Erland von Koch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErland von Koch
Erland-von-Koch-1952.jpg
Erland a l'estiu en la residència d'Ornö, Suècia
Biografia
Naixement Sigurd Christian Jag Erland Vogt von Koch
26 d'abril de 1910
Estocolm
Mort 31 de gener de 2009(2009-01-31) (als 98 anys)
Estocolm
Lloc d'enterrament Cementiri del Nord (Estocolm), Kvarter: 21C Gravplats: 00215 (2009–)59° 21′ 27″ N, 18° 01′ 12″ E / 59.35741°N,18.0201°E / 59.35741; 18.0201
Formació Royal College of Music in Stockholm Tradueix (1931–1935)
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor, coreògraf, musicòleg, professor d'universitat, pianista i organista
Ocupador Royal College of Music in Stockholm Tradueix
Gènere Òpera i simfonia
Professors Claudio Arrau i Clemens Krauss
Instrument Piano
Família
Pares Sigurd von KochKaju von Koch
Premis

IMDB: nm0902553 Spotify: 5JywNbgopmP4BY4oCbbucf Musicbrainz: 59975db8-10c4-4d54-854d-f1a2ba397447
Modifica les dades a Wikidata

Erland von Koch (Estocolm, 26 d'abril de 1910 - idm. 31 de gener de 2009) fou un compositor i director d'orquestra suec.

Cursà estudis musicals en la seva ciutat natal, perfeccionant-se després a Berlín sota la direcció de Claudio Arrau i Paul Höffer. De 1939 a 1945 ensenyà en al Karl Wohlfarts Musikschule, tenint entre els seus alumnes entre altres a Paul Kletzki[1] i Kees van Baaren, ensems els darrers anys d'aquest període treballà com expert de so i cap dels cors de la ràdio berlinesa.

A més de dirigir orquestres, va compondre abundant música orquestral, destacant 4 simfonies i diverses peces inspirades en la vida i en les tradicions dels països escandinaus (Caprici nordic, 1926, Metamorfosis lapona, 1957; Danses escandinaves, 1960). El 1955 va escriure l'òpera Pelle Svanslös, el ballet Askungen (1961-63).

Per a Ingmar Bergman a escriure la música dels films:

Va ser membre de l'Associació de Compositors Suecs, i des de 1953 fou professor durant uns anys en l'Acadèmia de Música d'Estocolm.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 663. (ISBN 84-7291-255-8)