Erich Röhn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1910  Groß Leuthen (Alemanya) (en)  |
| Mort | 7 agost 1985 (75 anys) Hamburg (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | concertino |
| Membre de | |
| Instrument | Violí |
  | |
Erich Röhn (Groß Leuthen, 16 d'abril de 1910 - Hamburg, 7 d'agost de 1985)[1] fou un violinista i director de concert alemany.[2]
Va estudiar amb Gustav Havemann al Conservatori de Berlín i es va unir a l'Orquestra Filharmònica de Berlín el 1934 com a concertista. A partir de 1945, per invitació de Hans Schmidt-Isselstett, es va convertir en el primer concertista de l'Orquestra Simfònica de Radiodifusió d'Alemanya del Nord a Hamburg. També era bo tocant música de cambra, formant un trio amb Conrad Hansen i Arthur Troester i participant al Quartet de Corda d'Hamburg com a primer violí.
Va morir a Hamburg.[3]
Enregistraments (llista no exhaustiva)[modifica]
- Violin Concerto; Coriolan Overture 1989, Ludwig van Beethoven, Berliner Philharmoniker dirigida Wilhelm Furtwängler (violí) Erich Röhn.
- Erich Röhn, Reinhard Wolf, Arthur Troester – Serenade Für Streichtrio Nr. 2. de Ludwig van Beethoven.ç
- Aurèle Nicolet, Helmut Winschermann, Adolf Drescher & Erich Röhn - Obras de Mozart i Schubert
- Concert per a violí. L. Beethoven - Orquestra Filharmònica de Berlín, Director Wilhelm Furtwängler (violí) Erich Röhn
- Beethoven, R. Strauss - Wilhelm Furtwängler dirigint la Filharmònica de Berlín, Erich Röhn (violí) - Últim concert a la "Philharmonie" 9/12 de gener de 1944: Concert per a violí en re / Sinfonia Domestica
- R. Strauss - Erich Röhn (violí), Orquestra Filharmònica de Berlín, Director Wilhelm Furtwängler* - Simfonia Domestica, op. 53
- Conrad Hansen, Erich Röhn, Arthur Troester – Klaviertrio Es-Dur, Op. 100 de Franz Schubert.
- Romances per a violí nº. 1 i 2. de L. v. Beethoven. Münchner Philharmoniker dirigida per Ferdinand Leitner, (violí) Erich Rohn.
- Tzigane, (M. Ravel), Rondo In A Major For Violin And Strings (F. Schubert); Hamburg Philharmonic Orchestra dirigida per Walter Martín (violí) Erich Röhn.[4]
Referències[modifica]
- ↑ "12 Concerto Meisters who supported the Berlin Philharmoniker in the first half of the 20th century". Arxivat de l'original el 10 de setembre de 2012. Recuperat el 10 de setembre de 2012.
- ↑ Erich Röhn-Discogs
- ↑ "Ein Könner auf der Violine", arxivat de l'original el 17 de juliol de 2019. Recuperat el 17 de juliol de 2019.
- ↑ https://www.discogs.com/es/artist/1282959-Walter-Martin-4