Epipogium aphyllum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuEpipogium aphyllum
Epipogium aphyllum plants.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaOrchidaceae
TribuGastrodieae
GènereEpipogium
EspècieEpipogium aphyllum
(Sw)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Satyrium epipogium Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

L'orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) Sw 1814 és una planta vascular, una orquídia de la família de les Orchidaceae. És coneguda com orquídia fantasma perquè la major part de la seva vida la passa sota terra i només emergeix una tija durant la floració (que no sempre és anual).

El gènere Epipogium només té una espècie, l’aphyllum.

Va ser orquídia de l'any a Alemanya a l'any 2014.

Etimologia[modifica]

El nom genèric Epipogium ve del grec epi (sobre) i Pogon (barba), que pot referir-se als llavis de la flor es troba per sobre de les estretes fulles de llima blancs.

Descripció[modifica]

Epipogium aphyllum flowers.jpg

Planta herbàcia terrestre perenne translúcida (a l’estar desproveïda de clorofil·la, d'aquí la seva aparença blanquinosa, translúcida o fins i tot albina) de color groguenc o bulbosa que no presenta fulles, és una orquídia micoheterotròfica que no produeix clorofil·la.

L’arrel és formada per rizomes que obtenen nutrients a partir de xarxes micoríziques compartides que inclouen fongs basidiomicets que al seu torn s'associen amb les arrels de diverses espècies d'arbres coníferes. Creixen a partir d'un tronc subterrani que no té clorofil·la i posseeix fulles efímeres que són petites escates. Les plantes solament surten sobre terra per florir, especialment durant els estius molt humits a Europa occidental.

La flor és una excepció en el món de les orquídies (on el label apareix a la part inferior de la flor), a l’orquídia fantasma el label es col·loca en la part superior de la flor.

Sovint apareixen aquestes tiges amb flor de forma col·lectiva, amb fins a una dotzena de tiges de flors alhora que porten de 3 a 4 flors cada una.[1]

Cada espècimen pot estar diversos anys sense florir abans de tornar a aparèixer, o fins i tot florir en el subsòl.

Hàbitat[modifica]

Aquestes orquídies terrestres es desenvolupen en sòls bàsics[2] amb bosc format per fagedes i avetoses on habita al sotabosc, a la fullaraca o l'humus en descomposició, en llocs ombrívols i amb humitat edàfica permanent.

No obstant això, és excepcionalment rar en l'hàbitat. Les plantes es troben en àrees que solen experimentar hiverns freds.

Gamma geogràfica[modifica]

Les plantes tenen una distribució extremadament àmplia. L'espècie està àmpliament estesa a gran part d'Europa i el nord d'Àsia. Present des d'Espanya a Kamchatka, i al sud de l'Himàlaia: [5]  Nepal, Pakistan, Bhutan i Birmània, Fora dels continents també es troba a illes: Còrsega (mar Mediterrani), Japó i Taiwan (oceà Pacífic).[3]

A Europa està absent als Països Baixos i Irlanda.

Als Països Catalans és present al Vallespir, Pallars Sobirà, Berguedà i Vallès Oriental.[4]

Protecció[modifica]

Espècie en perill d'extinció localment i estrictament protegida en alguns països: República Txeca, Eslovàquia, Finlàndia  (llevat les illes Aland), Suècia, Catalunya i França.[3]

Espècie protegida per la Convenció de Washington (2007).[5]

Referències[modifica]

  1. Jowit, Juliette. «Ghost orchid comes back from extinction» (en en), 08-03-2010. [Consulta: 12 agost 2018].
  2. «Epipogium aphyllum in Flora of China @ efloras.org». [Consulta: 12 agost 2018].
  3. 3,0 3,1 «Epipogium aphyllum (Ghost Orchid, The Leafless Epipogium )». [Consulta: 12 agost 2018].
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 12 agost 2018].
  5. «FLORA::uniud - Epipogium aphyllum Sw.». [Consulta: 12 agost 2018].