Epidota

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Epidot)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Epidota
Epidote Oisans.jpg
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Fórmula química Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH)
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic, prismàtic
Hàbit cristal·lí tabular o prismàtic
Color incolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris
Macles en pot presentar
Exfoliació bona en la direcció longitudinal
Fractura concoïdal, de regular cap a desigual
Duresa 7
Lluïssor vítria o resinosa
Ratlla blanca o gris
Diafanitat transparent cap a opac
Densitat 3,2 a 3,6
Impureses comunes esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns
Modifica dades a Wikidata

L'epidota, o epidot, és un mineral normalment de color verd pistatxo que forma part del grup dels silicats i està constituït per calci, alumini i ferro, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH). El seu nom prové del grec epidotós (augmentat), al·ludint al fet que les bases del prisma són de creixement desigual. L'epidota, s'usa rarament com a gemma, presenta interès purament mineralògic, científic i col·leccionista.

Propietats[modifica | modifica el codi]

L'epidota és un mineral de calci, ferro i alumini, Ca2(Al, Fe)3(SiO4)3(OH), que forma part del grup dels VIII-Sorosilicats (pot presentar impureses de manganès, crom, etc.). Cristal·litza en el sistema monoclínic i forma cristalls prismàtics columnars amb abundants cares brillants i finament estirades. Té una duresa de 6,5 a 7 a l'escala de Mohs, una densitat d'entre 3,2 i 3,6 g/cm³ i una lluïssor vítria intensa i resinosa. La seva diafanitat és transparent tirant cap a translúcid i presenta macles a [100]. Aquest mineral, de vegades es presenta incolor, encara que sovint té un color verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró o gris, la seva ratlla és blanca o gris. Cal destacar que forma és perfectament exfoliable, molt dur, pesat, fràgil insoluble en aigua i molt fàcil de fondre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epidota pertany a "09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

L'epidota, sovint es troba a les esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns. Es forma com a metamorfisme de baixa temperatura i pressió alta, especialment a les calcàries dolomítiques; també a causa del contacte amb roques ígnies i en el metamorfisme regional.

Localització, extracció i ús[modifica | modifica el codi]

Aquest mineral és molt abundant constituint altres tipus de roques i apareix, normalment formant bells cristalls de color verd fosc transparent a Krappenwand (Àustria). També s'han trobat boniques cristal·litzacions a Le Bourg-d'Oisans (França), Arendal (Noruega), al monts de Naziamskie (Urals) i als EUA. A Espanya, és bastant corrent com a mineral petrogràfic i abunda al País Basc, i a les pegmatites de la serra d'Àvila i Almadén. Pel que fa a Catalunya, s'han trobat bonics exemplars a Espot (Pallars Sobirà) i a Malpàs (Alta Ribagorça).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epidota Modifica l'enllaç a Wikidata