Epidèmia de còlera de 1854 a Catalunya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEpidèmia de còlera de 1854 a Catalunya
Tipusepidèmia de còlera Modifica el valor a Wikidata
Data1854 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCatalunya Modifica el valor a Wikidata

El còlera va arribar a Europa el 1817 pel moviment de les tropes angleses colonials de la Índia a altres països del sud i est asiàtic. Abans, els grans estralls epidèmics havien estat la pesta, la febre groga, i la verola, front a la que ja es disposava de vacuna.

Antecedents[modifica]

Durant la segona pandèmia de còlera, la malaltia va arribar a la península Ibèrica a Vigo en 1833 en un vaixell anglès procedent de Portugal.[1] La tercera pandèmia de còlera va entrar de nou per Vigo el 19 de novembre de 1853.[2]

Durant la primavera de 1854 s'havia iniciat el conflicte de les selfactines, una crisi laboral dels teixidors en contra de la industrialització. Ja es començava a sospitar en les maneres de transmissió de la infecció entre la població i de començar a coordinar-se una incipient xarxa internacional de llocs sanitaris que facilitessin informació periòdica respecte a l'evolució i situació de la malaltia.

L'epidèmia[modifica]

El brot de 1854 a Catalunya es va iniciar a partir d'un vaixell procedent de Marsella que va arribar en el mes de juliol a Barcelona,[3] on van morir unes sis mil persones fins a l'octubre.[4] A finals de mes aquells que podien fugir van marxar de la ciutat, i dels 190.298 habitants van quedar la meitat,[5] anant a altres poblacions com Vilanova i la Geltrú, i on entre el 8 d’agost i el 27 de setembre van morir 800 persones,[4] o el Berguedà.[6] Fins al 18 d'agost, quan ja havien mort 2.000 persones, no es va reconèixer l'epidèmia, que va tenir una intensitat i gravetat gairebé el doble de l'epidèmia de 1834.[7]

Conseqüències[modifica]

L'impacte de l'epidèmia i el conflicte de les selfactines es va veure suavitzat quan el governador civil de Barcelona Pascual Madoz Ibáñez va aconseguir del Govern el permís per a l'enderrocament de les muralles, que assegurava feina a una població molt castigada.[8]

El 10 de desembre de 1854, Filippo Pacini va llegir en una sessió de la Società Medico-Fisica di Firenze la seva memòria Observazioni microscopiche e deduzioni patologiche sul cholera asiatico, concloent que la causa del còlera eren els vibrions que va trobar en les mostres de líquid intestinal de víctimes de la malaltia,> però el seu descobriment fou ignorat fins que Robert Koch va tornar ava aïllar i identificar el bacil del còlera en 1884.[9]

Referències[modifica]

  1. González de Sámano, 1858, p. 271.
  2. Corbella i Corbella, 1989, p. 82.
  3. González de Sámano, 1858, p. 403.
  4. 4,0 4,1 Castillo, David. «Crònica del còlera». El Punt Avui, 25-08-2018.
  5. Joncour, 1975, p. 301.
  6. Montañà i Buchaca, Daniel; Pujol i Ros, Joan. L'epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà. Barcelona: Promocions i Publicacions Universitàries, 1993. ISBN 8444700690. 
  7. Corbella i Corbella, 1989, p. 83.
  8. Roure, Conrad. «El còlera de 1854». A: Recuerdos de mi larga vida (en castellà). vol I. Barcelona: El Diluvio, 1925, p. 33-38. 
  9. «Filippo Pacini y el cólera, 1854» (en castellà). Medicina [Buenos Aires], 74, 2014, pàg. 77. ISSN: 0025-7680 [Consulta: 24 març 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]