Ermita de Sant Sebastià (la Vilavella)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ermita  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vilavella (la Plana Baixa) | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.06.136-003 | |||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
L'ermita de Sant Sebastià, és un lloc de culte catòlic, situat a prop del nucli urbà de la Vilavella, a la comarca de la Plana Baixa.[1]
L'ermita, datada del segle XX (1934-1935), està catalogada, de forma genèrica, com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi identificatiu: 12.06.136-003.[1][2]
Història[modifica]
L'ermita original, que datava de finals del segle xvii, estava més amunt, al costat de la fortalesa, i es va tancar al culte a causa d'uns plets entre la Vilavella i la seva veïna Nules. Aquest tancament per al culte va suposar el deteriorament de l'ermita fins a arribar a quedar en ruïnes. Així, en 1750, es va tornar a construir al mateix lloc. Durant els conflictes bèl·lics de les guerres de la Independència i carlines, l'ermita va tornar a quedar destrossada el que va fer necessària una segona intervenció en 1863. L'any 1932 l'ermita va ser dinamitada i destruïda perquè pogués avançar una pedrera que abastien de pedra els constructors del port de Borriana.[3][4]
És per això que en 1934, els veïns de la Vilavella decideixen tornar a construir l'ermita però aquest cop en el seu actual emplaçament, que està més a prop del poble. Malgrat que es desconeix l'autor del projecte, es creu que és obra de l'arquitecte de Castelló Vicente Traver.[3][5]
Descripció[modifica]
Sant Sebastià és el patró de la Vilavella, de manera que l'ermita és on es realitza els cultes solemnes durant les festes patronals d'aquesta localitat, que tenen lloc després de la tradicional romeria que surt des dels carrers del nucli urbà.[6][7]
El temple presenta un aire barroc, amb parets blanques i detalls ressaltats en color ocre. A la façana, s'obre un gran óculo rodó, i està rematada en cornisa mixtilínia adornada amb gerros i sobre la qual s'alça l'espadanya amb arc de mig punt, decorada en els laterals amb unes motllures i rematada per una creu amb penell, i buit per a una sola campana.[3][5]
Per accedir al centre cal pujar una curta escalinata de pedra, i la porta principal està adovellada i presenta dues fulles de fusta.[3]
La campaneta original estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu; amb cable de seguretat del batall que passava per un forat d'un tret que presentava la campana al mig, la qual cosa afectava la sonoritat del bronze. Per això quan es va realitzar la restauració de la campana entre desembre de 2015 i gener de 2016, la campaneta es va instal·lar amb truja de ferro, es va reposar el jou de fusta i va mecanitzar la campana amb un motor d'impulsos.[5]
Compta amb una sola campaneta, que es creu és obra del fonedor Vicente Domingo Roses, feta en els anys 20 del segle xx, no es pot concretar més, ja que a la data de fosa li falta l'últim número.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Dirección General de Patrimonio Cultural». [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «Puntos de interés turístico» (en castellà). La vilavella.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ermitas de La Vilavella | Ermitas de Castellón». [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ turismodecastellon@dipcas.es, Patronato Provincial de Turismo de Castellón. «Ermita de San Sebastian (La Vilavella), reproducción de la gruta de Lourdes» (en castellà). [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Ermita de Sant Sebastià Màrtir - LA VILAVELLA (COMUNITAT VALENCIANA)». [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «La Vilavella celebra su fiesta mayor en honor de Sant Sebastià». Levante-EMV.
- ↑ Mediterráneo, El Periódico «La Vilavella quiere proteger la singularidad de Sant Sebastià» (en castellà). El Periódico Mediterráneo.