Ermengarda d'Anjou (duquessa de Borgonya)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErmengarda d'Anjou
Biografia
Naixement1018 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Angers Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1076 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Fleurey-sur-Ouche Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBorgonya-Franc Comtat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa
Duquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaIngelgerians Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGeoffroy II Ferréol
Robert I de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FillsFolc IV el Tauró
Ildegarda de Borgonya
Jofré III el Barbut
Hildegarde de Gâtinais (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesFolc III Nerra Modifica el valor a WikidataHildegard of Sundgau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJofré II Martell i Adèle de Vendôme-Anjou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Ermengarda d'Anjou, anomenada Blanca (assassinada el 18 de març de 1076 a l'església de Fleurey-sur-Ouche, fou una princesa de la família dels ingelgerians filla de Folc III Nerra, comte d'Anjou, i d'Hildegarda de Lorena. Es va casar en primeres noces amb Jofré II Ferriol, comte del Gâtinais del que parí a:

  • una filla, casada vers 1050 amb Josselí I senyor de Courtenay. Generalment se li dóna el nom d'Hildegarda però això podria resultar de la confusió amb una germanastre homònima.
  • Jofré III d'Anjou (1040 -1096/7), comte del Gâtinais i d'Anjou
  • Folc IV d'Anjou (1043 -1109), comte d'Anjou

Era ja vídua quan la seva mare va anar en pelegrinatge a Jerusalem el 1046 i va morir durant el viatge. Es va casar en segones noces amb el capet Robert I el Vell, duc de Borgonya, del que va tenir Hildegarda, vivia almenys fins al 1080; es va casar vers 1067 amb Guillem VIII d'Aquitània (mort el 1086), duc d'Aquitània, i de Gascunya i comte de Poitiers. El seu germà Jofré II d'Anjou va morir el 1060, i la successió va recaure en el fill d'Ermengarda, Jofré III el Barbut (i després en Folc IV el Tauró).

Fonts[modifica]