Epistolita
 Epistolita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na☐)Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)O₂(OH)₂(H₂O)₄ |
| Epònim | carta |
| Localitat tipus | Nunarssuatsiaq, fiord Tunulliarfik, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.14 |
| Dana | 56.2.7.1 |
| Heys | 17.8.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,41Å; b = 7,08Å; c = 12,07Å; α = 103,03°; β = 96,03°; γ = 88,36° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | blanc, gris groguenc, beix rosat, bronze, platejat en {001} |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | sedosa, nacrada |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,610 nβ = 1,650 nγ = 1,682 |
| Birefringència | δ = 0,072 |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Impureses comunes | Al, Ta, Fe, Mn, Mg, Ca, K, F, P |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2016 s.p. |
| Any d'aprovació | 1897 |
| Símbol | Epi |
| Referències | [1] |
L'epistolita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lamprofil·lita. Va ser anomenada en honor del mot grec ἐπιστολή (epistolē, carta), degut a la seva forma rectangular, plana i de color blanc.[1]
Característiques[modifica]
L'epistolita és un sorosilicat de fórmula química (Na☐)Nb₂Na₃Ti(Si₂O₇)O₂(OH)₂(H₂O)₄. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els seus cristalls són rectangulars i tabulars en (001), de fins a 5 cm. També apareix en forma de plaques irregulars i masses laminars corbes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epistolita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments[modifica]
L'epistolita és un mineral de baixa temperatura que es forma en pegmatites alcalines, albitites, xenòlits de sodalita i filons hidrotermals.[2] Va ser descoberta a Nunarssuatsiaq, al fiord Tunulliarfik (Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia). També ha estat descrita al Canadà, altres indrets de Groenlàndia i Rússia.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, albita, murmanita, esfalerita, pectolita manganèsica, neptunita, steenstrupina, sodalita, eudialita i nenadkevichita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epistolita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Epistolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Epistolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 8 juliol 2018].