Enrique Luño i Peña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEnrique Luño i Peña
Nom original(es) Enrique Luño Peña Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Villar de los Navarros (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1985 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 18 octubre 1951 – Francisco Buscarons Úbeda →
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
15 març 1945 – 24 abril 1945
← Francisco Gómez del Campillo
Rector de la Universitat de Barcelona
1945 – 1951
← Francisco Gómez del CampilloFrancisco Buscarons Úbeda →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLuño, Enrique
FormacióUniversitat de Saragossa
Universitat de Múnic
Universitat de Roma La Sapienza
Universitat de Milà
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCatedràtic de Dret i Rector de la Universitat de Barcelona entre 1945-1951
OcupadorUniversitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Barcelona
Universitat de Saragossa
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears Modifica el valor a Wikidata
Premis

Enrique Luño i Peña (Villar de los Navarros, 19 de desembre de 1900 - Barcelona, 13 de gener de 1985) va ser un jurista i catedràtic espanyol. Fou rector de la Universitat de Barcelona i director general de La Caixa.

Biografia[modifica]

Va néixer a Villar de los Navarros (Saragossa) l'any 1900. Després d'haver estudiat a diverses universitats alemanyes (Múnic, Berlín) i italianes (Milà, Roma), va obtenir la càtedra de Dret Natural i Filosofia del Dret a la Universidad de Santiago de Compostela. El 1931 es va traslladar a la Universitat de Barcelona, on va ocupar càtedra a la Facultat de Dret. El 1944 va ser designat degà de la Facultat de Dret i un any després va ser nomenat rector de la Universitat de Barcelona.[1] Després de la guerra i alternant amb la càtedra,[2] va ser designat comissari i després Director General de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona,[3] càrrec que exercí fins al 1976.[4] L'any 1951 va ser designat procurador a Corts; el mateix any que va rebre l'Orden de Alfonso X el Sabio.[5] Va morir a Barcelona el 13 de gener de 1985.[4]

Premis i reconeixements[modifica]

(1951): Condecoració de l'Orde d'Alfons X el Savi.[5]

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Don Enrique Luño Peña: rector de la Universidad de Barcelona», Revista Nacional de Educación, 51, 1945, pp. 66-67. (Consulta: 30 octubre 2014)
  2. «De Moragas a Fainé» (en castellà). La Vanguardia, 30-10-2014. Arxivat de l'original el 30/10/2014. [Consulta: 25 desembre 2021].
  3. Missé, Andreu «Meter la mano en las cajas» (en castellà). El País [Madrid], 28-04-2002. ISSN: 1134-6582.
  4. 4,0 4,1 «Necrológica: Enrique Luño Peña, ex director general de La Caixa», El País Archivo, 16 gener 1985. (Consulta: 15 d'octubre de 2014).
  5. 5,0 5,1 «BOE.es - BOE-A-1951-10625». [Consulta: 25 desembre 2021].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Gómez del Campillo

Rector de la Universitat de Barcelona

1945-1951
Succeït per:
Francisco Buscarons Úbeda