Ermengol VI d'Urgell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErmengol VI d'Urgell
Biografia
Naixement1096 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juny 1154 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Regne de Castella Modifica el valor a Wikidata
Urgell.png Comte d'Urgell
1102 (Gregorià) – 1154 (Gregorià)
← Ermengol V d'UrgellErmengol VII d'Urgell → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasal d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeArsenda de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
FillsErmengol VII d'Urgell
Estefania d'Urgell i Cabrera Modifica el valor a Wikidata
ParesErmengol V d'Urgell Modifica el valor a Wikidata i Maria Pérez Ansúrez Modifica el valor a Wikidata
GermansEstefania Ermengol d'Urgell i Teresa d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Els territoris d'Ermengol VI a la mort de de Ramon Berenguer III (1131).

Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).[1]

Orígens familiars[modifica]

Fill d'Ermengol V d'Urgell i Maria Ansúrez. Durant la seva minora d'edat va restar sota la tutoria del seu avi i senyor de Valladolid, Pedro Ansúrez.

Núpcies i descendents[modifica]

El 1119 es casà amb Arsenda de Cabrera, filla de Guerau III de Cabrera, vescomte d'Àger, i de Berenguera de Queralt. D'aquest matrimoni en nasqueren:

Vers el 1135 es casà en segones núpcies amb Elvira Rodríguez de Lara, filla de Roderic de Lara i la infanta Sança de Castella. D'aquest matrimoni nasqueren:

  • la infanta Isabel d'Urgell. El 1152, els seus pares Ermengol i Elvira realitzen pactes matrimonials per casar-se a aquesta mare amb Ramón Folc III de Cardona, vescomte de Cardona (m. 1175). D'aquest matrimoni naixeria Guillem I de Cardona. En el seu testament datat el 18 de juliol de 1177, el comte Ermengol VII nomena a Guillem de Cardona com el seu sobirà. També esmenta al sobirà fill de Maria d'Almenara, la seva mitja germana, tots dos com a hereus en cas que el seu propi fill no tingués descendència legítima.
  • l'infant Galceran d'Urgell i Sales (?-v1184)
  • la infanta Maria d'Urgell (?-1196), més coneguda pel nom de Maria d'Almenara, senyora de Miranda d'Ebre, Almenara i Palazuelos de la Serra, esposa de Lope López de Vizcaya, fill natural del comte Lope Díaz I d'Haro, senyor de Biscaia. Va tenir un fill anomenat Ermengaudo sine terra, nascut abans de 1172 i mort després de 1213-1214 amb descendència. María va rebre sepultura al Monestir de Santa María la Real de Las Huelgas a Burgos.

Vida política[modifica]

Amb l'ajut de Guerau II de Cabrera, governant real del comtat, i de Ramon Berenguer III de Barcelona es conquerí el 1106 la ciutat de Balaguer, que passà a ser des d'aquell moment la capital del comtat.

Ja adult va col·laborar amb Alfons I d'Aragó en la conquesta de Saraqusta l'any 1118, així com amb Alfons VII de Lleó en la Croada contra al-Mariyya el 1147.

La bona relació amb el casal de Barcelona va portar Ermengol VI a participar en el viatge de Ramon Berenguer IV de Barcelona fins a Provença el 1144 i a col·laborar amb el comte de Barcelona en la Croada contra l'emirat de Larida i la repoblació de la ciutat el 1149.

Títols i successors[modifica]


Ermengol VI d'Urgell
Naixement: Valladolid, 1096 Mort: Castella, 1154
Títols
Precedit per:
Ermengol V
(pare)
Comte d'Urgell
(Llista de comtes d'Urgell)
(11021154)
Succeït per:
Ermengol VII
(fill)
Monestir de Santa Maria de Valbuena(Província de Valladolid) on va ser enterrat el comte Ermengol VI.

Referències[modifica]

  1. Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 24. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 15 gener 2015].