Epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEpidèmia de còlera de 1834 a Catalunya
Tipusepidèmia modifica
Part desecond cholera pandemic (en) Tradueix modifica
Data1834 modifica

El còlera va arribar a Europa el 1817 pel moviment de les tropes angleses colonials de la Índia a altres paisos del sud i est asiàtic. Abans, els grans estralls epidèmics havien estat la pesta, la febre groga, i la verola, front a la que ja es disposava de vacuna. Durant la segona pandèmia de còlera, la malaltia va arribar a la península Ibèrica a Vigo en 1833 en un vaixell anglès procedent de Portugal.[1]

L'epidèmia[modifica]

A principis de de juliol de 1934 es va publicar la reial ordre de l'establiment dels cordons sanitaris, i de les condicions de les cases d'observació i quarantena a Barcelona, les viatgers procedents d'Aragó i València havien d'esperar-se dos dies per entrar a la ciutat, i els de Múrcia, Madrid i Castella sis dies de quarantena i desinfecció de la seva roba. Es reduí l'horari d'obertura dels portals i es prohibí l'entrada de carros, cavalleries, matalassos i demés estris a la ciutat, es prohibiren les reunions nombroses, es tancaren les escoles i es va fer que les misses es celebressin a l'aire lliure, i al ports'establí que els vaixells de ports no infectats haurien de fer quarantena de cinc dies i els de ports infectats, de deu.[2]

En 1834 la malaltia va arribar a Catalunya pel vapor Tritón, que va salpar de Toló, on la malaltia estava estesa, i conduïa militars de la Legió Estrangera Francesa des del nord d'Àfrica a França, i aquests van desembarcar a Tarragona el 16 d'agost i a Roses el 20 d'agost, on els militars van passar la malaltia als civils i d'aquest contacte la malaltia es va propagar per les ciutats, arribant a la Barceloneta l'agost, i el 4 de setembre intramurs de Barcelona[3] i aguditzant la crisi econòmica que vivia el Principat.[4]

A Barcelona, que en aquell moment encara estava emmurallada, superpoblada amb la immigració de la revolució industrial, amb edificis alts en carrers estrets, humits, sense ventilació i obacs, i població que bevia i del rec Comtal, que tenia zones descobertes on arribaven aigües fecals, i d'altres fonts també contaminades,[5] va provocar 3.344 morts dels 122.141 habitants que tenia.[6]

Conseqüències[modifica]

La crisi econòmica, la mortalitat del còlera, l'anticlericalisme contra els ordes religiosos pel seu suport als carlins durant la guerra civil, i força dels carlins a les zones rurals van provocar la bullanga de 1835.[7]

Hi hagueren nous brots a Roses en 1835 i Cadaqués en 1837 provinents de França,[8] i durant la segona meitat del segle XIX es succeïren epidèmies de Còlera a Catalunya en 1854, 1865 i 1885, i una de febre groga de Barcelona de 1870.[9]

Referències[modifica]

  1. González de Sámano, 1858, p. 271.
  2. Cladellas i Blasco, Maria Assumpta «Barreres barcelonines pel còlera de 1834». Gimbernat: Revista d'Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 14, 1990, pàg. 91-109.
  3. González de Sámano, 1858, p. 272.
  4. Ollé Romeu, Josep Maria. Les bullangues de Barcelona durant la Primera Guerra Carlina (1835-1837). Edicions El Mèdol, 1993, p. 68. ISBN 8486542677. 
  5. Cladellas Blasco, M. Asuncion. «El cólera de 1834 en Barcelona» (en castellà), 1995. [Consulta: 22 març 2020].
  6. Balcells, Albert. Cataluña contemporánea (en castellà). olum 1. Siglo XXI de España Editores, 1977, p. 9. ISBN Siglo XXI de España Editores. 
  7. Alberch i Fugueras, Ramon. Història de Catalunya: del segle XVII fins als nostres dies.. Vol. X. Ramon Alberch i Fugueras, 1981, p. 92. ISBN 842480676X. 
  8. Corbella i Corbella, 1989, p. 81.
  9. Canela Soler et al., Lawrence, p. 295-299.

Bibliografia[modifica]