Ermita de Sant Medir

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Ermita de Sant Medir
Ermita de Sant Medir 2.jpg
Dades bàsiques
Tipus ermita i església
Construït XI, XV, XIX
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Municipi Sant Cugat del Vallès
Localització Ctra. de Valldaura a Cerdanyola, km 7. Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

41° 26′ 37″ N, 2° 07′ 17″ E / 41.44361111°N,2.12138889°E / 41.44361111; 2.12138889
Bé inventariat
Identificador IPAC: 27901
Diòcesi Bisbat de Terrassa
Modifica dades a Wikidata

L'Ermita de Sant Medir és una església de la serra de Collserola, al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). És a prop de l'antic camí romà d'Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que —passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)— entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir).[1] Cada 3 de març s'hi celebra el tradicional aplec de Sant Medir. L'edifici forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

És una capella romànica restaurada que manté la seva estructura la seva estructura primitiva. És una construcció de planta rectangular amb volta de canó i està orientada a llevant. Per damunt de la façana s'aixeca un campanar de doble espadanya. La porta és de punt rodó i està adovellada. Al damunt s'hi ha fet una inscripció amb pedra i un baix relleu d'una figura. Les parets exteriors són arrebossades en blanc i no té absis a l'exterior.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Existia ja el 1046 però documentalment consta des de 1120. La tradició i el culte començà al segle XI. El 1024 consta la compra d'una vinya i uns boscos situats a la vall de Sant Medir i de l'establiment d'un alou el 1046. Documents antics l'anomenen Sant Emeteri, però es catalanitzà a "Medir". A l'edat mitjana formà parròquia amb Sant Adjutori i amb Sant Vicenç. Hi tenia jurisdicció civil el monestir de Sant Cugat fins al segle XIV que esdevingué l'organització municipal de Sant Cugat. Els monjos en tingueren cura fins al 1446.[2]

La popularització de la llegenda de sant Medir de Barcelona convertí l'ermita en destí de pelegrins. El 1802 s'hi celebrà el primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s'hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Gràcia. Des de llavors, és la destinació de la romeria de la Festa de Sant Medir cada 3 de març. El juliol de 1936 l'ermita va ser saquejada i incendiada.[3] A l'interior hi ha uns esbossos originals de l'any 1948 de les pintures murals que l'artista local Josep Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme. En el transcurs de 25 anys fins al 2007 la penya Regalèssia de Sant Cugat junt amb tècnics del museu del monestir van dur a terme diverses tasques de restauració a l'edifici, com l'arranjament de la teulada i el restauració del paviment del segle XVII.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 117. B-38.667-2009. 
  2. 2,0 2,1 «Ermita de Sant Medir». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2015].
  3. [enllaç sense format] http://www.nodo50.org/casc/mota/La-milicia-local-i-la-repressio-a-la-rereguarda

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de Sant Medir Modifica l'enllaç a Wikidata