a la universitat i va arribar a ser secretari del Ministeri d'Instrucció Pública entre 1874 i 1876.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Capecchi i Ruta, 2015, p. 123.
- ↑ Capecchi i Ruta, 2015, p. 124.
- ↑ Nagliati, 2000, p. 3 i ss.
- ↑ Capecchi, 2013, p. 66.
- ↑ Castellet i Solanes, 1984, p. 202.
- ↑ Capecchi i Ruta, 2015, p. 125.
- ↑ van der Waerden, 1985, p. 114.
- ↑ Martini, 1999, p. 204.
- ↑ Martini, 1999, p. 201.
- ↑ Capecchi, 2013, p. 67.
- ↑ Capecchi i Ruta, 2015, p. 126 i ss.
- ↑ van der Waerden, 1985, p. 115.
- ↑ Perugi, 2024, p. 23.
- ↑ Perugi, 2024, p. 21-23.
Bibliografia
[modifica]- Capecchi, Danilo. «Mathematical Physics in Italy in the XIX Century: The Theory of Elasticity». A: Evelyne Barbin, Raffaele Pisano (eds.). The Dialectic Relation Between Physics and Mathematics in the XIXth Century (en anglès). Springer, 2013, p. 59-78. ISBN 978-94-007-5379-2.
- Capecchi, Danilo; Ruta, Giuseppe. Strength of Materials and Theory of Elasticity in 19th Century Italy (en anglès). Springer, 2015. ISBN 978-3-319-05523-7.
- Castellet i Solanes, Manuel. «150 any de gènesi topològica: d'Euler a Poincaré». A: Manuel Castellet (ed.). El Desenvolupament de les matemàtiques al segle XIX. Institut d'Estudis Catalans, 1984, p. 195-209. ISBN 84-7283-058-6.
- Martini, Laura «The First Lectures in Italy on Galois Theory: Bologna, 1886–1887» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 26, Num. 3, 1999, p. 201-223. DOI: 10.1006/hmat.1999.2249. ISSN: 0315-0860.
- Nagliati, Iolanda «Le prime ricerche di Enrico Betti nel carteggio con Mossotti» (en italià). Bolletino di Storia delle Scienze Mathematiche, Vol. 20, 2000, p. 3-85. ISSN: 1724-1650.
- Perugi, Giampaolo «Enrico Betti: l'impegno scientifico e civile di un matematico» (en italià). Il Colle di Galileo, Vol. 13, Num. 2, 2024, p. 17-28. DOI: 10.36253/cdg-15666. ISSN: 2281-9711.
- van der Waerden, Bartel L. A History of Algebra: From al-Khwārizmī to Emmy Noether (en anglès). Springer, 1985. ISBN 978-3-642-51601-6.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Enrico Betti» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Carruccio, Ettore. «Betti, Enrico» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 febrer 2017].
- Carlucci, Paola; et al.. «Betti Enrico» (en italià). SIUSA, 2011. [Consulta: 26 febrer 2017].
- Virgopia, Nicola. «Betti, Enrico» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1967. [Consulta: 19 setembre 2025].
- Persones de Pistoia
- Alumnes de la Universitat de Pisa
- Professors de la Universitat de Pisa
- Morts a la Toscana
- Matemàtics toscans
- Polítics toscans
- Senadors del Regne d'Itàlia
- Naixements del 1823
- Morts el 1892
- Matemàtics morts al segle XIX
- Matemàtics nascuts al segle XIX
- Polítics morts al segle XIX
- Polítics nascuts al segle XIX