Erik Ivar Fredholm
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 abril 1866 (Julià) Parròquia de Klara (Suècia) |
| Mort | 17 agost 1927 (61 anys) Danderyd (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri Djursholm, Danderyd, 02 GRAN 465 (1927–) 59° 24′ 29″ N, 18° 04′ 36″ E / 59.407945°N,18.076802°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Estocolm (1888–1898) Universitat d'Uppsala (1886–1898) Reial Institut de Tecnologia (1885–1886) |
| Tesi acadèmica | Sur les équations de l'équilibre des milieux élastiques anisotropes (1898 ) |
| Director de tesi | Gösta Mittag-Leffler |
| Activitat | |
| Camp de treball | Equació integral |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Estocolm (1898–1927) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Carl-Gustaf Rossby i Nils Zeilon |
| Família | |
| Cònjuge | Agnes Maria Liljeblad |
| Pare | Ludvig Oscar Fredholm i Catharina Paulina Stenberg |
| Germans | John Fredholm |
Premis
| |
Erik Ivar Fredholm (Parròquia de Klara, 7 d'abril de 1866 (Julià) - Danderyd, 17 d'agost de 1927) va ser un matemàtic suec.
Vida i obra[modifica]
Fredholm, fill d'un pròsper comerciant d'Estocolm, no va demostrar grans habilitats matemàtiques en els seus primers estudis; fins i tot algun dels seus professors anota que tenia poca habilitat en comptar amb la pissarra.[1] En qualsevol cas, va ser un bon estudiant i, en graduar-se el 1886,va començar els seus estudis universitaris al Kungliga Tekniska högskolan (Reial Institut de Tecnologia) d'Estocolm, però només hi va ser un curs. A partir del curs següent va estar matriculat a la universitat d'Uppsala en la qual es va graduar el 1893 i doctorar el 1898. Durant tot aquest temps també va estudiar amb Mittag-Leffler, el principal matemàtic suec de l'època, a la universitat d'Estocolm, però aquesta universitat encara no concedia doctorats en aquell temps.[2]
El 1898 va ser nomenat docent a la universitat d'Estocolm[3] en el departament de física matemàtica,[4] institució en la que va romandre fins a la seva mort el 1927.
La totalitat de l'obra publicada de Fredholm no son més que unes 160 pàgines en 18 articles,[1] però són un model de claredat i de concisió.[5] Els seus treballs més importants versen sobre teoria potencial i equacions integrals, camp en el que va establir una teoria que porta el seu nom.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Netuka i Veselý, 1977, p. 17.
- ↑ Chang, 2011, p. 272.
- ↑ Gårding, 1994, p. 119.
- ↑ Zeilon, 1930, p. i.
- ↑ Zeilon, 1930, p. xiv.
- ↑ Ruston, 2004, p. 1.
Bibliografia[modifica]
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Gårding, Lars. Mathematics and Mathematicians. Mathematics in Sweden before 1950. (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-0612-2.
- Netuka, Ivan; Veselý, Jiří «Ivar Fredholm» (en txec). Pokroky matematiky, fyziky a astronomie, Vol. 22, Num. 1, 1977, pàg. 10-21. ISSN: 0032-2423.
- Ruston, Anthony Francis. Fredholm Theory in Banach Spaces (en anglès). Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-60493-1.
- Zeilon, Nils «Ivar Fredholm» (en francès). Acta Mathematica, Vol. 54, Num. 1, 1930, pàg. i-xvi. DOI: 10.1007/BF02547515. ISSN: 0001-5962.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Erik Ivar Fredholm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Bernkopf, M. «Fredholm, (Erik) Ivar». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 març 2019]. (anglès)
- «Ivar Fredholm». Encyclopædia Britannica, 2002. [Consulta: 24 març 2019]. (anglès)