Eric el Sanguinari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEric el Sanguinari
Coin of Eric Bloodaxe Norse king of York 952 954.jpg
Moneda de Northúmbria amb la inscripció "Eric Rex"
Biografia
Naixement 885
Mort 954 (68/69 anys)
Gran Bretanya
  Monarca de Noruega 


  Rei de Northúmbria 

Religió Paganisme nòrdic
Activitat
Ocupació Explorador
Família
Família Fairhair dynasty Tradueix
Cònjuge Gunhild Kongemor
Fills Gamle Eirikssen
Harald II
Ragnhild Eriksdotter Tradueix
Q5883751 Tradueix
Q6098262 Tradueix
Q5835872 Tradueix
Q2887886 Tradueix
Q6128255 Tradueix
Pares Harald I de NoruegaRagnhild Eiriksdatter Tradueix
Germans Ålov (Årbot) Haraldsdotter, Haakon el Bo, Olaf Haraldsson Geirstadalf, Bjørn Farmann Tradueix, Halvdan Hålegg Tradueix, Guttorm Haraldsson Tradueix, Halfdan Haraldsson the Black Tradueix, Rørek Haraldsson Tradueix, Q5787555 Tradueix, Frode Haraldsson Tradueix, Gudrød Ljome Tradueix, Gudrød Skirja Tradueix, Q6098269 Tradueix, Q6108972 Tradueix, Sigrød Haraldsson Tradueix, Sigtrygg Haraldsson Tradueix, Torgils Haraldsson Tradueix, Ulfljotr Haraldsson Tradueix, Dag Haraldsson Tradueix, Ragnar Rykkel Tradueix i Sigurd Rise Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Eric Haraldsson (mort el 954), conegut com a Eric el Sanguinari o Eric Destral Sangnant (en nòrdic: Eiríkr blóðøx), va regnar breument com el segon rei de Noruega entre el 930 i el 934.

Existeixen molt pocs documents contemporanis sobre la figura d'Eric o el seu regnat. Aquesta escassetat de fonts històriques contrasta amb l'extens tractament que rep el personatge en les sagues literàries del segle XII.

Biografia[modifica]

Eric era el fill gran del primer rei noruec Harald Harfager, que el designà com a successor.

L'any 920 va liderar una expedició víking a Bjarmaland, l'actual nord de Rússia. Deu anys més tard va conquerir els territoris de la ribera del Daugava, i va saquejar el port comercial de Permina.

Com a convidat a una festa a la cort danesa del rei Gorm el Vell va conèixer la seva filla Gunnhilda, amb la que es va casar la nit següent. Gunnhilda tenia reputació de ser una bruixa, i la van acusar d'haver enverinat enemics del seu marit.

A la mort del seu pare, Eric va entrar en disputa pel poder amb els seus germans petits. Eric aconseguí matar-los a tots, amb l'excepció de Haakon el Bo que es refugiaria a Anglaterra. Aquesta acció li hauria pogut fer guanyar l'apel·latiu de "el Sanguinari".

Vers l'any 934 Haakon el Bo va tornar d'Anglaterra i amb el suport de la noblesa, que considerava a Eric un monarca despòtic, va deposar-lo.

Després d'intentar diverses vegades recuperar el tron sense èxit, Eric va abandonar Noruega i va marxar a les illes Òrcades primer, i al regne víking de Northúmbria (a l'actual York) després. Allí va ser benvingut per la població local que li va encarregar la defensa de les fronteres contra els escocesos i irlandesos. Realitzà la tasca amb gran èxit, aconseguint ser proclamat rei de Northúmbria el 947.

L'any 948, en el marc de la progressiva expansió del regne de Wessex, el rei Edred va conquerir Northúmbria i el va deposar. Eric va recuperar el tron el 952, però finalment moriria el 954 en batalla contra els irlandesos a Stainmore, Westmorland.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eric el Sanguinari Modifica l'enllaç a Wikidata