Vés al contingut

Santa Creu d'Olorda

(S'ha redirigit des de: Ermita de Santa Creu d'Olorda)
Plantilla:Infotaula indretSanta Creu d'Olorda
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllogaret
conjunt d'edificis
ens local històric de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaVallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCtra. de Santa Creu d'Olorda a Sarrià, km. 6,300 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 58″ N, 2° 03′ 31″ E / 41.416021°N,2.058553°E / 41.416021; 2.058553
Format per
Característiques
Bé cultural d'interès local
Església de Santa Creu d'Olorda
Id. IPAC18649 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2507 Modifica el valor a Wikidata

Bé d'interès cultural
castell d'Olorda
Data8 novembre 1988
IdentificadorRI-51-0005543
Bé cultural d'interès nacional
castell d'Olorda
Tipusmonument històric
Codi BCIN1047-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005543 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1149 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Santa Creu d'Olorda és un llogaret del municipi de Barcelona, que forma un enclavament entre els termes de Molins de Rei (Baix Llobregat) i de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu,[1] envoltat pel Puig d'Olorda, el Turó Rodó, el Turó del Xai.

Història

[modifica]

L'església parroquial de Santa Creu era ja esmentada el 1066, i el 1147, el lloc fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès.[1] Al segle xvi, la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra era sufragània de la de la Santa Creu.[1]

Històricament, formava part de la baronia de Molins de Rei, i el 1820 es va constituir en municipi independent.[2][1] L'ajuntament es reunia a les cases de la Rierada, i a principis del segle xx, el terme comprenia 54 edificis amb 221 habitants de dret i tenia una escola per a nois i noies.[3] El 1915, el municipi es va dissoldre i el territori va ser repartit entre Molins de Rei, que es va quedar amb la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià, que es quedà amb el sector de l'església parroquial.[4][1]

El gener del 2014, l'ajuntament de Molins de Rei va aprovar una moció reclamant l'annexió de Santa Creu d'Olorda al seu terme municipal, argumentant els vincles històrics,[5] i el maig d'aquell any es van iniciar els tràmits per a fer-ho efectiu.[6][7][8] El novembre del 2016 es va anunciar que mentre el procés d'annexió no avançava, la gestió de la parròquia passaria a mans del bisbat de Sant Feliu, i es va nomenar un capellà de Molins de Rei com a administrador.[9] L'acord va ser signat el gener del 2017.[10]

Descripció

[modifica]

És un conjunt d'edificis construïts sobre unes restes anteriors, entre els quals destaquen l'església amb la rectoria adossada, l'antic cementiri o sagrera i una creu de terme, tots tancats dins d'un recinte, i dues edificacions situades fora d'aquest (una amb elements de fortificació, que podria ser el castell d'Olorda).[11] S'hi accedeix a través d'un barri amb xiprers i una portalada renaixentista d'arc de mig punt amb la data de 1632 a la llinda i un rellotge de sol al damunt.[11]

L'església és de nau única amb capelles (afegides modernament) a ambdós costats de la capçalera. Aquesta té un absis trapezial i un transsepte elevat amb una arcada de mig punt molt aixafada i és cobert amb volta de canó.[12] Els murs tenen diversos tipus de paraments, combinant filades horitzontals de maons, carreus i arrebossats.[11]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 «Santa Creu d'Olorda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. Jordà i Capdevila, 2002.
  3. Gomis, Cels. Geografia General de Catalunya - Província de Barcelona. Barcelona: Albert Martín, 1910, p. 391-932.
  4. «Santa Creu d'Olorda». La Vanguardia, 10-12-1915, p. 3.
  5. Polo, Jose «Molins de Rei demana que Santa Creu d'Olorda formi part del municipi». Viu Molines de Rei, 08-01-2014.
  6. Polo, Jose «Molins de Rei arribarà als tribunals contra Barcelona per la propietat de Santa Creu d'Olorda». Viu Molins de Rei, 30-05-2014.
  7. «Molins de Rei inicia els tràmits per recuperar Santa Creu d'Olorda». Ajuntament de Molins de Rei, 29-05-2014.
  8. «Barcelona i Molins de Rei es disputen l'ermita de Santa Creu d'Olorda». betevé, 25-06-2014.
  9. Julià Serra, Jordi «La parròquia de Molins de Rei gestionarà l'ermita de Santa Creu d'Olorda». Viu Molins de Rei, 28-11-2016.
  10. Julià Serra, Jordi «Firmat l'acord perquè la parròquia de Molins de Rei gestioni Santa Creu». Viu Molins de Rei, 20-01-2017.
  11. 1 2 3 «Parròquia de Santa Creu d'Olorda». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  12. «Església de Santa Creu d'Olorda». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Jordà i Capdevila, Josep Maria. Santa Creu d'Olorda: història d'un poble que no pogué reeixir. Molins de Rei: Parròquia de Santa Creu d'Olorda, 2002.