Epokhé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Epokhé, del grec ἐποχή, 'suspensió', transliterat de vegades també com epoché, és un concepte originat en la filosofia grega, utilitzat principalment pel corrent de l'escepticisme. En els temps moderns, va ser revitalitzat per la fenomenologia d'Edmund Husserl, si bé no en la seva accepció inicial. Originàriament, segons la definició donada per Sixt Empíric, significa un estat mental de "suspensió del judici», un estat de la consciència en el qual ni es nega ni s'afirma res. Per a Husserl, l'epokhé consisteix en la posada entre parèntesis no sols de les doctrines sobre la realitat, sinó també de la realitat mateixa.


Referències[modifica | modifica el codi]