Ermita de Sant Pau d'Albocàsser

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Ermita de Sant Pau
Sant Pau d'Albocàsser 1.JPG
Vista de l'ermita
Dades bàsiques
Tipus edifici i monument
Començament 1590
Acabament 1690
Característiques
Estat d'ús bo
Estil Barroc
Materials utilitzats Maçoneria de pedra i morter de calç
Dimensions 9 (Amplada) × 23  (Llargada) m
Altitud 532 msnm
Ubicació
Comarca Alt Maestrat
Municipi Albocàsser

40° 20′ 37″ N, 0° 00′ 23″ O / 40.3437°N,0.00625°O / 40.3437; -0.00625
Bé d'interès cultural
Declaració 6 juny 1983
Identificador RI-51-0004862
Bé d'interès cultural
Declaració 27 abril 1983
Identificador RI-51-0004862
Activitat
Diòcesi Sogorb-Castelló
Festivitat Sant Pau apòstol
29 de juny
Modifica dades a Wikidata

L'ermita de Sant Pau d'Albocàsser està situada a uns 3 quilòmetres de la vila, en l'encreuament de les carreteres de la Torre d'en Besora (CV-166) i de Vilafranca (CV-15).

En 1979 s'inicia l'expedient de declaració del conjunt —ermita i hostatgeria—, com a Monument Històric-artístic de caràcter nacional,[1] i en 1983 es resol favorablement.[2] Amb la publicació de la llei del Patrimoni Cultural Valencià, al conjunt se li ratifica la protecció i és declarat Bé d'interès cultural, amb la categoria de Monument.[3]

Història[modifica]

L'any 1568, Martín de Córdoba y Mendoza, bisbe de Tortosa, concedeix permís al vicari de la parròquia d'Albocàsser, per a celebrar misses a l'ermita de Sant Pau, el que demostra l'existència d'una ermita en aquesta data, que podria correspondre amb la sagristia de l'actual temple.[4]

L'ermita actual es construeix al voltant de 1590 i conclou pel 1610, quan Juan Vazquez realitza l'altar, i per aquells anys comencen també les obres de l'hostatgeria, les quals finalitzen en 1617. L'any 1626 es construeix el cor als peus del temple. I en 1687 s'inicia una important ampliació, amb la construcció d'un nou tram a la capçalera, i la seva decoració a càrrec de Vicent Guilló Barceló, amb la col·laboració del seu germà Eugeni, la qual finalitzen el 1690.[5][6][7]

Plaça, pou i una de les dues ales porxades.

La primera meitat del segle XVIII suposa el moment de màxima esplendor del santuari, i llavors es construeixen les dues ales laterals porxades, en les quals participa el mestre d'obres Joseph Vilallave, que acaben al voltant de 1752, coincidint amb la publicació del llibre sobre l'aparició de Sant Pau, d'Agustí Sales.[8]

En 1933 l'ermita va acollir la Colònia Escolar Valencianista, en la qual s'implicaren entitats valencianistes, la Societat Castellonenca de Cultura, i participaren entre altres, els mestres Enric Soler, Porcar Caudiel i Josep Francesc Senmartí.[9][10]

Tot el conjunt patí molts danys el 1936 i desaparegueren importants obres d'art. Després anà deteriorant-se per falta d'atenció. Des de 1979 s'han anat fent restauracions, com el canvi de la teulada i els sostres de fusta,[11] i l'adequació de l'hostatgeria per a restaurant.[4]

Amb motiu de l'exposició Paisatges Sagrats de l'any 2005, dins del programa La Llum de les Imatges, s'ha dut a terme la restauració de l'ermita, amb el tractament de les humitats, la col·locació d'un nou paviment, la recuperació de les claus originals, la reposició dels daurats i policromies de la nau i el cor, i en el presbiteri, la re-col·locació de l'antic sòcol i la restauració de la decoració pictòrica; i en l'hostatgeria s'han restaurat les pintures negres de la planta superior.[12] També s'han netejat les façanes.[13]

Des d'agost de 2009 està oberta una oficina de Turisme a l'hostatgeria.[14]

Albocàsser Saint Paul Hermitage 60.JPG
Nau.
Albocàsser Saint Paul Hermitage 30.JPG
Pintura del duc de Savoia.
Pati hostatgeria de Sant Pau d'albocàsser.JPG
Pati interior de l'hostatgeria.
Portada de Sant Pau d'Albocàsser.JPG
Portada de l'ermita.

Arquitectura[modifica]

El conjunt arquitectònic està format per l'ermita, l'hostal annex, i dos cossos laterals porxats, tot formant un espai que delimita una plaça.[15]

Estructura[modifica]

El temple és de nau única coberta amb volta de creueria recolzada sobre mènsules, amb cor alt als peus, sense capelles laterals ni creuer, i el presbiteri, amb accés mitjançant arc de mig punt, més estret, té cúpula sobre petxines però sense llanternó, i la capçalera plana amb volta de canó. Tant les claus com les mènsules estan treballades en relleu i, decorades i daurades.[11]

L'hostatgeria, adossada longitudinalment al temple, disposa d'un petit pati interior porxat amb ràfec treballat en fusta, una xemeneia gran amb bancs que l'envolten, escales d'accés de tradició gòtico-catalana i sales a la part superior.[11] En la paret de l'escala està pintat el retrat del duc de Savoia, i en la sala de reunions o de les pintures, del pis superior, es conserven unes pintures negres representant la vida de Sant Pau i el Sant Sopar, en forma de tapissos, de principis del segle XVIII.[16][13][17]

En els laterals existeixen dues ales porxades amb habitacions en el pis superior.[16] Un dels laterals es connecta amb altre espai porxat adossat a l'ermita mitjançant l'arc d'entrada a la plaça, per un pas superior.

En la plaça, davant la porta d'accés a l'ermita, es troba un pou de pedra tallada, construït l'any 1670.[16]

Façana[modifica]

De la façana cal destacar una espadanya de tres campanes, i una sòbria portada d'accés a l'ermita, de mig punt, amb un arrabà circular que encercla les dovelles, i que arranca de dues mènsules treballades.

Decoració del presbiteri[modifica]

La pintura mural dels germans Guilló —important per l'aparició d'emblemes, la consecució d'un ric colorit amb abundants tonalitats, i la utilització de l'arc d'accés al presbiteri com un cortinatge obert per possibilitar l'entrada—, cobreix la quasi totalitat del presbiteri, des de l'arc d'accés fins a la volta que cobreix la capçalera:[18][17]

Cúpula.
  • L'arc d'accés està presidit per un doble medalló amb la conversió de Saül de Tars en Pau, en el de baix, i Jesucrist junt a una creu, en el de dalt, tot protegit per dos àngels adults ricament vestits, i en el cos inferior, dos emblemes o jeroglífics barrocs. L'intradós de l'arc està decorat amb cassetons.
  • El centre del presbiteri es cobreix per una cúpula, la qual mostra l'Apoteosi celestial dels sants Pere i Pau. Déu en el centre, i en costats oposats, Pau, identificat per l'espasa i el llibre, i Pere, amb els seus símbols característics: les claus, la creu i la tiara papal, tots dos allargant els braços i dirigint la mirada a Déu; en els altres dos costats, la representació de dues virtuts cardinals, la Fortitud i la Temprança, i dues teologals, la Fe i la Caritat. En les parets laterals, dos espais octagonals que mai es van omplir, han estat completats en 2011 per sengles llenços d'Amat Bellés Roig.
  • Entre la cúpula i l'altar hi ha un tram pintat amb cassetons simulant marbre.
  • A l'altar hi ha decoració en el laterals i en la volta. En els laterals, unes targetes amb àngels i unes inscripcions; i en la volta, el centre és la representació de l'Esperit Sant envoltat de quatre parelles de putti, tot encerclat, i als angles, el tetramorf.
Aparició de Sant Pau als pastors d'Albocàsser (2011), d'Amat Bellés

Festivitat i tradicions[modifica]

El dimecres abans de Pentecosta es fa romiatge des de La Torre d'en Besora, i el tercer dia de Pentecosta, des d'Albocàsser. També se celebra una fira anual de ramat, abans molt important, el darrer diumenge de juny,[19] amb assistència de gent de la comarca.[11]

Segons la tradició,[20] l'any 1562 Sant Pau s'apareix a uns homes coixos i tolits que estaven tombats, prop d'uns aiguamolls, on aboca l'aigua d'una carabasseta que portava, i els mana entren a les aigües fangoses. Quan surten de l'aigua estan curats, i no poden agrair la curació al sant per haver desaparegut. Tornen al poble i estenen la notícia del miracle, tant de la seva curació com de la transformació de les aigües, de llavors ençà, netes i transparents.[21]

També existeix la tradició que foren uns peregrins els que pintaren les parets en una nit i desaparegueren l'endemà sense tenir més notícies d'ells.[16]

Referències i notes[modifica]

  1. Resolució de 18 de juny de 1979 de la Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura, i publicada en el BOE núm. 169, de 16 de juliol del mateix any.
  2. Reial decret 1444/1983, de 27 d'abril, publicat en el BOE núm. 132, de 3 de juny del mateix any.
  3. Disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.
  4. 4,0 4,1 Pascual Moliner 1997: p. 52.
  5. Gil Saura 2004: p. 422.
  6. Mir Soria 2002: p. 49.
  7. A l'arc d'entrada al presbiteri, al costat de l'Epístola, apareix la menció de l'autor i la data: ANNO DOMINI 1690. Vinsentius Guillo faciebat. (Mir Soria 2006: pp. 230 i 242)
  8. Gil Saura 2004: pp. 422-423.
  9. Peraire 2007: p. 35
  10. Soler i Godes 2001: p. 31.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Cantos i Aldaz 1996: p. 60.
  12. «Restauración. Obras inmuebles» en Paisajes Sagrados.
  13. 13,0 13,1 «Sedes. Ermitorio de Sant Pau» en Paisajes Sagrados.
  14. «La nova oficina de turisme obri les portes a Sant Pau». Ajuntament d'Albocàsser.
  15. Sánchez Adell 1990: p. 194.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Pascual Moliner 1997: p. 53.
  17. 17,0 17,1 Melià Fortuna 2013.
  18. Mir Soria 2006: pp. 231-244.
  19. Abans se celebrava el dia del patró, el 29 de juny, però com ja no és festiu ha estat traslladat a un diumenge proper. (Pascual Moliner 1997: p. 54)
  20. Publicada el 1752 per Agustí Sales Alcalà, natural d'Albocàsser i Cronista de la ciutat de València, en La historia de la aparición de San Pablo en el término de Albocácer (Gil Saura 2004: pp. 422-423)
  21. Mundina Milallave 1873: p. 21.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de Sant Pau d'Albocàsser Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Ermita hospedería de San Pablo» (en castellà). Fitxa BIC's / Ficha BIC's. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 16 febrer 2015].
  • «Ermita hospedería de San Pablo» (en castellà). Biblioteca. Direcció General de Patrimoni Artístic. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. [Consulta: 16 febrer 2015].