Epimachus
 Ocell del paradís de Meyer  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paradisaeidae |
| Gènere | Epimachus Cuvier, 1816 Epimachus |
.svg){kind=icon}
Epimachus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels paradiseids (Paradisaeidae).[1][2] Agrupa espècies endèmiques de Nova Guinea.[3] Reben el nom comú d'ocell del paradís.[4] Són els membres més grossos de la família i un fet característic és el bec llarg, corbat i en forma de falç.[5] S'associen amb els Astrapia, que són similars, però aquests tenen el bec curt i recte, la cua amb la punta roma i les ales del mascle "xiulen" en vol.[5]
Descripció
[modifica]
Ambdues espècies d'Epimachus presenten dimorfisme sexual. Els mascles d'aquestes espècies són molt excèntrics, amb cues negres hiperbòlicament llargues, semblants a sabres, que arriben a uns 46 cm. També presenten dos plomalls pectorals semblants a ventalls a cada costat del pit, que aixequen per sobre del cap durant les exhibicions.[6]
El mascle adult llueix extensos reflexos iridescents verds/morats al cap i a l'esquena; a més, de brillantor blava a la cua. Les femelles d'ambdues espècies tenen les parts inferiors barrades, les parts superiors de color marró oliva i cues relativament llargues, tot i que no tan extenses com les cues dels mascles.[5][6]
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquestes espècies són endèmiques de Nova Guinea, i habiten zones de selva tropical montana i selva nebulosa al llarg de l'eix muntanyós central de l'illa.
L'ocell del paradís de Meyer és més comú,[7] i habita boscos muntans de mitjana i alta altura,[8] inclosa la seva nebulosa de molsa, per sobre de les elevacions d'altres paradiseids. L'ocell del paradís fastuós és més rar i habita a la transició de la muntanya mitjana a la selva nebulosa, ocasionalment a les vores dels boscos.[5][8]
Taxonomia
[modifica]El gènere Epimachus va ser introduït el 1816 pel naturalista francès Georges Cuvier per a encabir Upupa magna (Gmelin, 1788 = Promerops fastosus Hermann, 1783) l'espècie tipus per monotípia.[9][10]
L'any 1972, el gènere es va fusionar amb el gènere Drepanornis,[11] però es va separar de nou el 1998.[6] Un estudi filogenètic va situar Epimachus en un clade que inclou Paradigalla i Astrapia, cosa que implica que a Epimachus el bec llarg i corbat s'ha adquirit independentment. Segons el mateix estudi, les espècies de Drepanornis estan estretament relacionades amb Seleucidis melanoleucus, Semioptera wallacii, Lophorina i Ptiloris.[12]
Les dues espècies de Drepanornis, així com les d'Epimachus, es van separar fa uns 10 i 7 milions d'anys, respectivament.[12] Mentre que les de Drepanornis ocupen elevacions diferents en boscos de muntanya baixa i mitjana, les d'Epimachus són substitutes altitudinals en boscos de muntanya; aquests dos casos podrien representar casos antics d'especiació altitudinal.[12]
El nom del gènere prové del grec antic «επιμαχος/epimakhos» que significa “equipat per a la batalla” que prové de «makhomai», “lluitar”.[13]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Epimachus Cuvier, 1816» (en anglès). GBIF. [Consulta: 12 març 2026].
- ↑ «Epimachus (Epimachus sp.)». Avibase. [Consulta: 12 març 2026].
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 març 2026].
- ↑ «Epimachus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 març 2026].(català)
- 1 2 3 4 Pratt, Thane K.; Beehler, Bruce McP; Anderton, John; Coe, James; Zimmerman, Dale A.. Birds of New Guinea. Second edition. Princeton (Nova Jersey): Princeton University Press, 2015. ISBN 978-1-4008-6511-6.
- 1 2 3 Frith, Clifford B.; Beehler, Bruce McP; Cooper, William T. The birds of paradise: Paradisaeidae. Oxford ; New York: Oxford University Press, 1998. ISBN 978-0-19-854853-9.
- ↑ Gregory, Philip C. Birds of Paradise and Bowerbirds. Londres: Bloomsbury Publishing Plc, 2020, p. 248. ISBN 978-1-4729-7584-3.
- 1 2 «Brown Sicklebill» (en anglès). The Australian Museum. [Consulta: 12 març 2026].
- ↑ Cuvier, Georges. Le Règne animal distribué d'après son organisation : pour servir de base a l'histoire naturelle des animaux et d'introduction a l'anatomie comparée (en francès). vol.1. París: Déterville, 1817, p. 407.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.15. Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1962, p. 190 [Consulta: 12 març 2026].
- ↑ Diamond, Jared M. Avifauna of the Eastern Highlands of New Guinea. Cambridge, Mass. [Nuttall Ornithological Club], 1972, p. 308-310.
- 1 2 3 Irestedt, Martin; Jønsson, Knud A; Fjeldså, Jon; Christidis, Les; Ericson, Per GP «An unexpectedly long history of sexual selection in birds-of-paradise» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 9, 1, 2009, p. 235. DOI: 10.1186/1471-2148-9-235. ISSN: 1471-2148. PMC: 2755009. PMID: 19758445.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 147. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 12 març 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Jayshrike, shrikes, crows, mudnesters, melampittas, Ifrit, birds-of-paradise – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 12 març 2026].
