Erika Bornay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaErika Bornay
Erika Bornay.jpg
Naixement Barcelona
Ocupació escriptora
Modifica dades a Wikidata

Erika Bornay Campoamor (Barcelona) és una historiadora de l'art, escriptora i investigadora espanyola especialitzada en la iconografia de la dona en l'art, a la qual ha dedicat múltiples assajos i novel·les. L'any 2013 va rebre el premi a millor teòrica/crítica de l'associació Dones en les Arts Visuals.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Erika Bornay es va llicenciar en Història de l'art l'any 1977 en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i posteriorment es va doctorar en 1988 en la mateixa Facultat. Ha exercit com a docent d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. En finalitzar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, l'any 1981 es va traslladar a Nova York, on va realitzar el curs "New School for Social Research" durant dos mesos. L'any 1995 assistiria com convidada a la Universitat Emory d'Atlanta, als Estats Units, entre els mesos de març i maig.

És membre de l'Associació Nacional i Internacional de Crítics d'Art.

Com a autora i escriptora, s'ha centrat des dels inicis de la seva carrera en els estudis sobre art i gènere. "Les filles de Lilith", "La cabellera femenina: un diàleg entre poesia i pintura", "Les dones de la Bíblia en la pintura del Barroc", "Aproximació a Ramón Casas a través de la figura femenina" i "Art s'escriu amb M de dona" són alguns dels seus assajos més reconeguts.[1][2][3]

Amb "Els diaris de Fiona Courtauld" Bornay se separa de l'assaig per endinsar-se en el gènere de la ficció, i evitant recórrer a temes comercials, segons les seves paraules "com a docent vaig pensar que no podia recórrer a temes vendibles, sinó que en el que escrivís també havia d'aportar certa informació". En la novel·la, Bornay introdueix referències als intel·lectuals britànics del segle XIX al costat de referències artístiques i crítiques cap a l'actitud de la societat victoriana.[4]

Posteriorment seguiria publicant dins del gènere amb títols com "Les històries secretes que Hopper va pintar" i "Dilluns al carrer Slova. La dona bosniana", al costat de tres novel·les, l'última d'elles “Amélie Chabrier o l'embriaguesa d'una impostura”.[5]

La seva obra literària es caracteritza per la condició introspectiva que explora amb enginy i complexitat l'univers femení des de múltiples perspectives. Punt en la seva obra narrativa com en l'acadèmica la dona, el seu món i la seva representació són els elements centrals: tracta a la dona d'una manera complexa, enriquidor i amb pluralitat de lectures.[6]

Bornay també ha publicat articles crítics en el periòdic espanyol "El País", com per exemple "La iconografia del poder" o "Turner, poeta de la llum".[7][8]

En 2013 va rebre el Premi Dones en les Arts Visuals en la categoria de teòrica i crítica.

L'any 2015 comissària, entre unes altres, l'exposició "L'altre jo. De la màscara al selfie: retrats i figures en el Museu Abelló".[9]

Publicacions i assajos[modifica | modifica el codi]

Amélie Chabrier o l'embriaguesa d'una impostura[10].

Les Filles de Lilith[11].

El simbolisme de la cabellera femenina en l'art.[12]

La cabellera femenina: un diàleg entre poesia i pintura.[13]

Les històries secretes que Hopper va pintar[14].

Els diaris de Fiona Courtauld (La Tempestat).[15]

Art s'escriu amb M de Dona[16].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cadáver exquisito» (en es). [Consulta: 27 març 2017].
  2. Merino, Olga «La rebelión de las canas» (en es). , 27-06-2015 [Consulta: 27 març 2017].
  3. «“Arte se escribe con M de mujer”, de Erika Bornay» (en es-es). , 19-07-2010 [Consulta: 27 març 2017].
  4. Obiols, Isabel «Erika Bornay debuta en la novela con 'Los diarios de Fiona Courtauld'» (en es). , 16 diciembre 2002 [Consulta: 24 març 2017].
  5. Sendra, Robert «Erika Bornay: “Perdí mi última inocencia durante la guerra de Bosnia”» (en es-es). , 28-03-2012 [Consulta: 27 març 2017].
  6. «Entrevista a Erika Bornay: La mujer y su mundo creativo» (en es-es). , 02-02-2015 [Consulta: 24 març 2017].
  7. Bornay, Erika «La iconografía del poder» (en es). , 27 diciembre 1993 [Consulta: 27 març 2017].
  8. Bornay, Erika «Turner, poeta de la luz» (en es). , 20-09-1993 [Consulta: 27 març 2017].
  9. «Museu Abelló  » El otro yo. De la máscara al selfie: retratos y figuras en el Museo Abelló» (en es-es). [Consulta: 3 abril 2017].
  10. «Libre Amélie Chabrier o la embriaguez de una impostura». [Consulta: 24 març 2017].
  11. [1]. Catedra. ISBN 9788437608686. 
  12. «El simbolismo de la cabellera femenina en el arte». El simbolismo de la cabellera femenina en el arte.
  13. [2]. Cátetdra. ISBN 9788437612676. 
  14. [3]. Icaria. ISBN 9788498880441. 
  15. [4]. La Tempestad. ISBN 9788479489588. 
  16. {{{títol}}}. ISBN 9788492607228.