Epimeteu i Pandora (escultura)
  | |
| Tipus | obra escultòrica, estàtua i sèrie escultòrica |
|---|---|
| Creador | El Greco; possible creador El Greco |
| Creació | 1600 ↔ 1610 |
| Gènere | nu, mitologia grega i manierisme |
| Material | fusta |
| Mida | 44 ( ) × 43 () × 12,7 ( ) × 17,1 () × 9 ( ) × 8 () cm |
| Museu del Prado (Madrid) | |
| Catàleg | |
Les escultures d'Epimeteu i Pandora són dues obres en fusta policromada atribuïdes a El Greco, actualment al Museu del Prado, a Madrid.[1]
Temàtica[modifica]
Epimeteu fou segons la mitologia grega, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà). Els seus germans són Atlas, Meneci i Prometeu. Epimeteu i Prometeu formen una parella d'oposats -l'un és l'antítesi de l'altre-. El nom d'Epimeteu significa "el que reflexiona després", i el nom de Prometeu significa "el que reflexiona abans", "el que preveu les coses".
Pandora (etimològicament "la que tot ho dona") és coneguda per haver portat tot els mals a la humanitat obrint la Capsa de Pandora, tot i que a aquesta capsa feliçment hi va romandre l'esperança. El seu mite apareix en diverses obres antigues, entre elles els escrits d'Hesíode.
Anàlisi[modifica]
Epimeteu: Estàtua de fusta tallada i policromada, de color carn; 44 cm d'altura; 17,1 cm d'amplada.; fons de 9 cm; Museu del Prado, Madrid.
Pandora: Estàtua de fusta tallada i policromada, de color carn; 43 cm d'altura; 12,7 cm d'amplada; fons de 8 cm; Museu del Prado, Madrid.[2]
El contorsionat i elàstic cos d'Epimeteu és notablement similar al dels nois nus representats al Laocoont i a la Visió de l'Apocalipsi. La figura de Pandora té menys relació amb el corpus artístic d'El Greco, degut a la migrada quantitat de nus femenins en les seves pintures, però tanmateix el rostre i la disposició de les carns és similar a la de la Verge de L'adoració dels pastors, Valencia.
La identificació correcta de les dues estatuetes és deguda a Xavier de Salas Bosch, qui va identificar el gerro que porta la figura masculina com la Píxide o Capsa de Pandora. Anteriorment, aquestes figures havien estat identificades com Adam (amb un gorro groc) i Eva.[1]
Procedència[modifica]
- Procedents del mercat artístic madrileny
- van ser adquirits abans del 1945 pel comte de las Infantas, Joaquín Pérez del Pulgar y Campos;
- donació al Museo del Prado per la seva vídua, Dolores Andrada y Pérez de Herrasti, 1962.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Wethey, Harold E. Obra esmentada, p. 175.
- ↑ «[https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/pandora/86a6b73f-8ef3-4132-aa68-4648a27a4b6a https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/epimeteo/8abbfd9f-27f9-44b6-bbc6-e19854e7a69c Epimeteo * Pandora]». Museo del Prado. [Consulta: 18 novembre 2019].
Bibliografia[modifica]
- Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
- Cossío; Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; ISBN 978 1539 832690
- Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1