Epsomita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralEpsomita
Epsomite.jpg
Espeleotema d'epsomita en una cova de Nou Mèxic
Fórmula química MgSO4·7H2O
Epònim Epsom i lloc de descobriment
Localitat tipus Epsom
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed. 7.CB.40
Nickel-Strunz 8a ed. VI/C.07
Dana 29.6.11.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí acicular, incrustacions fibroses
Estructura cristal·lina a = 11.86 Å, b = 11.99 Å, c = 6.858 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbic disfenoidal
Grup espacial P2₁2₁2₁
Color blanc, groguenc, verdós, vermellós, rosa
Macles rarament observades a {110}
Exfoliació perfecta {010}, distina {101}
Fractura concoidal
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor vítria, sedosa
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 1,67 a 1,68
Densitat 1,68
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1.433 nβ = 1.455 nγ = 1.461
Birefringència δ = 0,028
Angle 2V mesurada: 52°
Solubilitat en aigua
S'altera amb es deshidrata en aire sec
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i published before 1959
Referències [1][2][3]
Modifica dades a Wikidata

L'epsomita és un mineral de la classe dels sulfats. Jean-Claude Delamétherie li va donar nom el 1806 per la localitat anglesa d'Epsom, lloc on va ser descoberta. Pertany i dóna nom al grup epsomita de minerals.[4]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'epsomita és la forma mineral del sulfat de magnesi heptahidratat, amb fórmula MgSO4·7H2O. Encara que el seu color principal és blanc, l'epsomita sovint apareix acolorida amb una varietat de matisos pàl·lids deguts a la presència d'impureses. Aquestes són fonamentalment níquel, ferro, cobalt, manganès i zinc; el color rosa es relaciona amb la presència de cobalt mentre que el verd s'associa a la de níquel. Forma una sèrie de solució sòlida completa tant amb goslarita com amb la morenosita.[5][6]

L'epsomita és soluble en aigua i té un sabor amarg i salat. A l'aire lliure es deshidrata, tornant-se mat, per la qual cosa ha de ser conservada en un recipient tancat o en plàstic i ser netejada només amb alcohol. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epsomita pertany a "07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mallardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

L'epsomita apareix formant cristalls, agregats fibrosos, crostes, estalactites o eflorescències. Habitualment es troba com eflorescències en zones abrigades d'afloraments rocosos dolomítics i calcaris. Sovint també es pot trobar en les parets de coves i en dipòsits de llacs salats. Així mateix abunda en parets de mines de carbó i mines metal·líferes, fins i tot en els suports de fusta i en el material abandonat. Es presenta en associació amb melanterita, guix, halotriquita, pickeringita, alunògen, rozenita i mirabilita.

Els jaciments d'epsomita són freqüents, podent-se destacar els existents en l'antiga Unió Soviètica, als llacs magnèsics de Djaman-Klytch i de Djelonsk. En els llacs salats de la Muntanya Kruger (Washington, Estats Units) s'han trobat cristalls que arriben als 2 metres. A Espanya hi ha eflorescències importants molt a prop de Calataiud (Aragó) i a Mèxic en Aquil·les Serdán (Chiapas).

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Aromita, probablement una barreja d'epsomita i pickeringita, amb fórmula Mg6Al2(SO4)9·54H2O originalment descrita a la Pampa d'Aroma, Negreiros, Regió de Tarapacá, Xile.[7]
  • Epsomita cobàltica, una varietat que conté fins a un 2,5% en pes de CoO, amb fórmula (Mg,Co)SO4·7H2O.[8]
  • Epsomita cúprica i zíncica, una varietat que conté zinc i coure.[9]
  • Epsomita fèrrica, una varietat que conté ferro, amb fórmula (Mg,Fe2+)SO4·7H2O.[10]
  • Epsomita manganífera, una varietat que conté manganès, de color groguenc o vermellosa, trobada a Špania Dolina, Eslovàquia.[11]
  • Epsomita manganífera i zíncica, una varietat que conté manganès i zinc, amb fórmula (Mg,Mn,Zn)SO4·7H2O.[12]

Grup de l'epsomita[modifica | modifica el codi]

Un grup de sulfats de metall (II) heptahidratats i ortoròmbics amb la fórmula general M SO4·7H2O, en què M = Mg, Ni o Zn. Un suposat terme extrem de Fe és la tauriscita. A banda de l'epsomita, el grup està format per les següents espècies: goslarita i morenosita, amb les quals també forma sèries de solució sòlida completes.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epsomita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  2. «Epsomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral data. [Consulta: 30 juny 2014].
  3. «Epsomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 «Epsomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  5. «Epsomite-Morenosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  6. «Epsomite-Goslarite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  7. «Aromite (of Darapsky)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  8. «Cobaltoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  9. «Cuprian Zincian Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  10. «Ferroan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  11. «Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].
  12. «Zincian Manganoan Epsomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juny 2014].