Erika Bornay

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaErika Bornay
Erika Bornay.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptora
Modifica dades a Wikidata

Erika Bornay Campoamor (Barcelona) és una historiadora de l'art, escriptora i investigadora espanyola especialitzada en la iconografia de la dona en l'art, a la qual ha dedicat múltiples assajos i novel·les. L'any 2013 va rebre el premi a millor teòrica/crítica de l'associació Dones en les Arts Visuals.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Erika Bornay es va llicenciar en Història de l'art l'any 1977 en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i posteriorment es va doctorar en 1988 en la mateixa Facultat. Ha exercit com a docent d'Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. En finalitzar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, l'any 1981 es va traslladar a Nova York, on va realitzar el curs "New School for Social Research" durant dos mesos. L'any 1995 assistiria com convidada a la Universitat Emory d'Atlanta, als Estats Units, entre els mesos de març i maig.

És membre de l'Associació Nacional i Internacional de Crítics d'Art.

Com a autora i escriptora, s'ha centrat des dels inicis de la seva carrera en els estudis sobre art i gènere. "Les filles de Lilith", "La cabellera femenina: un diàleg entre poesia i pintura", "Les dones de la Bíblia en la pintura del Barroc", "Aproximació a Ramón Casas a través de la figura femenina" i "Art s'escriu amb M de dona" són alguns dels seus assajos més reconeguts.[1][2][3]

Amb "Els diaris de Fiona Courtauld" Bornay se separa de l'assaig per endinsar-se en el gènere de la ficció, i evitant recórrer a temes comercials, segons les seves paraules "com a docent vaig pensar que no podia recórrer a temes vendibles, sinó que en el que escrivís també havia d'aportar certa informació". En la novel·la, Bornay introdueix referències als intel·lectuals britànics del segle XIX al costat de referències artístiques i crítiques cap a l'actitud de la societat victoriana.[4]

Posteriorment seguiria publicant dins del gènere amb títols com "Les històries secretes que Hopper va pintar" i "Dilluns al carrer Slova. La dona bosniana", al costat de tres novel·les, l'última d'elles “Amélie Chabrier o l'embriaguesa d'una impostura”.[5]

La seva obra literària es caracteritza per la condició introspectiva que explora amb enginy i complexitat l'univers femení des de múltiples perspectives. Punt en la seva obra narrativa com en l'acadèmica la dona, el seu món i la seva representació són els elements centrals: tracta a la dona d'una manera complexa, enriquidor i amb pluralitat de lectures.[6]

Bornay també ha publicat articles crítics en el periòdic espanyol "El País", com per exemple "La iconografia del poder" o "Turner, poeta de la llum".[7][8]

En 2013 va rebre el Premi Dones en les Arts Visuals en la categoria de teòrica i crítica.

L'any 2015 comissària, entre unes altres, l'exposició "L'altre jo. De la màscara al selfie: retrats i figures en el Museu Abelló".[9]

Publicacions i assajos[modifica | modifica el codi]

  • Amélie Chabrier o l'embriaguesa d'una impostura.[10]
  • Les Filles de Lilith.[11]
  • El simbolisme de la cabellera femenina en l'art.[12]
  • La cabellera femenina: un diàleg entre poesia i pintura.[13]
  • Les històries secretes que Hopper va pintar.[14]
  • Els diaris de Fiona Courtauld (La Tempestat).[15]
  • Art s'escriu amb M de Dona.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cadáver exquisito» (en es). [Consulta: 27 març 2017].
  2. Merino, Olga «La rebelión de las canas» (en es). , 27-06-2015 [Consulta: 27 març 2017].
  3. «“Arte se escribe con M de mujer”, de Erika Bornay» (en es-es). , 19-07-2010 [Consulta: 27 març 2017].
  4. Obiols, Isabel «Erika Bornay debuta en la novela con 'Los diarios de Fiona Courtauld'» (en es). , 16 diciembre 2002 [Consulta: 24 març 2017].
  5. Sendra, Robert «Erika Bornay: “Perdí mi última inocencia durante la guerra de Bosnia”» (en es-es). , 28-03-2012 [Consulta: 27 març 2017].
  6. «Entrevista a Erika Bornay: La mujer y su mundo creativo» (en es-es). , 02-02-2015 [Consulta: 24 març 2017].
  7. Bornay, Erika «La iconografía del poder» (en es). , 27 diciembre 1993 [Consulta: 27 març 2017].
  8. Bornay, Erika «Turner, poeta de la luz» (en es). , 20-09-1993 [Consulta: 27 març 2017].
  9. «Museu Abelló  » El otro yo. De la máscara al selfie: retratos y figuras en el Museo Abelló» (en es-es). [Consulta: 3 abril 2017].
  10. «Libre Amélie Chabrier o la embriaguez de una impostura». [Consulta: 24 març 2017].
  11. Bornay, Erika. Las Hijas de Lilith. Catedra, 2005. ISBN 9788437608686. 
  12. «El simbolismo de la cabellera femenina en el arte».
  13. Bornay, Erika. La cabellera femenina. Cátetdra, 1994. ISBN 9788437612676. 
  14. Bornay, Erika. Las historias secretas que Hopper pintó.. Icaria, 2009. ISBN 9788498880441. 
  15. Bornay, Erika. Los diarios de Fiona Courtauld. La Tempestad. ISBN 9788479489588. 
  16. Bornay, Erika. Arte se escribe con M de Mujer, 2010. ISBN 9788492607228.