Erich Topp

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaErich Topp
Bundesarchiv Bild 101II-MW-3705-35, Erich Topp auf U-552.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 2 de juliol de 1914
Hannover
Mort 26 de desembre de 2005(2005-12-26) (als 91 anys)
Süßen
Activitat professional
Ocupació Enginyer, tripulant de submarí i arquitecte
Període en actiu 1934-1945 — 1958-1969
Lleialtat Imperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Alemanya Alemanya
Arma/servei Pavelló de la Kriegsmarine Kriegsmarine
Marina alemanya Bundesmarine
Rang Kriegsmarine: Capità de fragata Fregattenkapitan
Bundesmarine: Konteradmiral
Comandaments U-57, 5/5/1940-15/5-09/1940
U-552, 4/12/1940-8/9/1942
Flottillenchef 27a Flotilla U-boat, 1942-1945
U-3010, 1945
U-2513, 1945
Batalles/guerres

Segona Guerra Mundial:

Condecoracions i honors Insígnia de Guerra dels Submarins amb Diamants
Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases
Gran Creu del Mèrit
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

El Konteradmiral Erich Topp (2 de juliol de 1914 – 26 de desembre de 2005) va ser el tercer màxim comandant Experten alemany de la II Guerra Mundial. Va enfonsar 35 vaixells, amb un total de 197.460 tones enfonsades.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Topp va néixer a Hannover, allistant-se a la Kriegsmarine el 1934, servint en primer lloc com a Leutnant zur See al creuer lleuger Karlsruhe el 1937, abans de ser destinat a la U-Bootwaffe (flota submarina) a l'octubre de 1937. Serví com a Oficial Vigia al U-46, participant en quatre patrulles de combat abans de rebre el seu primer comandament a bord del U-57 el 5 de juny de 1940. Comandà el U-57 en dues missions en les que enfonsà 6 vaixell. Va ser enfonsat després d'una col·lisió amb un vaixell noruec el 3 de setembre de 1940.

El U-552 tornant a St. Nazaire

Topp va sobreviure i va rebre el comandament del U-552, un submarí tipus VIIC el 4 de desembre de 1940. Amb el U-552, Der Rote Teufel, operà principalment contra combois a l'Atlàntic nord, enfonsant 30 vaixells i causant danys a diversos més en 10 patrulles. Una de les seves víctimes durant aquest període va ser el destructor USS Reuben James, el primer vaixell de guerra americà que va ser enfonsat durant la II Guerra Mundial, el 31 d'octubre de 1941.

A l'octubre de 1942 va rebre el comandament de la 27a Flotilla U-boat, estacionada a Gotenhafen, encarregat de preparar els nous submarins del tipus XXI al servei actiu. Va redactar el manual de batalla pel Tipus XXI, i poc abans del final de la guerra va prendre el comandament del U-2513, amb el qual es rendí el 8 de maig de 1945 a Horten (Noruega).

Després de la guerra treballà com a pescador i després com a arquitecte, fins que finalment s'uní a la Bundesmarine, arribant al rang de Konteradmiral abans de 1969. Després del seu retir treballà com a consultor industrial per diverses drassanes. El 1992 es publicaren les seves memòries: "The Odyssey of a U-Boat Commander: The Recollections of Erich Topp". Topp va exercir de conseller tècnic per al joc de simulació de submarins Silent Hunter II.[1]

Va morir a Süßen el 26 de desembre del 2005, a l'edat de 91 anys.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Technical Advisor=». Silent Hunter II Official website. [Consulta: 26 octubre 2007].
  2. 2,0 2,1 2,2 Scherzer 2007, p. 748.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Busch and Röll 2003, p. 142
  4. Busch and Röll 2003, p. 143.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (in German). Wien, Austria: Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5.
  • Busch, Rainer & Röll, Hans-Joachim (2003). Der U-Boot-Krieg 1939-1945 - Die Ritterkreuzträger der U-Boot-Waffe von September 1939 bis Mai 1945 (in German). Hamburg, Berlin, Bonn Germany: Verlag E.S. Mittler & Sohn. ISBN 3-8132-0515-0.
  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945 (in German). Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
  • Savas, Theodore P., Editor. (2004) Hunt and Kill: U-505 and the U-boat War in the Atlantic. Savas Beatie LLC, New York, NY. (Topp Foreword)
  • Savas, Theodore P., editor. (1997, 2004). Silent Hunters: German U-boat Commanders of World War II. Naval Institute Press.
  • Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (in German). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
  • Topp, Erich (1992). The Odyssey of a U-boat Commander (in English).
  • Helden der Wehrmacht III - Unsterbliche deutsche Soldaten (in German). München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2007. ISBN 978-3-924309-82-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erich Topp Modifica l'enllaç a Wikidata