Enterocolitis necrosant
 Radiografia mostrant nanses intestinals dilatades en un nadó amb enterocolitis necrosant. | |
| Tipus | malaltia de l'aparell digestiu i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | pediatria, gastroenterologia i neonatologia |
| Classificació | |
| CIM-10 | P77 |
| CIM-9 | 777.5 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 31774 |
| MedlinePlus | 001148 |
| eMedicine | 977956 i 411616 |
| MeSH | D020345 |
| Orphanet | 391673 |
| UMLS CUI | C0520459 i C0520459 |
| DOID | DOID:8677 |
L'enterocolitis necrosant (ECN) és una malaltia intestinal que afecta els lactants prematurs.[1] Els símptomes poden incloure una ingesta deficient, inflor abdominal, disminució de l'activitat, sang a les femtes, vòmits de bilis, mort intestinal, insuficiència multiorgànica i fins i tot mort.[1][2]
La causa exacta no està clara.[1] Tot i això, s'han identificat diversos factors de risc. Els factors de risc descrits constantment inclouen l'alimentació artificial, la disbacteriosi intestinal, el baix pes en néixer i la prematuritat.[3] Els factors materns com la corioamnionitis, l'abús de cocaïna, el baix creixement in utero, la colèstasi intrahepàtica durant l'embaràs, l'índex de massa corporal augmentat, la manca d'esteroides prenatals, el mode de part, el despreniment prematur de placenta, la preeclàmpsia i el tabaquisme no han estat sempre implicats en el desenvolupament de l'ECN.[4][5][6][7][8] Altres factors de risc potencialment implicats inclouen malalties cardíaques congènites, asfíxia al part, exsanguinotransfusió i ruptura prematura de membranes.[1] Es creu que el mecanisme subjacent implica una combinació de poc flux sanguini i infecció dels intestins.[2] El diagnòstic es basa en símptomes i es confirma amb imatges mèdiques.[1]
La prevenció inclou l'ús de llet materna i probiòtics.[2] El tractament inclou cap ingesta, sonda orogàstrica, fluids intravenosos i antibiòtics per via intravenosa.[2] Es requereix cirurgia en aquells que tenen aire lliure a l'abdomen.[2] També poden ser necessàries altres mesures de suport.[2] Les complicacions poden incloure síndrome de l'intestí curt, estenosis intestinals o retard en el desenvolupament.[2]
Al voltant del 7% dels que neixen prematurament desenvolupen una ECN.[2] L'aparició sol tenir lloc durant les primeres quatre setmanes de vida.[2] Entre els afectats, prop del 25% mor.[2] Els sexes es veuen afectats amb la mateixa freqüència.[9] Aquest trastorn es va descriure per primera vegada entre 1888 i 1891.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Necrotizing Enterocolitis – Pediatrics – Merck Manuals Professional Edition». Merck Manuals Professional Edition, February 2017. [Consulta: 12 December 2017].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Necrotizing Enterocolitis». Pediatrics in Review, vol. 38, 12, December 2017, pàg. 552–559. DOI: 10.1542/pir.2017-0002. PMID: 29196510.
- ↑ «A critical analysis of risk factors for necrotizing enterocolitis». Seminars in Fetal & Neonatal Medicine, vol. 23, 6, December 2018, pàg. 374–379. DOI: 10.1016/j.siny.2018.07.005. PMC: 6269219. PMID: 30115546.
- ↑ «Exposure to any antenatal corticosteroids and outcomes in preterm infants by gestational age: prospective cohort study». BMJ, vol. 356, March 2017, pàg. j1039. DOI: 10.1136/bmj.j1039. PMC: 5373674. PMID: 28351838.
- ↑ «Chorioamnionitis as a risk factor for necrotizing enterocolitis: A systematic review and meta-analysis». The Journal of Pediatrics, vol. 162, 2, February 2013, pàg. 236–42.e2. DOI: 10.1016/j.jpeds.2012.07.012. PMID: 22920508.
- ↑ «Risk Factors for Necrotizing Enterocolitis in Neonates: A Retrospective Case-Control Study». Pediatrics and Neonatology, vol. 58, 2, April 2017, pàg. 165–170. DOI: 10.1016/j.pedneo.2016.04.002. PMID: 27543379.
- ↑ «Maternal cocaine abuse and necrotizing enterocolitis: outcome and survival». Journal of Pediatric Surgery, vol. 26, 4, April 1991, pàg. 414–8; discussion 419-21. DOI: 10.1016/0022-3468(91)90988-6. PMID: 2056401.
- ↑ «Maternal cigarette smoking and the development of necrotizing enterocolitis». Pediatrics, vol. 130, 1, July 2012, pàg. 78–82. DOI: 10.1542/peds.2011-3808. PMID: 22689867.
- ↑ 9,0 9,1 «Necrotizing enterocolitis: a practical guide to its prevention and management». Paediatric Drugs, vol. 8, 3, 2006, pàg. 151–65. DOI: 10.2165/00148581-200608030-00002. PMID: 16774295.