Enrique Ventura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEnrique Ventura
Ventura a Alzira - 7.jpeg
Ventura a Alzira, en 2015.
Dades biogràfiques
Naixement 1946
Madrid
Nacionalitat Espanya
Activitat professional
Art Dibuixant de Còmics
Guionista de còmics
novel·lista
animador de dibuixos animats
Moviment el Jueves
la Vanguardia
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Enrique Ventura (nascut el 1946 a Madrid[1]) és un dibuixant de còmics i de dibuixos animats i novel·lista que va formar part del mític duet del món del còmic Ventura & Nieto juntament amb el guionista de còmic, el seu cosí Miguel Ángel Nieto Ventura. Els dos cosins han treballat dibuixant en còmics infantils, còmics per a adults, humor gràfic, fent il·lustracions per al cinema d'animació el cinema i per a obres literàries.[1] Després de la mort d'aquest últim, Enrique Ventura va continuar treballant en solitari. Destaca pel seus treballs publicats a el Jueves i la Vanguardia.

Entre els premis que ha guanyat destaquen el del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona (1997) i el de Caganer de l'any 2002.

Vida i obra[modifica]

Després d'abandonar els seus estudis universitaris d'arquitectura pels de tècnic en publicitat,[2] van publicar el còmic Sam y la morsa (1971).

Ventura & Nieto[modifica]

El 1971 Enrique Ventura (dibuix) i Miguel Ángel Nieto (guió) van estrenar la seva carrera en el món dels còmics en la revista cristiana Molinete, en la que van dibuixar i guionitzar les aventures infantils de Sam y la morsa. En aquesta revista també van dibuixar la sèrie Horizontes pelados.[1]

El 1972 ja treballava amb el seu cosí Miguel Ángel Nieto per a la revista Trinca en la que van crear les sèries Es que van como locos i Maremagnum. Quan la revista Trinca es va deixar d'editar el 1973, Ventura & Nieto van fer la historieta muda d'humor satíric King Tongo, paròdia de King Kong que es va publicar en la col·lecció Humor siglo XX d'Euredit.[1]

Quan vivien a Cadaqués, els dos cosins van ser contractats per la revista satírica El Papus (1974) i després per El Jueves, a on van publicar des de 1979 la seva sèrie Grouñidos en el desierto que s'ha recopilat en diversos àlbums i Histerias indecentes de la tele. També van crear historietes per La Vanguardia. El 2003, l'editorial Imagina còmics va publicar una recopilació dels seus còmics a aquest diari en el llibre Viñetas Nacionales.[1]

A la dècada de 1980 el duet Ventura i Nieto estaven en la seva plenitud creativa i van publicar moltes obres.[3]

A més a més, també van publicar historietes en moltes revistes estrangeres com Pilote, Fluide Glacial i Virus (França); Alterlinus i Totem (Itàlia); Snif (Mèxic) i altres revistes de Grècia i Noruega. A Espanya, a més de les revistes mencionades, han publicat còmics a: El Cuervo, Barrabás, Butifarra!, Hechos y dichos, Nacional Show, Tuboescape, Titánic, Alien Dossiers, Penthouse, Blanco y Negro, Cairo, Cimoc, Gimlet, Micro-Mundo, Telele, Kung-fu i TBO, entre d'altres.[3]

En altres camps artístics, Ventura i Nieto també van participar en el desenvolupament del joc per a ordinador Freddy Hardest i el 1985 van treballar en la pel·lícula de Fernando Colomo, El Caballero del Dragón (Nieto en va ser el guionista i Ventura el dissenyador de la producció). En el camp de l'animació, van realitzar la sèrie de dibuixos animats Mofli, el útimo Koala el 1986 i la pel·lícula de Jordi Amorós Despertaferro el 1990. En la literatura, Ventura va escriure les novel·les Cuatro Gatos,[4] ¿Que me vas a contar a mí de los marcianos? i Estrictina con yogur.[3]

Enrique Ventura en solitari[modifica]

Amb la mort del seu cosí Miguel Ángel Nieto, Enrique Ventura continua creant obres en solitari. Ara, a banda de dibuixar, també guionitza els seus còmics de Grouñidos en el desierto.[3] El 1997 Ventura va començar a ser dibuixant de premsa per la Vanguardia, en la que va dibuixar la vinyeta diària.

Obres[modifica]

  • 1971 - Sam y la morsa i Horizontes pelados a la revista cristiana Molinete.
  • 1972 - Es que van como locos i Maremagnumn a la revista satírica Trinca.
  • 1973 - King Tongo, còmic mut d'humor satíric editat al primer volum d'Humor siglo XX.
  • 1974 - La primavera de los Ovni a El Papus.[1]
  • 1977-78 - Sonrisas a la revista Trocha, que es passarà a dir Troya en el tercer número que va desaparèixer el 1978 però va reaparèixer el 1983 a la revista Rambla.[3]
  • El Jueves: Grouñidos en el desierto (1979), Histerias indecentes de la tele, Hareponazos
  • 1980 - La fantasía viaja en Metro (àlbum).[3]
  • 1981 - Los Barrios. La central térmica, àlbum encarregat per la Compañía Sevillana de Electricidad.[3]
  • 10 go to magic a la revista Rumbo Sur.[3]
  • 1997 - Acudits diaris a la Vanguardia.
  • 2003 - Guerra a la guerra i Viñetas Nacionales, llibres recopilatoris dels acudits de Ventura a La Vanguardia.

Dibuixos animats[modifica]

Ventura ha dibuixat les obres d'animació:[1]

  • Mofly, el último koala (sèrie de televisió).
  • Despertaferro (llargmetratge).

Premis i guardons[modifica]

Parlaments d'Enrique Ventura a la presentació d'una exposició dedicada a la seua obra en Alzira.
  • Primer premi en el Primer Certamen de còmic de Gijon per la historieta de quatre pàgines, Cançó infantil el 1973.[1]
  • 1991 - Premi a la labor professional en el cine concedit per la Generalitat de Catalunya.[3]
  • 1997 - Gran Premi en el Saló del Còmic de Barcelona.[5]
  • 2002 - Award of Excelence a la 14a edició de la Society of Newspapers Design.[3]
  • 2002 - Premi de Caganer de l'any atorgat per l'associació Amics del caganer.[3]

Llegat[modifica]

El setembre de 2012 es va dedicar una exposició sobre Enrique Ventura durant la 1a Semana Internacional de Cine Fantástico d'Estepona titulada Enrique Ventura: Un genio anda suelto.[1] En aquesta exposició, Carlos Giménez diu que Enrique Ventura és un artista amb moltes facetes que té una gama de registres tant extensa que pot passar de l'hiper-realisme al dibuix humorístic esquemàtic.[1]

En 2015 Antonio Busquets i Vicky Rodríguez van inaugurar a Alzira l'exposició itinerant Las mil y una sonrisas de Enrique Ventura, on es repassa la seua trajectòria.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Capdevila, Jaume. «Enrique Ventura, Música en Viñetas». [Consulta: 12 maig 2014].
  2. Capdevilla, Jaume (10/2003). Entrevista a Enrique Ventura, el hombre orquesta, Tebeosfera.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Capdevila, Jaume. «Enrique Ventura, música en viñetas (y 2)». [Consulta: 13 maig 2014].
  4. «Cuatro gatos a googlebooks». [Consulta: 13 maig 2014].
  5. «Ventura a guiadelcomic.es». [Consulta: 13 maig 2014].
  6. La Falla Plaça de la Malva d’Alzira inicia despús-demà la seua “XXIII Setmana Cultural” notícia a La Veu del País Valencià del 21 de gener de 2015

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrique Ventura Modifica l'enllaç a Wikidata