Ensenyament audiovisual

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'ensenyament audiovisual és l'ensenyament basat en la presentació de materials didàctics audiovisuals per a afavorir els processos d'ensenyament i aprenentatge. A més, permet aconseguir processos d'ensenyament aprenentatge significatius i eficaços, tant en entorns presencials com a virtuals, és fonamental brindar l'oportunitat d'accedir a recursos audiovisuals motivadors i d'acte-aprenentatge rellevants, pertinents i actualitzats que contribuïsquen a enriquir els altres recursos educatius, atenent a les necessitats d'una gran diversitat d'usuaris.[1]

Els mitjans audiovisuals són un recurs valuós per a l'ensenyament, qualsevol siga el nivell educatiu en què s'utilitzen. Es tracta d'un conjunt de tècniques visuals i auditives que recolzen els processos educatius, facilitant una major i més ràpida comprensió i interpretació de les idees. L'eficiència dels mitjans audiovisuals en l'educació, sustenta la seua accionar en la percepció a través dels sentits.[2]

Característiques dels mitjans audiovisuals[modifica]

  • Són capaços de mostrar realitats llunyanes en el temps i en l'espai.
  • Permeten augmentar o disminuir la grandària dels objectes.
  • Estan integrats per imatges, moviment, colors i sons.
  • Es poden reutilitzar quantes vegades siga necessari.
  • És possible alterar el temps real.
  • Permeten transformar l'invisible en visible.
  • Permet el treball col·laboratiu.
  • Incentiva l'acte-aprenentatge.

Classificació[modifica]

Una forma de classificar els Mitjans Audiovisuals és en funció de la comunicació, tenint en compte els sentits que s'utilitzen: comunicació visual, comunicació auditiva, comunicació audiovisual, comunicació programada. La comunicació visual està dominada per la vista, i es constitueix a partir d'il·lustracions, fotos, gràfics, diagrames, "pizarrones" de diferent tipus, representacions i models. Açò inclou les diapositives i el cinema mut.

La comunicació auditiva es compon per enregistraments, radiofonia. S'utilitzen instruments de registre i de reproducció. Predomina el sentit de l'oïda. La comunicació audiovisual engloba les dues comunicacions anteriors, es té en compte tant l'auditiu com el visual. Està conformada per diapositives amb locució i musicalizació, cinema sonor, televisió, entre altres.

Finalment es troba la comunicació programada, la qual està constituïda per les màquines d'ensenyament, computadores. Una altra classificació que es realitza dels diferents mitjans de comunicació audiovisual és en dos grups: mitjans xicotets, artesanals o de tecnologia lleugera i mitjans massius o de tecnologia pesada. Els mitjans xicotets són els de un funcionament i una estructura senzilla i de baix cost, de fàcil accés per al docent i el comunicador; mentre que els altres són més complexos, requereixen personal especialitzat a causa de la tecnologia més sofisticada que utilitzen, i el seu cost és elevat.[3]

Beneficis en l'ensenyament[modifica]

Els mitjans audiovisuals redueixen el temps i l'esforç de l'ensenyament i de l'aprenentatge, ja que els alumnes es motiven i açò facilita la captació i comprensió dels missatges i permet al xiquet construir el seu coneixement. Així mateix, possibiliten processos de retroalimentació grupal. També augmenta la retenció de la informació rebuda tant a curt com a mitjà termini. Permeten desenvolupar el sentit crític i la lectura activa d'aquests mitjans com a representació de la realitat, fomentant i estimulant la imaginació. Un altre benefici és que s'aconsegueix mantenir l'atenció dels estudiants per un període de temps major, millorant la interactivitat de l'alumnat durant les pràctiques d'aula.

Cal destacar que no solament per l'ús de mitjans audiovisuals, com a recurs didàctic es garanteix que el procés d'aprenentatge s'efectue, sinó que aquest és un mitjà que ho afavoreix depenent de les característiques del grup, el context, i interessos dels educandos.

Els mitjans audiovisuals posseeixen un benefici valuós dins del procés d'ensenyament-aprenentatge, aprenentatge significatiu: aprenentatge ordenat, conscient, amb bona retenció.

En el context de l'aula permet el treball col·laboratiu i la socialització del coneixement amb els companys i companyes de classe.[4]

Els recursos audiovisuals en l'educació; com vam esmentar anteriorment, han de ser percebuts com a elements tècnics, didàctics i de comunicació. La qual cosa suposa que el professor assumisca una sèrie de principis generals en la seua utilització:

  • Qualsevol mitjà és simplement un recurs didàctic que haurà de ser construït per a aconseguir objectius, i el seu contingut deu ser adaptat a les característiques dels diferents estudiants.
  • L'aprenentatge no es troba en funció del mitjà, sinó fonamentalment sobre la base de les estratègies i tècniques didàctiques que apliquem sobre ell.
  • El professor és l'element més significatiu per a concretar el mitjà dins d'un context determinat d'ensenyament-aprenentatge.
  • Abans de pensar en termes de quin mitjà hem de plantejar-nos para qui, com ho anem a utilitzar i què pretenem amb ell.
  • L'alumne no és un processador passiu d'informació, per contra és un receptor actiu.
  • Els mitjans per si només no provoquen canvis significatius ni en l'educació en general, ni en els processos d'ensenyament-aprenentatge en particular.
  • I finalment, que no existeix el "supermitjà". No hi ha mitjans millors que uns altres, la seua utilitat depèn de la interacció d'una sèrie de variables i dels objectius que es perseguisquen, així com de les decisions metodològiques que apliquem sobre els mateixos.[5]

Hipòtesis principals de l'aprenentatge multimèdia[modifica]

  1. Hi ha dos canals separats (auditives i visuals) per al processament de la informació (a voltes referit com la teoria Dual-Coding);
  2. Cada canal té una capacitat limitada (finita) (similar a la noció de Sweller de càrrega cognitiva);
  3. L'aprenentatge és un procés actiu de filtrar, seleccionar, organitzar, i integrar la informació basada en el coneixement previ.[6]

Referències[modifica]

  1. Sevilla, Beatriz Susana «Recursos audiovisuales y educación» (en castellà). Cuadernos de Documentación Multimedia, 24, 0, 01-01-2013, pàg. 153–165. DOI: 10.5209/rev_CDMU.2013.v24.46367. ISSN: 1575-9733 [Consulta: 3 agost 2016].
  2. Sierras Gómez, Milagros. Innovación y cualificación. Diseño de medios y recursos didácticos., 2002. ISBN 8495733501. 
  3. Rodino Perri, Ana María. Los medios audiovisuales y su uso en la enseñanza a distancia. Costa Rica: Universidad estatal a distancia., 1987. ISBN 9977-64-361-X. 
  4. Latapie, I. (2007). Acercamiento al aprendizaje multimedia. Investigación Universitaria Multidisciplinaria: Revista de Investigación de la Universidad Simón Bolívar, (6), 7.
  5. Cabero-Almenara, Julio «No todo es Internet: los medios audiovisuales e informáticos como recursos didácticos». Comunicación y pedagogía: Nuevas tecnologías y recursos didácticos, 200, 01-01-2004, pàg. 19–24 [Consulta: 3 agost 2016].
  6. «Cognitive Theory of Multimedia Learning (Mayer) - Learning Theories» (en anglès), 10-09-2015. [Consulta: 3 agost 2016].

Vegeu també[modifica]