Enrique Múgica Herzog

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEnrique Múgica Herzog
Enrique Múgica en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros.jpg
(1988)
Nom original (es) Enrique Múgica
Biografia
Naixement 20 febrer 1932 (86 anys)
Sant Sebastià
Escudo de España (mazonado).svg  Defensor del Poble 

15 juny 2000 – 30 juny 2010
← Fernando Álvarez de Miranda y TorresMaría Luisa Cava de Llano y Carrió →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

28 març 2000 – 14 juny 2000 – Elvira Cortajarena Tradueix →
Circumscripció electoral: Guipúscoa


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

15 març 1996 – 18 gener 2000
Circumscripció electoral: Guipúscoa


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

21 juny 1993 – 27 març 1996
Circumscripció electoral: Guipúscoa


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

14 novembre 1989 – 29 juny 1993
Circumscripció electoral: Guipúscoa


Escudo de España (mazonado).svg  Ministre de Justícia 

12 juliol 1988 – 12 març 1991
← Fernando Ledesma BartretTomás de la Quadra-Salcedo Fernández del Castillo →
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

10 juliol 1986 – 2 setembre 1989
Circumscripció electoral: Guipúscoa


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

10 novembre 1982 – 15 juliol 1986
Circumscripció electoral: Guipúscoa


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

15 març 1979 – 18 novembre 1982
Circumscripció electoral: Guipúscoa


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

2 juliol 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Guipúscoa

Religió Judaisme
Educació Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit polític Partit Socialista Obrer Espanyol (1963–)
Partit Comunista d'Espanya (1953–1963)
Família
Germans Fernando Múgica
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Enrique Múgica Herzog (Sant Sebastià, 1932) és un advocat i polític basc, membre històric del PSOE. A l'Estat espanyol fou Ministre de Justícia entre 1988 i 1991, i Defensor del Poble entre 2000 i 2010.

Biografia[modifica]

Va néixer el 20 de febrer de 1932 a la ciutat basca de Sant Sebastià fill d'un violinista basc que va morir durant la Guerra Civil i d'una francesa d'origen judeopolonesa. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual va iniciar la seva activitat política prenent part en les revoltes antifranquistes.

Activitat política[modifica]

Membre del PCE[modifica]

Va ser un dels creadors del Congrés Universitari d'Escriptors Joves l'any 1956 i per això va ser empresonat durant tres mesos aquell mateix any. Va ser militant clandestí del Partit Comunista d'Espanya (PCE) durant 10 anys i per això va estar més vegades a la presó (quatre mesos i mig el 1959 i 22 mesos entre 1962 i 1967).

Membre del PSOE[modifica]

En la seva última estada a la presó va abandonar el PCE i va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Va prendre part en el Congrés de Suresnes l'any 1974 com a figura important en l'ascensió de Felipe González a la direcció del partit en perjudici del sector partidari de la ruptura amb el franquisme, i en el qual fou escollit secretari de Coordinació del partit.

En la Transició va representar al PSOE en la Coordinació Democràtica, i posteriorment fou escollit diputat al Congrés per la província de Guipúscoa en les eleccions generals de 1977. Després d'aquesta primera elecció seria novament escollit en aquest càrrec durant les 7 eleccions posteriors consecutives, romanent com a diputat guipuscoà fins a l'any 2000. També seria nomenat president de la Comissió de Defensa i vicepresident de la Comissió Constitucional.

En vigílies del cop d'estat del 23 de febrer de l'any 1981 com a president de la Comissió de Defensa va estar en un esmorzar amb diversos comensals entre els quals es trobava el futur general colpista Alfonso Armada. Va haver-hi certa polèmica sobre aquest esmorzar, ja que alguns colpistes van al·ludir que en ella s'havia comentat entre els polítics presents que era necessari un cop de timó. Múgica va ser cridat a declarar per aquest motiu en el judici contra els colpistes, negant tals acusacions. Encara que no va anar més enllà, aquella polèmica va contribuir a mantenir a Múgica en un discret segon pla durant alguns anys. Ricardo Marró Zancada, comandant que va actuar com a enllaç de Jaime Milans del Bosch en el 23-F, en el seu llibre "23 F la pieza que falta" situa a Múgica en la llista de Govern a imposar que duia Alfonso Armada. També Jordi Pujol ha explicat que abans del cop del 23-F socialistes com Múgica li havien demanat el seu suport per fer fora Adolfo Suárez del govern i implantar un govern presidit per un militar. Tot i que Pujol s'hi negà, més endavant s'esdevingué el cop.[1] Múgica titllà les declaracions de Pujol de "ocurrència inventada".[2]

Tant Enrique com el seu germà Fernando Múgica van destacar sempre com ferms defensors de l'establiment de llaços d'amistat entre Espanya i Israel gràcies als seus orígens familiars. L'aportació d'ambdós va ser decisiva per a l'establiment de relacions diplomàtiques entre Espanya i aquest país l'any 1986. L'11 de juliol de 1997 el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret 1131/97 pel qual Enrique Múgica fou nomenat President de la Comissió d'Investigació de les Transaccions d'Or procedents del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial. Ferm defensor d'Israel en el conflicte àrab-israelià, els seus detractors (especialment des del nacionalisme basc radical) l'han acusat habitualment de sionista.

En la remodelació del segon govern de Felipe González Múgica fou nomenat el juliol de 1988 Ministre de Justícia, càrrec que va ocupar fins al març de 1991. Durant el seu mandat es van aprovar, entre altres lleis, la de Demarcació i Planta Judicial, la de Societats Anònimes i les reformes processals i penals que van donar lloc a la creació dels jutjats penals.

L'assassinat per part d'ETA al febrer de 1996 del seu germà Fernando Múgica, retirat en aquells moments de la política activa, va marcar un punt d'inflexió notable en la seva trajectòria política. A partir d'aquell moment es va destacar com un dels polítics del seu partit més crítics no solament amb el terrorisme d'ETA, sinó també amb el nacionalisme basc en general. Va encunyar el terme d'eusko-nazis per a referir-se a l'esquerra abertzale. També és famós el seu "que se pudran en la cárcel" (en català: "que es podreixin a la presó") en referència als presos d'ETA.

Uns mesos després de ser escollit per vuitena vegada consecutiva diputat al Congrés per la província de Guipúscoa, en les eleccions generals de l'any 2000, va renunciar a la seva acta el juny d'aquell any per ser designat Defensor del Poble per part del govern del Partit Popular (PP), encapçalat per José María Aznar. La seva designació va ser considerada de consens entre el partit governant (PP) i el principal partit de l'oposició (PSOE), ja que, encara que militant del segon, Enrique Múgica era un polític ben considerat pel PP. En aquest càrrec presenta al Tribunal Constitucional un recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut de Catalunya del 2006.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Fernando Ledesma Bartret
Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol

19881991
Succeït per:
Tomás de la Quadra-Salcedo
Precedit per:
Fernando Álvarez de Miranda
Defensor del Poble
Escut de l'estat espanyol

20002010
Succeït per:
María Luisa Cava de Llano