Envisat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialEnvisat
Envisatmod.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósatèl·lit d'observació terrestre i entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
OperadorEuropean Space Agency logo.svg   Agència Espacial Europea Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2002-009A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT27386 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAstrium Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
8.211 kg Modifica el valor a Wikidata
Potència6.500 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data1r març 2002, 01:07:59 UTC
LlocELA-3, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 5 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaArianespace Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Últim contacte8 abril 2012 Modifica el valor a Wikidata

El Envisat (2002-2012) era un satèl·lit ambiental d'observació de la Terra construït per l'Agència Espacial Europea (ESA). El seu nom és un mot creuat de les paraules en anglès environment i satellite. El centre de control es trobava a l'institut ESOC a Darmstadt (Alemanya).[1]

Es va llançar l'1 de març de 2002 a bord d'una llançadora Ariane 5 des del Port Espacial Europeu a Kurú,[2] cap a una òrbita polar amb sincronització solar a una distància de 790 km (±10 km) de la superfície de la Terra. Orbita la Terra en aproximadament 101 minuts amb un cicle que es repeteix cada 35 dies. Amb una massa de 8.211 kg era el satèl·lit més gran dels posats en òrbita per la ESA. Portava nou dispositius d'observació que envien informació sobre la terra, el gel, l'aigua i l'atmosfera en utilitzar diversos mètodes científics de mesura. La missió es va acabar de manera abrupta el 8 d'abril del 2012, quan es va perdre la comunicació.[3] Ha complert deu anys de servei, el doble de previst.[4]

Alguns dels instruments de mesura eren modificacions millorades dels instruments que portaven els satèl·lits ERS-1 i l'ERS-2. Aquest nou instruments són: ASAR, MERIS, AATSR, RA-2, MWR, DORIS, GOMOS, MIPAS i SCIAMACHY. Aquest darrere és un espectròmetre dissenyat per a mesurar globalment les traces de gasos a la troposfera i l'estratosfera. Entre moltes altres coses va mesurar el forat de la capa d'ozó.[5]

Referències[modifica]

  1. «Envisat» (en anglès). ESA, 13-08-2012.
  2. «Desé aniversari del Satèl·lit Envisat». GMV, 01-03-2012.
  3. «ESA declares end of mission for Envisat» (en anglès). ESA, 09-05-2012.
  4. «L'ESA dona per perdut l'Envisat». El Punt Avui, 11-05-2012, pàg. 27.
  5. «El forat de la capa d'ozó arribarà als 25 milions de quilòmetres quadrats durant setembre». Sostenible, 09-02-2005. Arxivat 2018-02-12 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Envisat