Enrique Martín Navarro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaQuique
Biografia
NaixementEnrique Martín Navarro
3 de juny de 1924
Valladolid, Espanya
Mort12 d'abril de 2016(2016-04-12) (als 91 anys)
València, País Valencià
Dades personals
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1943 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs juvenils
- Salesians de València
– SEU de Castelló
1939-1941 Vila-real CF
1941-1943 CE Castelló
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1943 CE Castelló 3 (0)
1943-1950 FC Barcelona 19 (0)
1950-1957 València CF 92 (0)
1957-1958 Llevant UE 7 (0)
1958-1959 CE Alcoià 2 (0)
Equips entrenats
1958-1959 CE Alcoià
1959-1960 At. Saguntino
1960-1961 CE Onda
1961-1962 CE Dénia
1962 Torrent CF
1962-1964 Llevant UE
1964-1965 Reial Oviedo
1965 Llevant UE
1965-1967 CE Constància
1967 UE Lleida
1968-1969 Paiporta CF
1969-1970 UE Alzira
1971-1973 CE Pedreguer
finals 1970 Manises CF
1981-1982 L'Eliana
Trajectòria
  Equip
– Llevant UE
1942–1943 CE Castelló 3(0)
1943–1950 FC Barcelona 19(0)
1950–1955 València CF 91(0) Modifica el valor a Wikidata

Enrique Martín Navarro, conegut com a Quique, (Valladolid, 3 de juny de 1924 - València, 12 d'abril de 2016[1]) fou un futbolista espanyol de les dècades de 1940 i 1950.

Trajectòria[modifica]

Nascut a Valladolid, es va criar entre Castelló i València. Començà a jugar a futbol a l'escola on era internat, els Salesians de València, passant més tard al Sindicato Español Universitario (SEU) a Castelló. Acabada la guerra, amb 15 anys ingressà al Vila-real CF, i amb 17 fitxà pel CE Castelló. Inicialment jugava com a mig centre, però durant la temporada 1942-43 fou reclamat pel primer equip castellonenc per jugar de porter, doncs els seus dos porters titulars estaven lesionats, posició en la qual continuà la resta de la seva carrera. El juliol de 1943 es traslladà a Barcelona per fitxar per l'Espanyol, però no arribà a un acord i finalment fou fitxat pel FC Barcelona. Va defensar la samarreta del Barcelona durant set temporades, en les quals fou majoritàriament suplent d'homes com Velasco o Ramallets. Va guanyar tres lligues i una Copa Llatina com a títols més importants. L'any 1950 marxà al València CF, on agafà el relleu d'Ignacio Eizaguirre. Defensà la porteria valencianista fins a la temporada 1956-57, guanyant una copa del rei la temporada 1953-54.[2] Acabà la seva carrera al Llevant UE.[3]

Un cop retirat exercí d'entrenador, dirigint principalment clubs del País Valencià. Començà dirigint el CE Alcoià on encara jugà dos partits com a futbolista durant la temporada 1958-59. Posteriorment destacà entrenant el Llevant UE[4] i el Reial Oviedo a primera divisió, i el CE Constància i la UE Lleida a Segona.[3]

Palmarès[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mor Quique Martín, degà dels exjugadors del FC Barcelona». FC Barcelona, 12-04-2016. [Consulta: 12 abril 2016].
  2. ↑ «Fitxa de Quique». ciberche.net. [Consulta: 1r febrer 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Quique: guardameta por necesidad». Diari Sport, 10-06-2014. [Consulta: 1r febrer 2015].
  4. ↑ «Levante». Mundo Deportivo, 15-09-1963. [Consulta: 1r febrer 2015].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enrique_Martín_Navarro&oldid=32390903»