Epidèmia de Ball

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentEpidèmia de Ball
Die Wallfahrt der Fallsuechtigen nach Meulebeeck.jpg
Gravat de Hendrik Hondius
Tipus Dancing mania
Data 1518
Lloc Estrasburg
Modifica dades a Wikidata

L’Epidèmia de Ball o Plaga del Ball va ser un cas de coreomania ocorregut a Estrasburg (França) al juliol i agost de 1518. Es considera l'epidèmia més rara de la història humana.[cal citació] Diverses persones van començar a ballar sense descans durant dies i, al cap d'aproximadament un mes van començar a patir d'invalidesa a les cames i atacs epilèptics; la majoria va morir com a conseqüència d'infarts, vessis i esgotament. Es desconeix el perquè d'aquesta «epidèmia», encara que se suposa que es va tractar d'un cas d'histèria col·lectiva.[1]

Esdeveniments[modifica]

Els fets es van iniciar a mitjan juliol de 1518, quan una dona, Frau Troffea, va començar a ballar fervorosament en un carrer d'Estrasburg.[2] Aquest fet es va mantenir duran quatre o sis dies. En una setmana, s'hi havien unit 34 persones més i en un mes ja hi havia prop de 400 dansaires. Algunes d'aquestes persones finalment van morir d'atacs de cor, vessaments cerebrals o esgotament.[2]

Documents històrics, incloent-hi «anotacions de doctors, sermons, cròniques locals i regionals i fins i tot notes publicades pel municipi d'Estrasburg» són emfàtiques en què les víctimes ballaven.[2]

A mesura que l'«epidèmia» de ball empitjorava, nobles preocupats amb l'esdeveniment van buscar el consell de metges locals, els quals van suggerir causes astrològiques i sobrenaturals, en comptes d'anunciar que l'epidèmia es devia a una malaltia causada per un augment en la temperatura de la sang. No obstant això, en comptes de prescriure sagnies, les autoritats van persuadir la gent perquè continués ballant, en part obrint dos mercats i fins i tot construint un escenari, ja que creien que si les persones dansaven dia i nit millorarien. Per incrementar l'efectivitat de la cura, fins i tot van contractar músics per mantenir als malalts ballant.[3] Alguns dels dansaires van ser portats a capelles, on van buscar la cura de la seva malaltia.

L'historiador britànic John C. Waller (fl. segle XXI) va afirmar que un corredor d'una marató no podria haver resistit l'intens treball físic que va matar homes i dones segles enrere.[4] A més, Waller va proposar en el seu llibre A time to dance, a time to die: the extraordinary story of the dancing plague of 1518 (2008), que una possible època d'extrema fam va poder provocar febres altes que van impulsar moments de desenfrenament sense control.

Referències[modifica]

  1. Waller, John (2008): «Falling down», artículo del 18 de septiembre (en inglés) en el diario The Guardian (Londres).
  2. 2,0 2,1 2,2 Viegas, Jennifer (2008): «"Dancing plague" and other odd afflictions explained», article de l'1 d'agost de 2008 (en anglès) en el web Discovery News
  3. Waller, John C. (septiembre de 2008)
  4. http://digitaljournal.com/article/258521

Bibliografia[modifica]

  • Backman, Eugene Louis (1977) [1952]. Religious Dansis in the Christian Church and in Popular Medicine. Westport, CT: Greenwood Press. ISBN 978-0-8371-9678-7
  • Waller, John (2008). A Time to Dance, A Time to Die: The Extraordinary Story of the Dancing Plague of 1518. Thriplow: Icon Books. ISBN 978-1-84831-021-6
  • Waller, John (2009). The Dancing Plague: The Strange, True Story of an Extraordinary Illness. Naperville, IL: Sourcebooks, Inc. ISBN 978-1-4022-1943-6

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]