Eosiren
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Sirenia |
| Família | Dugongidae |
| Subfamília | Halitheriinae |
| Gènere | Eosiren C.W.Andrews, 1902 |
| Espècies | |
| |
Eosiren és un gènere extint de mamífers sirenis de la família dels dugòngids que visqueren al mar de Tetis entre l'Eocè mitjà i l'Oligocè superior. Se n'han trobat restes fòssils a Egipte, l'Índia i el Sàhara Occidental.[1] Malgrat que era un sireni primitiu, ja no tenia extremitats posteriors externes, tot i que continuava presentant una pelvis ben desenvolupada. Exhibia ullals menuts a la premaxil·la.[2] La columna vertebral no era gaire diferent de la de l'haliteri. L'holotip d'Eosiren era un crani de 290 mm de llargada.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Eosiren» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ Rose, 2006, p. 270.
- ↑ Andrews, 1902, p. 295.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eosiren |
- Andrews, C. W. «Preliminary note on some recently discovered extinct vertebrates from Egypt. (Part III)» (en anglès). Geological Magazine, 9, 7, 1902, pàg. 291-295. DOI: 10.1017/S0016756800181178.
- Rose, K. The Beginning of the Age of Mammals (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 0801884721.