Equació de Gibbs-Duhem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'equació de Gibbs-Duhem és una equació termodinàmica que relaciona entre si els potencials químics d'un sistema de diversos components. Pren la forma matemàtica:

on és el nombre de mols del component ; és la variació del potencial químic del component; és la entropia; és la temperatura absoluta del sistema; és el seu volum i la seva pressió.[1] Si la temperatura i la pressió són constants l'expressió es redueix a:

I en el cas de només dos components a:

Aquesta darrera equació relaciona entre si els potencials químics d'un sistema de dos components, demostrant que només un d'ells pot variar independentment.[2]

L'equació de Gibbs-Duhem ha tingut moltes aplicacions, especialment en relació amb l'estudi dels equilibris líquid-vapor, com ara els implicats en la destil·lació. Fou deduïda per primer cop pel científic nord-americà Josiah Willard Gibbs el 1875 i, posteriorment i de forma independent pel francès Pierre Duhem el 1886.[3]

Referències[modifica]

  1. Díaz Peña, M.; Roig Muntaner, A. Química física (en castellà). 1ª. Madrid: Alhambra, 1980. ISBN 84-205-0575-7. 
  2. Rodríguez, J. A.; Ruíz, J. J. i Urieta, J. S.. Termodinámica química. Madrid: Síntesis, setembre 2000, p. 140. ISBN 84-7738-581-5. 
  3. Glasstone, S. Termodinámica para químicos. Madrid: Aguilar edició=1ª, 1977. ISBN 84-03-20059-5.