Erik Ivar Fredholm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErik Ivar Fredholm
Fredholm 2.jpeg
modifica
Biografia
Naixement7 maig 1866 modifica
Estocolm (Suècia) modifica
Mort17 agost 1927 modifica (61 anys)
Danderyd (Suècia) modifica
Lloc d'enterramentCementiri Djursholms, Danderyd, 02 GRAN 465 (1927–) 59° 24′ 29″ N, 18° 04′ 36″ E / 59.407945°N,18.076802°E / 59.407945; 18.076802 modifica
Dades personals
FormacióUniversitat d'Estocolm (1888–1898)
Universitat d'Uppsala (1886–1898)
Reial Institut de Tecnologia (1885–1886) modifica
Activitat
Tesi doctoralSur les équations de l'équilibre des milieux élastiques anisotropes  (1898 modifica)
Director de tesiGösta Mittag-Leffler modifica
Camp de treballEquació integral modifica
OcupacióMatemàtic i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat d'Estocolm (1898–1927) modifica
Obra
Estudiant doctoralCarl-Gustaf Rossby i Nils Zeilon modifica
Família
CònjugeAgnes Maria Liljeblad
PareLudvig Oscar Fredholm i Catharina Paulina Stenberg
GermansJohn Fredholm modifica
Premis

Erik Ivar Fredholm (Estocolm i Parròquia de Klara, 7 de maig de 1866 modifica Danderyd, 17 d'agost de 1927 modifica) va ser un matemàtic suec.

Vida i obra[modifica]

Fredholm, fill d'un pròsper comerciant d'Estocolm, no va demostrar grans habilitats matemàtiques en els seus primers estudis; fins i tot algun dels seus professors anota que tenia poca habilitat en comptar amb la pissarra.[1] En qualsevol cas, va ser un bon estudiant i, en graduar-se el 1886,va començar els seus estudis universitaris al Kungliga Tekniska högskolan (Reial Institut de Tecnologia) d'Estocolm, però només hi va ser un curs. A partir del curs següent va estar matriculat a la universitat d'Uppsala en la qual es va graduar el 1893 i doctorar el 1898. Durant tot aquest temps també va estudiar amb Mittag-Leffler, el principal matemàtic suec de l'època, a la universitat d'Estocolm, però aquesta universitat encara no concedia doctorats en aquell temps.[2]

El 1898 va ser nomenat docent a la universitat d'Estocolm[3] en el departament de física matemàtica,[4] institució en la que va romandre fins a la seva mort el 1927.

La totalitat de l'obra publicada de Fredholm no son més que unes 160 pàgines en 18 articles,[1] però són un model de claredat i de concisió.[5] Els seus treballs més importants versen sobre teoria potencial i equacions integrals, camp en el que va establir una teoria que porta el seu nom.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Netuka; Veselý, 1977, p. 17.
  2. Chang, 2011, p. 272.
  3. Gårding, 1994, p. 119.
  4. Zeilon, 1930, p. i.
  5. Zeilon, 1930, p. xiv.
  6. Ruston, 2004, p. 1.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Erik Ivar Fredholm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Bernkopf, M. «Fredholm, (Erik) Ivar». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 març 2019]. (anglès)
  • «Ivar Fredholm». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 24 març 2019]. (anglès)