Equinocci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dia i hora UTC d'alguns
solsticis i equinoccis propers[1]
any Equinocci
Març
Solstici
Juny
Equinocci
Setembre
Solstici
Desembre
dia hora dia hora dia hora dia hora
2010 20 17:32 21 11:28 23 03:09 21 23:38
2011 20 23:21 21 17:16 23 09:04 22 05:30
2012 20 05:14 20 23:09 22 14:49 21 11:11
2013 20 11:02 21 05:04 22 20:44 21 17:11
2014 20 16:57 21 10:51 23 02:29 21 23:03
2015 20 22:45 21 16:38 23 08:20 22 04:48
2016 20 04:30 20 22:34 22 14:21 21 10:44
2017 20 10:28 21 04:24 22 20:02 21 16:28
2018 20 16:15 21 10:07 23 01:54 21 22:23
2019 20 21:58 21 15:54 23 07:50 22 04:19
2020 20 03:50 20 21:44 22 13:31 21 10:02
2021 20 09:37 21 03:32 22 19:21 21 15:59
2022 20 15:33 21 09:14 23 01:04 21 21:48
2023 20 21:24 21 14:58 23 06:50 22 03:27
2024 20 03:06 20 20:51 22 12:44 21 09:21
2025 20 09:01 21 02:42 22 18:19 21 15:03

L'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol creua l'equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món, excepte en els pols. La paraula equinocci ve del llatí aequinoctium i significa 'igualació amb la nit'.[2]

Hi ha dos equinoccis a l'any:

  • L'equinocci de primavera o equinocci vernal: es produeix al voltant del 20 de març quan el Sol creua l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero, passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca l'inici de la primavera.
  • L'equinocci de tardor: es produeix al voltant del 23 de setembre[nota 1] quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'inici de la tardor.

A l'hemisferi sud, aquests noms s'intercanvien.

Els equinoccis també poden considerar-se com dos punts en el cel. Són els punts on l'equador celeste talla l'eclíptica. En astronomia, aquests punts són els nodes orbitals de la Terra. S'anomenen punt Àries o punt vernal (l'equinocci de primavera) i punt Libra (l'equinocci de tardor).

El moment en què el Sol passa pels punts equinoccials es pot calcular de manera precisa i l'equinocci té lloc durant un instant concret en el temps. En diferents punts de la Terra, els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates a causa dels diferents fusos horaris.

Moviment diürn del Sol[modifica | modifica el codi]

La Terra il·luminada pel Sol durant un equinocci

En els equinoccis, el Sol ix exactament per l'est i es pon exactament per l'oest, i les longituds del dia i la nit són iguals. En el moviment diürn, mitja circumferència ocorre per dalt de l'horitzó (dia) i l'altra mitja per davall (nit).

L'equinocci de març[modifica | modifica el codi]

  • En l'equador, el Sol eix dia descriu un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit del lloc.
  • En el tròpic de Càncer el sol culmina al sud, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.
  • En el tròpic de Capricorn el sol culmina al nord, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.
  • En el pol nord, el sol passa d'una nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.
  • En el pol sud, el sol passa d'un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.

L'equinocci de setembre[modifica | modifica el codi]

  • En l'equador, el sol eix dia descriu un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit del lloc.
  • En el tròpic de Càncer, el sol culmina al sud, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.
  • En el tròpic de Capricorn, el sol culmina al nord, on aconseguix la seva altitud màxima d'eix dia, que és 66,33º.
  • En el pol nord, el sol passa d'un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.
  • En el pol sud, el sol passa d'una nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.

Efecte dels equinoccis sobre els satèl·lits de comunicacions[modifica | modifica el codi]

Un dels efectes dels períodes equinoccials és la interrupció temporal dels satèl·lits de comunicacions gestacionaris. Hi ha un període, abans i després de l'equinocci, en què el Sol es posa directament darrere del satèl·lit respecte a la Terra durant un curt lapse de temps cada dia. L'immens poder i l'ampli espectre de radiació del Sol sobrecarreguen de soroll els circuits de recepció de les estacions terrestres i, depenent de la mida de l'antena i d'altres factors, interromp de manera temporal o bé degradra el circuit. La durada de la interrupció varia, però va des d'uns pocs minuts fins a una hora.[3]

Equinoccis en altres planetes[modifica | modifica el codi]

Quan Saturn es troba en el seu equinocci, els seus anells reflecteixen poca llum solar, tal com es mostra en aquesta imatge de la sonda Cassini, del 2009. NASA, Jet Propulsion Laboratory

L'equinocci és un fenomen que pot ocórrer en qualsevol planeta que tingui una inclinació significativa respecte al seu eix de rotació. Saturn n'és el cas més espectacular, ja que l'equinocci col·loca el caire del seu sistema d'anells de cara al Sol. A causa d'això, els anells només són visibles com una fina línia, de la Terra estant. Quan són vistos des de dalt (quelcom només possible per primera vegada per als terrestres d'ençà de l'existència de la sonda Cassini, el 2009), reben molt poca llum solar —de fet, és més llum cendrosa que no pas llum del Sol.[4]

Aquesta mancança de llum solar es produeix un cop cada 14,7 anys i pot durar durant unes poques setmanes abans i després de la data exacta de l'equinocci. La data més recent d'un equinocci a Saturn va ser l'11 d'agost del 2009.[5] El pròxim equinocci tindrà lloc el 30 d'abril del 2024.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. De fet es produeix, de mitjana i com es pot veure a la taula de solsticis i equinoccis, cap a última hora UTC del 22 de setembre que, per al fus horari centreeuropeu (UTC+2), cau en el dia 23.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. United States Naval Observatory. «Earth's Seasons: Equinoxes, Solstices, Perihelion, and Aphelion, 2000-2020», 21-09-2015.
  2. La paraula està formada pels termes llatins æquus («igual») i nox («nit»), en el sentit que el dia i la nit tenen la mateixa durada.«Definició al GDLC». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 desembre 2013].
  3. «Satellites, Geo-stationary orbits and Solar Eclipses» (en anglès). Commonwealth of Australia, Bureau of Meteorology's Space Weather Services. [Consulta: 20 març del 2016].
  4. «PIA11667: The Rite of Spring» (en anglès). NASA Jet Propulsion Laboratory: California Institute of Technology, 21 setempre del 2009. [Consulta: 20 març del 2016].
  5. «Saturn: ombres d’un rellotge de Sol estacional». Astronomy Picture Of the Day, 12 octubre del 2011. [Consulta: 20 març del 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equinocci Modifica l'enllaç a Wikidata