Enrique Benavent Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnrique Benavent Vidal

Monsenyor Enrique Benavent en 2017 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1959 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Quatretonda (la Vall d'Albaida) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de València
10 octubre 2022 –
← Antonio Cañizares Llovera
90è Bisbe de Tortosa
17 maig 2013 – 9 octubre 2022
← Xavier Salinas i Vinyals – Sergi Gordo i Rodríguez →
Bisbe titular
8 novembre 2004 –
Bisbe auxiliar de València
8 novembre 2004 – 16 maig 2013
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (2005–), sacerdot catòlic (1982–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà8 de novembre de 1982
per Joan Pau II
Consagració8 de gener de 2005
per Agustín García Gasco Vicente
Altres ocupacionsBisbe titular de Rotdon
Bisbe auxiliar de València
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
In Caritate Et In Verbo Veritatis

Enrique Benavent Vidal (Quatretonda, 25 d'abril de 1959) és un bisbe catòlic i teòleg valencià. Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València. El maig del 2013 fou nomenat pel Papa Francesc Bisbe de Tortosa,[1] i l'octubre de 2022 arquebisbe de València.[2]

Biografia[modifica]

Enrique Benavent va néixer al municipi valencià de Quatretonda l'any 1959. Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de Montcada, fins a ser ordenat prevere a mans del Papa Joan Pau II en el transcurs de la seva visita pastoral a València el 8 de novembre de 1982.[3] Aquell mateix any, després de la seva ordenació, inicià el seu ministeri sacerdotal a Alcoi, treballant com a coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià i com a professor de religió a l'Institut d'Educació Secundària.[cal citació]

L'any 1985 tornà al Seminari Major de Montcada com a formador i com a professor de síntesi teològica per a diaques fins que, el 1990, es traslladà a Roma per estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana, on el 1993 va obtenir un doctorat en teologia, tornant a València per fer de professor de teologia dogmàtica a la Facultat de Teologia Sant Vicenç Ferrer de València i com a Delegat Episcopal per a la Pastoral Vocacional fins al 1997, a més de fer de professor a la Secretaria de València del Pontifici Institut Joan Pau II per a estudis sobre el Matrimoni i la Família.[cal citació]

Seguidament, l'any 1999, va ser elegit com a director del Col·legi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot, i el 2001 tornà a la Facultat Sant Vicenç Ferrer, on va dirigir la Secció Diocesana de la Facultat; i el 2003 entrà com a membre del Consell Presbiteral i el 2004 va fer de Degà.[cal citació]

El 8 de novembre de 2004 el Papa Joan Pau II el nomenà bisbe titular de Rotdon i auxiliar de València,[3] rebent la consagració episcopal el 8 de gener del 2005 de l'arquebisbe de València Agustí García-Gasco Vicente, amb el cardenal Ricard Maria Carles i Gordó i el bisbe Josep Vilaplana Blasco actuant com a coconsagradors.[cal citació]

Durant aquest període com a bisbe, l'any 2005 entrà a formar part de la Conferència Episcopal Espanyola com a membre de la Comissió Episcopal per la Doctrina de la Fe i, des de 2008, és membre de la Comissió de Seminaris i Universitats.[cal citació]

El 17 de maig de 2013 el Papa Francesc el nomenà bisbe de Tortosa, i prengué possessió de la seu el 13 de juliol del mateix any.[cal citació]

El 10 d'octubre de 2022 va ser nomenat Arquebisbe de València,[2] càrrec del qual prendrà possessió a partir del 10 de desembre de 2022.[4][5] En una entrevista a À Punt, la primera des del seu nomenament, expressà el seu desig de «normalitzar l'ús del valencià en les misses de la diòcesi».[6]

Llibres[modifica]

  • El Misterio Pascual en la teología reciente (2002).
  • La Declaración Dominus Iesus, la carta Novo Millennio Ineunte y la cristología reciente (2003).
  • El Jesús de Nazaret de Joseph Ratzinger-Benedicto XVI: cristología y lógica de la fe (2008).
  • Teología y vida eclesial (2013).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mons. D. Enrique Benavent Vidal ha sido nombrado Obispo de Tortosa». Web, 17-05-2013 [Consulta: 18 febrer 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 «El bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, nou arquebisbe de València». Catalunya Religió, 10-10-2022 [Consulta: 10 octubre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Bausset, Josep Miquel. «Enric Benavent, nou bisbe de Tortosa». Vilaweb.cat, 17-05-2013. [Consulta: 20 gener 2021].
  4. ↑ «El Papa Francesc nomena Enrique Benavent com nou arquebisbe de València». Setmanari l'Ebre, 10-10-2022 [Consulta: 11 octubre 2022].
  5. ↑ «Enrique Benavent pren possessió com a nou arquebisbe de València». Setmanari l'Ebre, 10-12-2022 [Consulta: 11 desembre 2022].
  6. ↑ «Entrevista al nou arquebisbe de València: "Desitgem normalitzar l'ús del valencià en les misses de la diòcesi"». ÀpuntMedia.es, 14-10-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Miravall, Ramon. Episcopologi Dertosense: introducció a la història de la societat i de l'Església de Tortosa. Tortosa: UNED Tortosa, 2016 (Cadup Estudios). ISBN 97884938420. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrique Benavent Vidal


Precedit per:
Néstor Hugo Navarro
Bisbe titular de Rotdon
8 de novembre de 2004 - 17 de maig de 2013 		Succeït per:
Jesús Fernández González
Precedit per:
Xavier Salinas Viñals
Bisbe de Tortosa
17 de maig de 2013 - 10 d'octubre de 2022 		Succeït per:
Sergi Gordo Rodríguez
Precedit per:
Antonio Cañizares Llovera
Arquebisbe de València
10 d'octubre de 2022 		Succeït per:
al càrrec
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Benavent_Vidal&oldid=33324402»