Enrique Castro González

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:58, 20 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuini
Quini
Nom original(es) Enrique Castro González Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementEnrique Castro González
23 de setembre de 1949 (1949-09-23)
Uviéu, Astúries
Mort27 febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsEl Brujo, Quinocho, Quinigol Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,75 m
Activitat
OcupacióFutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1967 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Club actualRetirat
Clubs professionals
Sporting de Gijón
FC Barcelona
Sporting de Gijón
3?? (215)
99 (51)
61 (17)
Participà en
1982Mundial de Futbol 1982
juny 1980Eurocopa 1980
juny 1978Mundial de Futbol 1978 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJesús Castro González Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segrest Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 56520 UEFA: 38086 Modifica el valor a Wikidata

Enrique Castro González, conegut com a Quini, va ser un destacat futbolista espanyol dels anys 70 i 80.

Biografia

Enrique Castro González, Quini, va néixer el 1949 a Uviéu (Astúries) encara que molt aviat es va traslladar a viure a Avilés, on va començar la seva carrera com a futbolista al Club Deportivo Ensidesa. Més tard fitxaria per l'Sporting i anys després pel FC Barcelona.

Jugava com davanter centre, sempre amb el nombre 9 a la samarreta, i destacava pel seu gran olfacte golejador. És un dels grans golejadors de la història del futbol espanyol. Ostenta el rècord d'haver estat el màxim golejador de la lliga (Pichichi) en set ocasions, cinc en primera divisió i dues en segona. Va arribar a jugar 448 partits en primera divisió, en els quals va marcar 218 gols. Va ser molt estimat per tot el públic espanyol no només per les seves habilitats golejadores sinó per la seva senzillesa, simpatia i esportivitat.

Com a anècdota, aquest gran del futbol, va sofrir una greu lesió el 16 de març de 1972 jugant amb la Selecció nacional espanyola enfront de la selecció d'Irlanda del Nord. Aquesta lesió va ser produïda per George Best (un altre gran del futbol). El partit va ser jugat a Boothferry Park, Kingston upon Hull (Anglaterra).

L'1 de març de 1981 va protagonitzar un fet que va convulsionar el futbol espanyol. Sent el davanter centre del FC Barcelona, va ser segrestat hores després d'un partit de Lliga, en el qual Quini havia marcat tres gols al Camp Nou a l'Hèrcules d'Alacant. El segrest va durar 25 angoixants dies que van impactar a la societat espanyola. El seu segrest va truncar la marxa triomfal d'un Barcelona que, després d'un molt mal començament, s'havia situat segon a la lliga a només 2 punts del líder,[1] l'Atlético de Madrid, al qual havia de visitar la jornada següent. El Barça va acabar perdent aquella lliga al no poder superar el trauma que va suposar per als seus companys.[2]

Va ser alliberat el 25 de març de 1981 en una espectacular operació de la Policia Nacional Espanyola, que el va rescatar d'un amagatall situat als baixos d'un magatzem de Saragossa. El seu alliberament va produir una explosió d'alegria a tota Espanya. Com anècdota, cap assenyalar que, la mateixa tarda del seu alliberament, la selecció espanyola de futbol, de la qual Quini era habitual, jugava un partit contra Anglaterra a l'estadi de Wembley, a Londres. L'alegria dels jugadors espanyols per l'alliberament de Quini va donar forces al combinat espanyol que, per primera vegada a la història va derrotar per 1-2 a la selecció anglesa en el seu propi país.

Pocs dies després del seu alliberament, i malgrat el trauma sofert, Quini es va reincorporar als entrenaments i va tenir forces per a acabar la temporada sent el màxim golejador de la lliga (Pichichi) i per a col·laborar activament a fer que el Barcelona guanyés la Copa del Rei d'aquesta temporada. A la final, Quini va marcar dos gols precisament al seu exequip, l'Sporting de Gijón, al que el Barcelona va derrotar per 3 a 1 a l'estadi Vicente Calderón de Madrid.

Amb el FC Barcelona, en el qual va coincidir amb jugadors de la categoria de Diego Armando Maradona, Schuster, Simonsen, "Lobo" Carrasco, Marcos, Migueli o Alexanko, també va poder conquistar quatre títols més, entre els quals destaca la Recopa d'Europa de la temporada 1981-1982.

Es va retirar de la selecció després del Mundial d'Espanya '82 després d'haver jugat 35 partits amb ella i haver marcat 8 gols.

El 1984 va abandonar el Barcelona per tornar a l'Sporting de Gijón, on va jugar les tres últimes temporades de la seva carrera.

Actualment pertany al cos tècnic del Real Sporting. És germà d'altre destacat futbolista asturià, Jesús Castro, que va morir tràgicament ofegat quan rescatava dos nens que s'ofegaven a la platja càntabra "El Pechón".

Clubs

Títols

Pichichi

  • Real Sporting - 1969/1970 - 24 gols - Segona Divisió
  • Real Sporting - 1973/1974 - 20 gols - Primera Divisió
  • Real Sporting - 1975/1976 - 21 gols - Primera Divisió
  • Real Sporting - 1976/1977 - 27 gols - Segona Divisió
  • Real Sporting - 1979/1980 - 24 gols - Primera Divisió
  • FC Barcelona - 1980/1981 - 20 gols - Primera Divisió
  • FC Barcelona - 1981/1982 - 26 gols - Primera Divisió

Campionats Espanyols

Copes Internacionals

Participacions en campionats de seleccions

Referències

  1. Lliga 1980-81, jornada 26, Futbolme.Com
  2. Martin, Andreu «Quini, història d'un segrest». Sàpiens [Barcelona], núm. 89 data = març 2010, p. 42-46. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia