Ermita de la Salut (el Papiol)
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Epònim | Verge Maria  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Església i ermita | ||||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Papiol (Baix Llobregat) | ||||
| Lloc | Camí de la Salut | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 18774 | ||||
L'Ermita de la Salut o Santa Eulàlia de Madrona és una església ubicada a la serra de Collserola vora el Puig Madrona, al municipi del Papiol (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]El topònim Madrona és documentat des del 1013 i el terme del mateix nom des del 1017. El 1060, la parròquia va ser infeudada pel bisbe Guislabert de Barcelona a Guisla, vídua de Mir Geribert, i als seus fills, tal com anteriorment l'havien tinguda Gombau de Besora i Mir Geribert.[2]
El 1315, la parròquia va ser traslladada al nucli habitat que s'havia format vora el castell del Papiol, per iniciativa del seu senyor Galceran de Papiol (o Despapiol), quedant el temple convertit en ermita dedicada a Sant Pere.[2][1] El 1554, el rector mossèn Bartomeu Planella adquirí al monestir de Sant Cugat un retaule per a l'ermita. El 1656, com que la volta amenaçava ruïna, el visitador ordenà als obrers de la parròquia que la reparessin en el termini de sis mesos i que hi fessin posar un calze. En la visita pastoral del 1757 consta que era dedicada a la Mare de Déu de la Salut, i el visitador ordenà que es buidés el terraplè que hi havia prop dels murs perquè ocasionava humitats, amb la qual cosa devia desaparèixer el cementiri medieval. Ja al segle xix, en una època en què no hi havia ermitans, la imatge de la Mare de Déu va ser robada.[2]
El 1982 va ser restaurada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.[2][1]
Descripció
[modifica]És un temple d'una sola nau amb coberta de volta de canó, sostinguda per quatre arcs torals.[2][1] ⅔ parts de la nau cap a ponent són preromàniques (segle x) i conserven dues finestres d'aquesta època, una geminada amb una petita columna de capitell corinti, i una altra que va quedar mig tapada per haver-s'hi afegit posteriorment un petit contrafort quan es reforçaren els murs.[1]
La porta d'accés, situada a migdia, és més tardana, probablement de finals del segle xii, i està resolta amb dos arcs adovellats i un timpà llis.[1] Sembla que devia ocupar el lloc de la porta original, i a la mateixa façana hi ha dues finestres de doble esqueixada, una al parament antic, i l'altra en l'ampliació posterior cap a llevant.[2] La capçalera és constituïda per un absis central cap a llevant i dues absidioles més petites cap a tramuntana i migdia. Al centre de cadascú hi ha una finestra de doble esqueixada, com les de la façana de migdia.[2]
El parament és totalment llis, a excepció de l'absis central, que presenta un fris d'arcuacions llombardes, en sèries de dues entre lesenes.[2]
Galeria
[modifica]-
Façana de ponent, amb una finestra geminada del segle x -
La finestra geminada, amb un capitell en forma de mènsula i la llinda formada per dues peces en forma d'arc de mig punt -
Porta
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ermita de la Salut». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Pagès i Paretas, Montserrat; Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Santa Eulàlia de Madrona o la Salut del Papiol». Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.
