Erika Rosenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErika Rosenberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductora, biògrafa, periodista, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Erika Rosenberg (*24 de juny de 1951 a Buenos Aires, Argentina) és una escriptora alemanya, intèrpret, traductora, periodista i la biògrafa d'Oskar i Emilie Schindler.[1]

Vida i obra[modifica]

Erika Rosenberg va néixer el 24 de juny de 1951 a Buenos Aires com a filla d'alemanys jueus. Els seus pares, un jurista i una doctora, van fugir el 1936 de l'Holocaust a l'Argentina passant pel Paraguai.

El 1990 va conèixer Emilie Schindler amb qui va mantenir intensives converses que no solament van portar a una amistat sinó també a més de 70 hores d'enregistrament, a partir de les quals Rosenberg va escriure la biografia En l'ombra de Schindler el 1993.

Després de la mort d'Emilie Schindler el 9 d'octubre del 2001, Erika Rosenberg es converteix fins i tot en hereva. Anteriorment havia publicat les biografies de la vídua de Schindler sota el títol Jo, Emilie Schindler i del seu espòs com Jo, Oskar Schindler.

Des de 2009, Erika Rosenberg representà a la República Argentina en el consell internacional de l'organització Servei Austríac a l'Estranger. Aquesta Organització s'ocupava dels Straßenkinder, els nens del carrer, pels quals es preparà un programa d'alfabetització.

Al setembre 2011 va presentar el seu llibre sobre la vida i obra de Guillermo Lehmann, fundador de 15 colònies i ciutats a la Província de Santa Fe. L'agost de 2012 va sortir una versió corregida de la biografia d'Emilie Schindler, editada per l'editorial Weltbild. A l'octubre del 2012 va publicar el seu nou llibre Oskar Schindler. Els seus desconeguts col·laboradors i oponents, completant així la trilogia sobre el tema Schindler. Aquest mateix any va presentar una exposició de documentació sobre Emilie i Oskar Schindler en col·laboració amb la Fundació socialista Friedrich Ebert a la ciutat de Ratisbona.

Al febrer de 2015 es publicà el seu nou llibre a Alemanyaː una biografia sobre el Papa Francisco Als ich mit dem Papst O-Bahn fuhr. El 25 de febrer de 2015 és condecorada pel President d'Alemanya amb l'Ordre de la Creu al cavaller pels seus treballs. El seu següent projecte tracta d'una història a Budapest el 1944 titulada Glashaus, sobre la vida i obra del vice-cònsol suís Carl Lutz, que el 1944 va salvar de l'Holocaust la vida de 63.000 jueus hongaresos mitjançant salconduits i passis col·lectius falsos. El llibre va sortir novament sota el segell editorial Herbig a Alemanya. Erika Rosenberg va ser condecorada al març de 2016 pel Servei de l'Exterior Austríac. Els seus actuals projectes literaris responen a un treball sobre el femicidi a nivell mundial i un altre treball sobre una continuació de la Glashaus.

Erika Rosenberg viu i treballa a Argentina i Alemanya.[2][3][4]

Obres[modifica]

  • En l'ombra de Schindler. Emilie Schindler connta la seva història. Kiepenheuer & Witsch, 1997, ISBN 3-462-02585-6
  • Jo, Oskar Schindler: Les seves marcacions, cartes i documents personals. Editorial Herbig, Múnic 2001 ISBN 3-7766-2204-0
  • Jo, Emilie Schindler. Record d'una inflexible. Editorial Herbig, Múnic, 2001, ISBN 3-7766-2230-X
  • Assaig sobre el "Che Guevara"
  • Història d'un immigrant, basada en la vida del Dr. Benno Band
  • Història del Bandoneón
  • Jo busco a la meva mare
  • La vida de la Beata Restituta. Monja franciscana que va ser ajusticiada pels nazis a Viena el 1943
  • Vida i Obra de Guillermo Lehmann. Fundador de ciutats i localitats en Santa Fe
  • Schindler i els seus col·laboradors i oponents LIT-Verlag, ISBN 978-3-643-11884-4
  • Als ich mit dem Papst O-Bahn fuhr Langen Müller Herbig, München ISBN 978-3-7766-2753-4

Referències[modifica]

  1. «Erika Rosenberg: Erika Rosenberg biography», 04-05-2018. [Consulta: 26 abril 2021].
  2. Böthling, Holger. «Mutter Courage». Die Berliner Literaturkritik, 16-12-2007. Arxivat de l'original el 2007-12-16. [Consulta: 26 abril 2021].
  3. «La heroína antinazi que salvó de la muerte a más de mil judíos» (en castellà). ABC, 30-01-2019. [Consulta: 26 abril 2021].
  4. «Polémica por la subasta de una lista de Schindler» (en castellà). La Nación [Buenos Aires], 31-12-2010. ISSN: 0325-0946.

Vegeu també[modifica]