Epidèmia de Ball

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEpidèmia de Ball
Die Wallfahrt der Fallsuechtigen nach Meulebeeck.jpg
Gravat de Hendrik Hondius Modifica el valor a Wikidata
Tipuscoreomania Modifica el valor a Wikidata
Data1518 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEstrasburg Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

L'Epidèmia de Ball va ser un cas de coreomania ocorregut a Estrasburg (Sacre Imperi Romanogermànic) al juliol i agost de 1518. Diverses persones van començar a ballar sense descans durant dies i, al cap d'aproximadament un mes van començar a patir d'invalidesa a les cames i atacs epilèptics; la majoria va morir com a conseqüència d'infarts, hemorràgies internes i esgotament. Es desconeix el perquè d'aquesta «epidèmia», encara que se suposa que es va tractar d'un cas d'histèria col·lectiva.[1]

Esdeveniments[modifica]

Els fets es van iniciar a mitjan juliol de 1518, quan una dona, Frau Troffea, va començar a ballar fervorosament en un carrer d'Estrasburg.[2] Aquest fet es va mantenir duran quatre o sis dies. En una setmana, s'hi havien unit 34 persones més i en un mes ja hi havia prop de 400 dansaires. Algunes d'aquestes persones finalment van morir d'atacs de cor, vessaments cerebrals o esgotament.[2]

Documents històrics, incloent-hi «anotacions de doctors, sermons, cròniques locals i regionals i fins i tot notes publicades pel municipi d'Estrasburg» són emfàtiques en què les víctimes ballaven.[2]

A mesura que l'«epidèmia» de ball empitjorava, nobles preocupats amb l'esdeveniment van buscar el consell de metges locals, els quals van descartar causes astrològiques i sobrenaturals, i en lloc d'això, van anunciar que l'epidèmia es devia a una malaltia causada per un augment en la temperatura de la sang. No obstant això, en comptes de prescriure sagnies, les autoritats van persuadir la gent perquè continués ballant, en part obrint dos mercats i fins i tot construint un escenari, ja que creien que si les persones dansaven dia i nit millorarien. Per incrementar l'efectivitat de la cura, fins i tot van contractar músics per mantenir als malalts ballant.[3] Alguns dels dansaires van ser portats a capelles, on van buscar la cura de la seva malaltia.

L'historiador britànic John C. Waller (fl. segle XXI) va afirmar que no tan sols un corredor de marató podria haver resistit l'intens treball físic que va matar homes i dones en aquest esdeveniment.[4] A més, Waller va proposar en el seu llibre A time to dance, a time to die: the extraordinary story of the dancing plague of 1518 (2008), que una possible època de fam extrema va poder ser la causant de febres altes que van impulsar els moments incontrolats.

Referències[modifica]

  1. Waller, John (2008): «Falling down», artículo del 18 de septiembre (en inglés) en el diario The Guardian (Londres).
  2. 2,0 2,1 2,2 Viegas, Jennifer (2008): «"Dancing plague" and other odd afflictions explained», article de l'1 d'agost de 2008 (en anglès) en el web Discovery News
  3. Waller, John C. (septiembre de 2008)
  4. [enllaç sense format] http://digitaljournal.com/article/258521

Bibliografia[modifica]

  • Backman, Eugene Louis (1977) [1952]. Religious Dansis in the Christian Church and in Popular Medicine. Westport, CT: Greenwood Press. ISBN 978-0-8371-9678-7
  • Waller, John (2008). A Time to Dance, A Time to Die: The Extraordinary Story of the Dancing Plague of 1518. Thriplow: Icon Books. ISBN 978-1-84831-021-6
  • Waller, John (2009). The Dancing Plague: The Strange, True Story of an Extraordinary Illness. Naperville, IL: Sourcebooks, Inc. ISBN 978-1-4022-1943-6

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]