Epipogium aphyllum
 | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Orchidaceae |
| Tribu | Nervilieae |
| Gènere | Epipogium |
| Espècie | Epipogium aphyllum  (Sw., 1814) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Satyrium epipogium
|
L'orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) Sw 1814 és una planta vascular, una orquídia de la família de les Orchidaceae. És coneguda com a orquídia fantasma perquè la major part de la seva vida la passa sota terra i només emergeix una tija durant la floració (que no sempre és anual).
El gènere Epipogium només té una espècie, l'aphyllum.
Va ser orquídia de l'any a Alemanya a l'any 2014.
Etimologia[modifica]
El nom genèric Epipogium ve del grec epi (sobre) i Pogon (barba), pot referir-se al fet que el label (pètal principal de les orquidàcies) es troba per sobre dels altres pètals de color llima blancs. L'epítet específic aphyllum fa referència a la pràctica absència de fulles (reduïdes a unes petites beines membranoses).
Descripció[modifica]
Planta herbàcia terrestre perenne translúcida (a l'estar desproveïda de clorofil·la, d'aquí la seva aparença blanquinosa, translúcida o fins i tot albina) de color groguenc. Les fulles són pràcticament inexistents, reduïdes a unes petites escates. És una orquídia micoheterotròfica que no produeix clorofil·la.
Les arrels obtenen nutrients a partir de xarxes micorríziques compartides amb fongs basidiomicets que al seu torn s'associen amb les arrels de diverses espècies d'arbres coníferes. Creixen a partir d'un rizoma, un tronc subterrani del que apareixen, quan les condicions ambientals ho permeten, unes petites tiges floríferes que no tenen clorofil·la. Aquestes tiges no serveixen per alimentar-se i solament surten del terra per a reproduir-se, especialment durant els estius molt humits a Europa occidental.
La flor és una excepció en el món de les orquídies (on el label apareix a la part inferior de la flor), a l'orquídia fantasma el label es col·loca en la part superior de la flor.
Sovint apareixen aquestes tiges amb flor de forma col·lectiva, amb fins a una dotzena de tiges de flors alhora que porten de 3 a 4 flors cada una.[1]
Cada espècimen pot estar diversos anys sense florir abans de tornar a aparèixer de manera poc previsible, o fins i tot florir en el subsòl.
Hàbitat[modifica]
Aquestes orquídies terrestres es desenvolupen en boscos humits,[2] a Catalunya principalment en fagedes i avetoses on habita al sotabosc, a la fullaraca o l'humus en descomposició, en llocs ombrívols i amb humitat edàfica permanent.
No obstant això, és excepcionalment rar en l'hàbitat. Les plantes es troben en àrees que solen experimentar hiverns freds.
Gamma geogràfica[modifica]
Les plantes tenen una distribució extremadament àmplia. L'espècie està àmpliament estesa a gran part d'Europa i el nord d'Àsia. Present des d'Espanya a Kamchatka, i al sud de l'Himàlaia: [5] Nepal, Pakistan, el Bhutan i Birmània. Fora dels continents també es troba a illes: Còrsega (mar Mediterrani), Japó i Taiwan (oceà Pacífic).[3]
A Europa està absent als Països Baixos i Irlanda.
Als Països Catalans és present al Vallespir, Pallars Sobirà, Berguedà i Vallès Oriental.[4] Darrerament també se n'ha trobat algunes localitzacions a l'Alta Ribagorça.
Protecció[modifica]
Espècie en perill d'extinció localment i estrictament protegida en alguns països: República Txeca, Eslovàquia, Finlàndia (llevat les illes Aland), Suècia, Catalunya i França.[3]
Espècie protegida per la Convenció de Washington (2007).[5]
Referències[modifica]
- ↑ Jowit, Juliette. «Ghost orchid comes back from extinction» (en anglès), 08-03-2010. [Consulta: 12 agost 2018].
- ↑ «Epipogium aphyllum in Flora of China @ efloras.org». [Consulta: 12 agost 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Epipogium aphyllum (Ghost Orchid, The Leafless Epipogium)». [Consulta: 12 agost 2018].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 12 agost 2018].
- ↑ «FLORA::uniud - Epipogium aphyllum Sw.». [Consulta: 12 agost 2018].