Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats (Càlig)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Eremitori i capella  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Càlig (Baix Maestrat) | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.034-005 | |||
L'Ermita dels Desemparats a Càlig, a la comarca del Baix Maestrat, és una petita ermita que se situa dins del nucli de població de Càlig. Està catalogada de manera genèrica com Bé de Rellevància Local, amb codi: 12.03.034-005.[1]
Descripció[modifica]
Més que una ermita, la de la Mare de Déu dels Desemparats pot qualificar-se de Capella urbana. Es troba en la confluència dels carrers Mare de Déu dels Desemparats i Raval, estant adherida a habitatges particulars per la part de darrere.[2]
Càlig posseïa quatre capelles urbanes d'aquest estil, construïdes durant el segle xviii, de les quals tan solament s'ha conservat la de la Verge dels Desemparats.[2][3]
La capella presenta planta rectangular i coberta amb teulada piramidal del que no queda a la vista més que una part, ja que el tambor octogonal sobre el qual descansa la cúpula, de teules vidriadas blaves, ho tapa gairebé íntegrament. Com a part de la rematada podem veure un ócul que s'obre en el tambor i un campanar de paret sense campana, en forma d'arc de mig punt.[2]
La façana del xamfrà presenta una senzilla porta rectangular, de metall i amb cristalls, moderna en la seva factura, que es troba emmarcada per carreus. Com a decoració tan sols pot remarcar-se un relleu en la llinda de la porta.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats |
- ↑ Ficha BRL's. Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació, Investigación, Cultura i Esport. [1]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ermitas de la Comunidad Valenciana. Castelló. El Baix Maestrat. Càlig. [2] Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine.
- ↑ Turismo Castellón. Càlig. [3] Arxivat 2012-02-17 a Wayback Machine.