Epaminondas Deligeorgis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEpaminondas Deligeorgis
Επαμεινώνδας Δεληγιώργης (hebreu)
Deligiorgis 2.jpg
Epaminondas Deligeorgis com a primer ministre grec el 1870
Nom original (el) Επαμεινώνδας Δεληγεώργης
Biografia
Naixement 10 de gener de 1829
Arcàdia
Mort 14 de maig de 1879(1879-05-14) (als 50 anys)
Atenes
  Primer ministre de Grècia Q12879476 Tradueix

26 febrer 1877 – 19 maig 1877
← Alexandros KumundurosAlexandros Kumunduros →
  Primer ministre de Grècia Q12879479 Tradueix

26 novembre 1876 – 1r desembre 1876
← Alexandros KumundurosAlexandros Kumunduros →
  Primer ministre de Grècia Q16331015 Tradueix

8 juliol 1872 – 9 febrer 1874
← Dimitrios VulgarisDimitrios Vulgaris →
  Primer ministre de Grècia Q16737198 Tradueix

9 juliol 1870 – 3 desembre 1870
← Thrasívulos ZaïmisAlexandros Kumunduros →
  Primer ministre de Grècia Q12879475 Tradueix

13 novembre 1865 – 28 novembre 1865
← Alexandros KumundurosBenizelos Roufos Tradueix →
  Primer ministre de Grècia Q16331020 Tradueix

20 octubre 1865 – 3 novembre 1865
← Alexandros KumundurosDimitrios Vulgaris →
  Diputat al Parlament Hel·lènic 

1859 –
Circumscripció electoral: Etòlia-Acarnània

  Ministre d'Educació de Grècia 


  Ministre d'Afers Exteriors de Grècia 


  Minister of Public Education of Greece Tradueix 


  President del Parlament Grec 

Dades personals
Grup ètnic Grecs
Religió Església Ortodoxa Grega
Formació Universitat d'Atenes . ciència del dret
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic, advocat i periodista
Partit National Committee Tradueix
Família
Pare Dimitrios Deligeorgis Tradueix
Germans Leonidas Deligiorgis Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Epaminondas Deligeorgis (10 de gener de 1829, Arcàdia - 14 de maig de 1879, Atenes) va ser un advocat grec, periodista i polític. Deligeorgis va estudiar dret a la Universitat d'Atenes i va entrar en política el 1854. Ell no era un defensor de la Gran Idea i va defensar que la millor solució per la qüestió d'Orient era la millora de les condicions dels grecs que residents a l'Imperi Otomà que controlava en aquell temps Macedònia, Epir, Tràcia i Àsia Menor, i la liberalització de l'Imperi Otomà. Deligeorgis fou la persona que, el 10 d'octubre de 1862, va declarar la fi del regnat del Rei Otó I i va convocatòria l'assemblea nacional. Va ser ministre de finances de Grècia i Primer Ministre dels Hel·lens en sis ocasions. Deligeorgis es va promoure relacions exteriors pacifiques, sobretot amb els otomans, i va traslladar els ideals liberals a l'administració i la ciutadania.