Erato

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre reina d'Armènia. Vegeu-ne altres significats a «Èrato».
Infotaula de personaErato
Queenerato.jpg
modifica
Nom original(hy) Էրատո modifica
Biografia
Naixementvalor desconegut modifica
Mortvalor desconegut modifica
Activitat
OcupacióSobirana modifica
Altres
TítolReina consort modifica
FamíliaArtàxides modifica
CònjugeTigranes IV d'Armènia modifica
PareTigranes III d'Armènia modifica

Erato fou reina d'Armènia, filla de Tigranes III i germana (i muller, d'acord amb el costum oriental) de Tigranes IV. Aquest darrer va pujar al tron a la mort del seu pare Tigranes III d'Armènia i la va associar al tron (12 aC a 5 aC i 4 aC a 1 dC) i van governar aliats a l'imperi Part. Sembla que el poder estava en mans principalment de Tigranes IV doncs a les monedes apareix amb corona mentre que Erato no porta ni diadema i no se l'esmenta mai com a reina. Per la seva pujada al tron no havien obtingut el consentiment romà (difícil ja que eren considerats pro-parts) i August els va oposar un candidat pro-romà, Artavasdes IV, germà de Tigranes III; la noblesa pro-romana va poder apartar a Tigranes i Erato del poder per un temps (5 aC), però el candidat romà, oncle del matrimoni reial, no es va poder sostenir i Erato i Tigranes IV van tornar al tron l'any següent, encara que Artavasdes va mantenir les seves pretensions fins a l'any 1 aC però el partit pro-part, sostingut pel rei part Fraates V, el va poder mantenir a ratlla.

Revoltat el partit pro-romà d'Armènia l'any 1, el rei Tigranes IV va morir i la reina Erato va abdicar i va fugir, però els nobles partidaris dels parts, alguns dels quals van romandre lleials a Erato, es van aixecar sota la direcció d'Artavasdes V, germà de Tigranes IV, i va esclatar la guerra civil. Cèsar August va enviar l'any 1 a Gai Cèsar, que va trobar al rei part Fraates V a la vora de l'Eufrates i els dos homes es van posar d'acord per retornar Armènia a la influència romana. L'any 2, quant els romans anaven a tornar la corona a l'ex rei Artavasdes IV (5 aC-4 aC), aquest va resultar mort en un combat (en una expedició), i llavors van decidir canviar de dinastia i van donar la corona a Ariobarzanes II d'Atropatene i I d'Armènia, fill del rei Artabas o Artavasdes I d'Atropatene, d'origen mede i que fou acceptat pels nobles gràcies a les seves bones qualitats; la ciutat d'Artageira i alguna altra que es va oposar als romans i van mantenir lleialtat a Erato o Artavasdes V, foren sotmeses (any 3). Mort Ariobarzanes l'any 4, i probablement assassinat el seu fill i successor Artavasdes VI (any 6 o 10) en una revolta que hauria instigat la mateixa Erato, els romans van donar la corona a l'asmoneu Tigranes V Herodes, que no es va poder sostenir i vers l'any 12 fou enderrocat en una revolta de la noblesa pro-parta que va posar al tron per tercera vegada a Erato, aquesta vegada sola. El país estava molt dividit i va caure en l'anarquia; un ex rei part, Vonones I de Pàrtia que havia estat enderrocat, va entrar al país amb la seva gent i va obtenir el suport de molts nobles que van anar abandonant a la reina; finalment al cap d'uns mesos els romans van decidir donar la corona al rei Vonones I de Pàrtia que seria Vonones I d'Armènia, protegit dels romans però netament part, el qual va iniciar la dinastia arsàcida armènia. Erato hauria estat apartada del poder i sembla que va abdicar el 14 o 15 i s'hauria retirat fins a la seva mort, però realment la seva sort no és coneguda, ja que cap font l'esmenta. Fou la darrera representant de la dinastia dels artàxides.

Referències[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947


Precedit per:
Tigranes IV
Reis d'Armènia
114
Succeït per:
última de la dinastia