Eothyris parkeyi
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Pelycosauria |
| Família | Eothyrididae |
| Gènere | Eothyris |
| Espècie | Eothyris parkeyi Romer, 1937 Eothyris parkeyi |
.svg){kind=icon}
Eothyris parkeyi és una espècie extinta de sinàpsid de la família dels eotirídids que visqué durant el Permià inferior (fa entre 279 i 290 milions d'anys) en allò que avui en dia és Nord-amèrica. Se n'han trobat restes fòssils a Texas (Estats Units). Es tracta de l'única espècie del gènere Eothyris.[1] Era un depredador petit i possiblement de dieta insectívora. Igual que Oedaleops, tenia el crani baix i petit (6 cm de llargada[2]) i estava dotat de dues dents caniniformes molt engrandides al maxil·lar superior.[3][2]
Referències
[modifica]- 1 2 Entrada «Eothyris parkeyi» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 9 agost 2023].
- 1 2 Kemp, 2005, p. 20.
- ↑ Reisz, 2014, p. 4.
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eothyris parkeyi
- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.
- Reisz, R. R. «"Pelycosaur"-Grade Synapsids: Introduction». A: Kammerer, C.; Angielczyk, K. D.; Fröbisch, J. Early Evolutionary History of the Synapsida (en anglès). Springer, 2014, p. 3-5. DOI 10.1007/978-94-007-6841-3_1. ISBN 978-94-007-6841-3.