Eperara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaEperara
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius3.802 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament del Cauca, Nariño i Valle del Cauca Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües chocó
emberà Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3sja Modifica el valor a Wikidata
Glottologepen1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuesja Modifica el valor a Wikidata
IETFsja Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages5377 Modifica el valor a Wikidata

L'eperara (també conegua com epena saija, epena pedée, emberá saija, emberá basurudó) és una de les emberà, de la branca meridional de les llengües chocó, parlada per 3.600 persones als boscos tropicals de Colòmbia que limiten amb l'Oceà Pacífic, als departaments de Cauca, Nariño i Chocó. Uns 250 parlants viuen a l'Equador.

Escriptura[modifica]

Alfabet eperara[1]
a b ch d e ë g i ɨ j k k' l m n o p p' r rr s t t' u w y

El cop de glotis s'escriu amb guionet només entre dues vocals.

Fonologia[2][modifica]

Consonants[modifica]

Bilabial Alveolar Palatal Velar Glotal
Oclusives plana p t k ʔ
aspirada
sonora b d ɡ
Africada t͡ʃ
Fricativa s h
Nasal m n
Líquides ròtic r
batec ɾ
Aproximant w j

Vocals[modifica]

Frontal Central Posterior
Alta i ĩ iː ɨ ɨ̃ ɨː u ũ uː
Mitjana e ẽ eː ə ə̃ əː o õ oː
Baixa a ã aː

Referències[modifica]

  1. Harms, 1993, p. 85–86.
  2. Harms, Philip Lee. Fonología del epena pedee (saija), 1984. 

Bibliografia[modifica]