Vés al contingut

Erland Josephson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:32, 30 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaErland Josephson
Imatge
Josephson director del Dramaten (1965)
Biografia
Naixement15 de juny de 1923
Estocolm (Suècia)
Mort25 de febrer de 2012(2012-02-25) (als 81 anys)
Estocolm (Suècia)
Causa de mortmalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Jueu del Nord d'Estocolm, kvarter G grav 2440 Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatSuècia Suècia
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, realitzador, actor de teatre, escriptor, guionista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata - 2006 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeBarbro Larsson
Kristina Adolphson
Ulla Aberg (?-2012) Modifica el valor a Wikidata
FillsCharlotta Larsson
 () Barbro Larsson
Ludvig Josephson
 () Kristina Adolphson
Fanny Josephson
 () Kristina Adolphson Modifica el valor a Wikidata
PareGunnar Josephson Modifica el valor a Wikidata
GermansÅke Josephson
Carl Olof Josephson Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0430746 Allocine: 377 Rottentomatoes: celebrity/erland_josephson Allmovie: p96422 TCM: 97057 TV.com: people/erland-josephson TMDB.org: 38127
Musicbrainz: a20cfad2-29e5-476a-8eb9-5c39254ca543 Discogs: 253005 Find a Grave: 85761474 Modifica el valor a Wikidata

Erland Josephson (ˈæːɭand ˈʝuːsɛfsɔn; Estocolm, 15 de juny de 1923 − Estocolm, 25 de febrer de 2012) va ser un director teatral, actor i escriptor suec.

Trajectòria

Uns d'aquells més grans intèrprets suecs del segle XX, Erland Josephson va ser un actor de cinema i de teatre de ressò internacional. Després va ser director teatral i cinematogràfic, així com escriptor.

És sobretot conegut per la seva actuació en desenes de pel·lícules dirigides pel seu amic Ingmar Bergman; treballar amb ell des de l'inici, a 1946 (en un petit paper), fins a l'última pel·lícula d'aquest, el 2003. Però també va actuar amb altres valuosos cineastes com Andrei Tarkovsky, Greenaway, István Szabó o Theodoros Angelopoulos.

Va succeir a Ingmar Bergman) com a director del gran teatre d'Estocolm, el Dramaten (Kungliga Dramatiska Teatern), des de 1966 fins a 1975, i va continuar la revolució realitzada pel seu predecessor.

Va publicar diverses novel·les, contes, poemes i drames. A més va ser director de diverses pel·lícules. El 1980, va dirigir i va protagonitzar Revolució Marmalade, amb la qual va participar en el 30è Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Va morir al febrer de 2012, després d'haver patit la malaltia de Parkinson.

Filmografia

  • Variola Vera (Goran Markovic, 1982)
  • Bella Donna (Peter Keglevic, 1983)
  • Nostàlgia (Tarkovsky, 1983)
  • Efter repetitionen (Bergman, 1984)
  • Sacrifici (Tarkovsky, 1986)
  • Hanussen (István Szabó, 1988)
  • Migracions (1988)
  • La insostenible lleugeresa del ser (1988)
  • God Afton, Herr Wallenberg (Kjell Grede, 1990)
  • La tempesta (Peter Greenaway, 1991)
  • Somni de Strindberg (1994)
  • To Vlemma tou Odyssea (Angelopoulos, 1995)
  • En presència d'un clown (Bergman, 1997)
  • Faithless (Liv Ullman, 2000; guió de Bergman)
  • Now (2002)
  • Saraband (Bergman, 2003)
  • Il Papa buono, Giovanni Ventitreesimo, TV (Ricky Tognazzi, 2003)
  • Dag och Natt (Simon Staho, 2004), narrador
  • Dobro ustimani mrtvaci (Benjamin Filipovic, 2005)
  • Wellkåmm to Verona (Suzanne Osten, 2006)

Escrits

  • A Story About Mr Silberstein
  • Spegeln och en portvakt, 1946
  • Spel med bedrövade artister, 1947
  • ENSAM och fri, 1948
  • De vuxna barnen, 1952
  • En berättelse om herr Silberstein, 1957
  • Loppans kvällsvard, 1986
  • Kameleonterna, 1987
  • Gubbröra, 1994
  • Reskamrater, 2009

Premis i nominacions

Nominacions

Enllaços externs