Erich Hückel
 Erich Hückel l'any 1938  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 agost 1896 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 16 febrer 1980 (83 anys) Marburg (Alemanya) |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Es coneix per | Teoria de Debye-Hückel Mètode de Hückel |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Lloc de treball | Marburg |
| Ocupació | Química Física |
| Organització | ETH Zurich Universitat de Stuttgart Universitat de Marburg |
| Membre de | |
| Alumnes | Horst Tietz |
Premis Premi Otto Hahn (1965) | |
Erich Armand Arthur Joseph Hückel, ForMemRS,[1] (Charlottenburg, Berlín, 9 d'agost de 1896 – Marburg, 16 de febrer de 1980), fou un físic i químic-físic alemany conegut principalment per la teoria de Debye-Hückel per a solucions electrolítiqques i el mètode de Hückel per al càlcul aproximat dels orbitals moleculars (MO) en sistemes d'electrons π.[2]
Biografia[modifica]
Des de 1914 fins a 1921 va estudiar Física i Matemàtiques a la Universitat de Göttingen on finalment es va doctorar.
Va ser professor ajudant a Göttingen però molt aviat va anar a l'ETH de Zürich per ser ajudant de Peter Debye. Va ser allà on l'any 1923 van desenvolupar la seva teoria de les solucions electrolítiques, explicant el comportament dels electròlits forts i la seva conductivitat tenint en compte les forces inter iòniques i els coeficients termodinàmics d'activitat.[3]
Després de fer estada a Anglaterra i Dinamarca els anys 1928 i 1929 treballant amb Niels Bohr, va ser professor de la Technische Hochschule de Stuttgart. L'any 1935 va anar a la Universitat Phillips de Marburg on va ser nomenat professor catedràtic un any abans de la seva jubilació l'any 1961.
Va ser membre de la Acadèmia internacional de ciència quàntica molecular. L'any 1965 va rebre el Premi Otto Hahn de Química i Física.
Teoria de les molècules orgàniques insaturades[modifica]
Hückel és conegut principalment pel desenvolupament de mètodes simplificats de mecànica quàntica relatius a molècules orgàniques insaturades planars. L'any 1930 va proposar la teoria de la separació σ/π per explicar la rotació restringida dels alquens. Aquest model és una ampliació de l'any 1929 a la interpretació dels enllaços en l'oxígen triplet de Lennard-Jones.[4] D'acord amb Hückel, solament l'enllaç σ etilènic és axialment simètric sobre l'eix C - C i no ho és l'enllaç π, fet que restringeix la rotació. L'any 1931 va generalitzar l'anàlisi formulant l'enllaç de valència (VB) i l'orbital molecular (MO) del benzè i altres hidrocarburs cíclics conjugats. Encara que sense cap dubte són un dels pilars de la química orgànica, els conceptes de Hückel van ser injustament desapercebuts durant dues dècades. Cal tenir present que la seva falta d'habilitats de comunicació també va contribuir.
La famosa regla 4n + 2 de Hückel per a determinar si les molècules formades per anells amb enllaços C = C mostrarien propietats aromàtiques va ser definitivament establerta per primera vegada per Doering en un article de 1951 sobre la tropolona.[5] La tropolona havia estat reconeguda com una molècula aromàtica per Dewar l'any 1945.
El 1936, Hückel va desenvolupar la teoria de biradicals pi-conjugats. El primer exemple, conegut com l'hidrocarbur Schlenk-Brauns, havia estat descobert el mateix any. El mèrit d'explicar els biradicals es dona generalment a Christopher Longuet-Higgins l'any 1950.[6]
El 1937 Hückel va refinar la seva teoria de MO per a electrons pi en les molècules orgàniques insaturades. Això encara s'utilitza de tant en tant com una aproximació, tot i que el mètode PPP Pariser-Parr-Pople, més precís, el va succeir el 1953. " Extended Hückel MO theory " (EHT) s'aplica als electrons sigma i pi, i té el seu origen en el treball de William Lipscomb i Roald Hoffmann per a molècules no planes de 1962.
Bibliografia[modifica]
Relativa al mètode de Hückel:
- Hückel, E. (1930). "Zur Quantentheorie der Doppelbindung". Zeitschrift für Physik 60 (7–8): 423–456. Bibcode:1930ZPhy...60..423H. DOI:10.1007/BF01341254.
- Hückel, E. (1931). "Quantentheoretische Beiträge zum Benzolproblem". Zeitschrift für Physik 70 (3–4): 204–286. Bibcode:1931ZPhy...70..204H. DOI:10.1007/BF01339530.
- E. Hückel, “Quantum-theoretical contributions to the benzene problem. I. The electron configuration of benzene and related compounds” Z. Physik, 1931, 70, 204–86 i “Quantum theoretical contributions to the problem of aromatic and non-saturated compounds” Z. Physik, 1932, 76, 628
- E. Hückel “The theory of unsaturated and aromatic compounds” Z. Elektrochem.Angew. Physik. Chem., 1937, 42, 752 i 827.
- E. Hückel, “Theory of the magnetism of so-called biradicals”, Z. Physik. Chem., 1936, B34, 339.
- R. Pariser, R. G. Parr, “A semi-empirical theory of the electronic spectra and electronic structure of complex unsaturated molecules.”, J. Chem. Phys., 1953, 21, 466–71
- J. A. Pople, “Electron interaction in unsaturated hydrocarbons.” Trans. Faraday Soc., 1953, 49, 1375–85.
- R. Hoffmann, W. N. Lipscomb, “Theory of polyhedral molecules. I. Physical factorizations of the secular equation.”, J. Chem. Phys. 1962, 36 2179–89.
- E. Hückel,”Ein Gelehrtenleben: Ernst u. Satire” 1975 Weinheim: Verlag ISBN 3-527-25636-9.
- A. Karachalios, “Erich Hückel (1896 –1980): From Physics to Quantum Chemistry“ 2010 Heidelberg: Springer. ISBN 978-90-481-3559-2
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Hückel |
- ↑ Hartmann, H.; Longuet-Higgins, H. C «Erich Hückel. 9 August 1896-16 February 1980». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 28, 1982, pàg. 152. DOI: 10.1098/rsbm.1982.0008. JSTOR: 769897.
- ↑ Suchy, K «Obituary: Erich Hückel». Physics Today, 33, (5), 1980, pàg. 72 - 75. Bibcode: 1980PhT....33e..72S. DOI: 10.1063/1.2914092.
- ↑ Laidler, K. J.; Meiser, J. H. Physical Chemistry. Menlo Park (CA): Benjamin/Cummings Pubs, 1982.
- ↑ Lennard-Jones, J. E «The electronic structure of some diatomic molecules». Transactions of the Faraday Society, 25, 1929, pàg. 665 - 668. DOI: 10.1039/TF9292500668.
- ↑ Doering, W. V. N. E.; Detert, F. L «Cycloheptatrienylium Oxide». Journal of the American Chemical Society, 73, (2), 1951, pàg. 876. DOI: 10.1021/ja01146a537.
- ↑ Longuet-Higgins, H. C «Some Studies in Molecular Orbital Theory I. Resonance Structures and Molecular Orbitals in Unsaturated Hydrocarbons». The Journal of Chemical Physics, 18, (3), 1950, pàg. 261 - 265. Bibcode: 1950JChPh..18..265L. DOI: 10.1063/1.1747618.