Epidota

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Epidot)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralEpidota
Epidote Oisans.jpg
Fórmula química Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH) ò {Ca2}{Al2Fe3+}(Si2O7)(SiO4)O(OH)
Epònim addition Tradueix
Localitat tipus Bourg d'Oisans, Isère, Roine-Alps, França
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.BG.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 9.BG.05a
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.23
Dana 58.2.1a.7
Heys 16.21.2
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí tabular o prismàtic
Estructura cristal·lina a = 8,8877(14) Å; b = 5,6275(8) Å; c = 10,1517(12) Å; β = 115,383(14)°
Simetria 2/m - prismàtica
Grup espacial space group 11 Tradueix
Color incolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris
Macles en {100}; comunes de contacte o lamel·lars
Exfoliació bona en la direcció longitudinal
Fractura irregular, desigual, concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 6
Lluïssor vítria, nacrada
Color de la ratlla incolora, blanca o gris
Diafanitat transparent, opaca
Densitat 3,38 a 3,49 g/cm3 (mesurada); 3,43(3) g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,715 a 1,751 nβ = 1,725 a 1,784 nγ = 1,734 a 1,797
Birefringència δ = 0,019 a 0,046
Pleocroisme strong
Angle 2V mesurat: 90° to 116°, calculat: 62° to 84°
Dispersió òptica strong r > v*
Impureses comunes Al, Mg, Mn
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1801
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'epidota, o epidot, és un mineral normalment de color verd pistatxo que forma part del grup dels silicats i està constituït per calci, alumini i ferro, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH). El seu nom prové del grec epidotós (augmentat), al·ludint al fet que les bases del prisma són de creixement desigual. L'epidota, s'usa rarament com a gemma, presenta interès purament mineralògic, científic i col·leccionista.

Propietats[modifica]

L'epidota és un mineral de calci, ferro i alumini, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH), que forma part del grup dels VIII-Sorosilicats (pot presentar impureses de manganès, crom, etc.). Cristal·litza en el sistema monoclínic i forma cristalls prismàtics columnars amb abundants cares brillants i finament estirades. Té una duresa de 6,5 a 7 a l'escala de Mohs, una densitat d'entre 3,2 i 3,6 g/cm³ i una lluïssor vítria intensa i resinosa. La seva diafanitat és transparent tirant cap a translúcid i presenta macles a [100]. Aquest mineral, de vegades es presenta incolor, encara que sovint té un color verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró o gris, la seva ratlla és blanca o gris. Cal destacar que forma és perfectament exfoliable, molt dur, pesat, fràgil insoluble en aigua i molt fàcil de fondre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epidota pertany a "09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

L'epidota, sovint es troba a les esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns. Es forma com a metamorfisme de baixa temperatura i pressió alta, especialment a les calcàries dolomítiques; també a causa del contacte amb roques ígnies i en el metamorfisme regional.

Localització, extracció i ús[modifica]

Aquest mineral és molt abundant constituint altres tipus de roques i apareix, normalment formant bells cristalls de color verd fosc transparent a Krappenwand (Àustria). També s'han trobat boniques cristal·litzacions a Le Bourg-d'Oisans (França), Arendal (Noruega), al monts de Naziamskie (Urals) i als EUA. A Espanya, és bastant corrent com a mineral petrogràfic i abunda al País Basc, i a les pegmatites de la serra d'Àvila i Almadén. Pel que fa a Catalunya, s'han trobat bonics exemplars a Espot (Pallars Sobirà) i a Malpàs (Alta Ribagorça).

Referències[modifica]

  1. «Epidote» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epidota Modifica l'enllaç a Wikidata