Equació d'Eyring

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La equació d'Eyring també coneguda com a equació d'Eyring–Polanyi en cinètica química relaciona la velocitat de reacció amb la temperatura. Fou desenvolupada quasi simultàniament el 1935 per Henry Eyring, M.G. Evans i Michael Polanyi en el marc de la teoria de l'estat de transició i derivada a partir de la termodinàmica estadística i de la teoria cinética molecular.[1] L'equació d'Eyring equival a l'equació d'Arrhenius obtinguda empíricamente.

L'equació d'Eyring es pot representar de la següent manera:

On ΔG és l'energia lliure de Gibbs d'activació, kB és la constant de Boltzmann, i h és la constant de Planck.

Emprant la definició d'entalpia lliure de Gibbs:

l'equació d'Eyring pot reescriure's com:

i aplicant logaritmes naturals s'obté:

On:

Una certa reacció química té lloc a diferents temperatures i es determinen les velocitats de reacció. La gràfica de versus dóna una línia recta amb pendent de la qual pot derivar-se la entalpia d'activació i de l'ordenada en l'origen o punt de tall amb l'eix d'ordenades es deriva la entropia d'activació.

Referències[modifica]

  1. Chapman & Enskog 1939