Ercole Bernabei

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErcole Bernabei
Ercole Bernabei.jpg
Biografia
Naixement 1622
Caprarola (Itàlia) Tradueix
Mort 5 desembre 1687 (64/65 anys)
Munic
Activitat
Ocupació Compositor, director de cor i organista
Gènere Òpera
Moviment Música barroca
Professors Orazio Benevoli
Instrument Orgue

Musicbrainz: 7823cee7-8cf6-47c0-83fb-bab97744787c Discogs: 834336 IMSLP: Category:Bernabei,_Ercole
Modifica les dades a Wikidata

Ercole Bernabei (Caprarola, 1622 - Munic, 5 de desembre de 1687) fou un organista i compositor italià, actiu principalment a Alemanya.

Biografia[modifica]

Format musicalment a Roma, on va ser deixeble d'Orazio Benevoli. El 25 agost 1642 és documentat la seva presència com a intèrpret de baix continu a la cerimònia religiosa a l'església de San Luigi dei Francesi, on més tard fou mestre de capella. Posteriorment, el 1653, va succeir al compositor i teclista Luigi Rossi en el càrrec d'organista de la mateixa església, càrrec que va ocupar fins al 1658, quan va ser substituït temporalment per Ercole Pastorelli. Restituit l'any següent, va continuar el seu servei a San Luigi fins al juliol de 1665, quan va ser nomenat mestre de capella de la Basílica de Sant Joan del Laterà. El 1667 va obtenir també la direcció de la capella de San Luigi, en reemplaçament d'Antonio Maria Abbatini, càrrec que va ocupar fins al juny de 1672, quan, gràcies al suport de la reina Cristina de Suècia, es va convertir en director de la Capella Sixtina al Vaticà, lloc que havia deixat vacant Orazio Benevoli i on entre d'altres alumnes tingué a Tommaso Bai.

Dos anys després, però, va ser convidat a convertir-se en mestre de capella del príncep Ferran Maria de Baviera, en reemplaçament de Johann Kaspar Kerll. Va sortir de Roma per viatjar a Munic, una ciutat on romandrà per la resta de la seva vida. En la cort de Baviera, Bernabei va compondres les seves millors obres, i va tenir com a estudiant assistent i el futur compositor Agostino Steffani. Malgrat tot això, mai va estar particularment emocionat de la seva estada a la capital bavaresa i planejava tornar a Itàlia tan aviat com fos possible, cosa que mai va ser capaç de fer, i el 5 de desembre de 1687 va morir.

Ell era el cap d'una família de músics. Recordem en particular, el seu més fill gran Giuseppe Antonio Bernabei i el seu fill més jove Vincenzo Bernabei.

Obres[modifica]

Òperes[modifica]

  • La conquista del vello d'oro in Colco (llibret de D. Gisberti, 1674, Munic)
  • I portenti dell'indole generosa, ovvero Enrico terzo imperatore, duca di Baviera (llibret de D. Gisberti, 1675, Munic)
  • Il litigio del cielo e della terra (llibret de V. Terzago, 1680, Munic)
  • Erote ed Anderote (llibret de V. Terzago, 1686, Munic)

Altres[modifica]

  • Concerto madrigalesco per 3 voci e basso continuo (1669, Roma)
  • Sacrae modulationes op. 2, per 5 voci, 2 violini e basso continuo
  • 2 messe per 16 voci
  • 23 fra mottetti, inni, antifone per 4-8 voci
  • Varie cantate, canzonette, arie per 1 voce e basso continuo

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ercole Bernabei Modifica l'enllaç a Wikidata