Epipogium aphyllum

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuEpipogium aphyllum
Epipogium aphyllum plants.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaOrchidaceae
TribuGastrodieae
GènereEpipogium
EspècieEpipogium aphyllum
(Sw)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Satyrium epipogium Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

L'orquídia fantasma (Epipogium aphyllum) Sw 1814 és una planta vascular, una orquídia de la família de les Orchidaceae. És coneguda com a orquídia fantasma perquè la major part de la seva vida la passa sota terra i només emergeix una tija durant la floració (que no sempre és anual).

El gènere Epipogium només té una espècie, l’aphyllum.

Va ser orquídia de l'any a Alemanya a l'any 2014.

Etimologia[modifica]

El nom genèric Epipogium ve del grec epi (sobre) i Pogon (barba), que pot referir-se als llavis de la flor es troba per sobre de les estretes fulles de llima blancs.

Descripció[modifica]

Epipogium aphyllum flowers.jpg

Planta herbàcia terrestre perenne translúcida (a l’estar desproveïda de clorofil·la, d'aquí la seva aparença blanquinosa, translúcida o fins i tot albina) de color groguenc o bulbosa que no presenta fulles, és una orquídia micoheterotròfica que no produeix clorofil·la.

L’arrel és formada per rizomes que obtenen nutrients a partir de xarxes micorríziques compartides que inclouen fongs basidiomicets que al seu torn s'associen amb les arrels de diverses espècies d'arbres coníferes. Creixen a partir d'un tronc subterrani que no té clorofil·la i posseeix fulles efímeres que són petites escates. Les plantes solament surten sobre terra per florir, especialment durant els estius molt humits a Europa occidental.

La flor és una excepció en el món de les orquídies (on el label apareix a la part inferior de la flor), a l’orquídia fantasma el label es col·loca en la part superior de la flor.

Sovint apareixen aquestes tiges amb flor de forma col·lectiva, amb fins a una dotzena de tiges de flors alhora que porten de 3 a 4 flors cada una.[1]

Cada espècimen pot estar diversos anys sense florir abans de tornar a aparèixer, o fins i tot florir en el subsòl.

Hàbitat[modifica]

Aquestes orquídies terrestres es desenvolupen en sòls bàsics[2] amb bosc format per fagedes i avetoses on habita al sotabosc, a la fullaraca o l'humus en descomposició, en llocs ombrívols i amb humitat edàfica permanent.

No obstant això, és excepcionalment rar en l'hàbitat. Les plantes es troben en àrees que solen experimentar hiverns freds.

Gamma geogràfica[modifica]

Les plantes tenen una distribució extremadament àmplia. L'espècie està àmpliament estesa a gran part d'Europa i el nord d'Àsia. Present des d'Espanya a Kamchatka, i al sud de l'Himàlaia: [5]  Nepal, Pakistan, Bhutan i Birmània, Fora dels continents també es troba a illes: Còrsega (mar Mediterrani), Japó i Taiwan (oceà Pacífic).[3]

A Europa està absent als Països Baixos i Irlanda.

Als Països Catalans és present al Vallespir, Pallars Sobirà, Berguedà i Vallès Oriental.[4]

Protecció[modifica]

Espècie en perill d'extinció localment i estrictament protegida en alguns països: República Txeca, Eslovàquia, Finlàndia  (llevat les illes Aland), Suècia, Catalunya i França.[3]

Espècie protegida per la Convenció de Washington (2007).[5]

Referències[modifica]

  1. Jowit, Juliette. «Ghost orchid comes back from extinction» (en en), 08-03-2010. [Consulta: 12 agost 2018].
  2. «Epipogium aphyllum in Flora of China @ efloras.org». [Consulta: 12 agost 2018].
  3. 3,0 3,1 «Epipogium aphyllum (Ghost Orchid, The Leafless Epipogium )». [Consulta: 12 agost 2018].
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 12 agost 2018].
  5. «FLORA::uniud - Epipogium aphyllum Sw.». [Consulta: 12 agost 2018].